HISTÒRIA

El nostre apunt.

La Construcció de Refugis Antiaeris durant la Guerra Civil.

Josep Maria Contel

7 de Maig de 2019

La construcció de refugis antiaeris arrenca dels bombardejos del 1937-1939

sobretot per avions Saboya 89,  que en prou feines es faran servir per les altres guerres europees. El nostre conferenciant ens endinsa en les vicissituds i dificultats d'aquesta època en exemples que encara perviuen i en documents històrics provinents de fons d'arxius, per exemple, del arxiu municipal del Districte, Plaça Diamant, Revolució i Roque B. i també de particulars. 

  

La societat civil es mobilitza, el primer Savoya datat el 1937 (després de llençar una bomba al Liceu el 8/8/1939). Es troben els veïns al cinemes Verdi (La vetlla) i s'han d'abonar quotes, 2 pessetes a la setmana i tindran uns drets, carnets i normes : Sols s'utilitzaran en temps d'alarma.

En aquest context es comptarien uns 1400 refugis  de tres tipologies: Clavaguera i col.lector, se'n compatibilitzaran uns 24. Tipus Col.lectius (plaça Tetuan, Places de Gràcia) (35 fets per l'administració,11 d'aquests pel Sindicat CNT) i  9 tipus familiar, en els quals  s'entrava per dins. Exemple el de la plaça del Sol poden ser excavats a 4 mts perquè està fets en formigó capacitat per 2000 persones. Idea de després convertir-los en banys Públics. Actualment acabat essent un parking.

En l'apartat de publicacions tenim el llibre del regidor Manuel Muñoz amb el llibre "Com construir refugis". En alguns casos es feien servir materials d'enderroc dels mateixos bombardeigs d'esglésies i edificis. També hi ha ajut tècnic de topògrafs. En alguns hi trobem  pous de ventilació.  Curiositats c/ Mallorca, hi havia el del  Palau de les  Heures,  refugi que utilitzar Lluís Companys, President de la Generalitat. L'enllumenat en alguns era de 12 volts amb llum d'emergència, doble interruptor i dos corrents de bateries. Alguns disposaven de piques d'aigua, lavabos i cisterna. i enfermeria. però eren pocs.  El 26/1/1939 que van acabar els bombardeigs  no es van tapar els refugis fins al Maig. 

Es va fer enumeració de gran quantitat d'ells i de la seva ubicació. I amb el col.loqui van sorgir anècdotes, curiositats i memòria de tràgics records per algun familiar dels assistents. 

LITERATURA

El nostre apunt.
Creació Literària. De la idea a l'escriptura.

Rafael Nadal

30 d'Abril de 2019

Tot just a una setmana passat Sant Jordi, hem tingut l'oportunitat de tenir com a conferenciant a Rafael Nadal, enguany amb el 39è. Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, i amb  la seva exposició sobre el fet d'escriure ens ha abocat de ple, en les històries que el motiven i que fan que el fet d'escriure a vegades per ell mateix,  es estirar del fil d'una història real, on per casualitats de la vida,  coneix algú,  el qual es protagonista de la història real viscuda pel personatge i llavors neix la creació literària i la idea de la novel.la narrada pel nostre escriptor.

Ens va un traç de les seves novel·les destacant anècdotes del seu  rastre  per la geografia i per la vida del personatge, recomposant totes les vivències conegudes o obtingudes d'històries de vida, que ell copsa amb sabiduría i que conformen uns retrats psicològics que atrapen al lector per la versemblança i per la veracitat.

Tot i que els arguments s'ambienten en diferents llocs de la nostre geografia, es fa una mirada a un context europeu del segle XX, i sobretot en el període d'entreguerres i posterior, en el  quals indirectament s'argumenten molts del fets comptats, per  les vicissituds dels nostres diferents protagonistes.
Tot plegat una emoció per la lectura en general  i pel desenvolupament literari.

                                           

HISTÒRIA DE L'ART. PINTURA

Pintores Catalanes

9 d'abril de 2019

Vinyet Panyella

El nostre apunt.

La nostre conferenciant ens dona una visió de les dones pintores des de el Modernisme fins a la figuració contemporània. Es pot enriquir la construcció de coneixement en tots els àmbits,  ens diu, i mirant a Itàlia un país tan ric en art, poques dones passen, de ser exposades, a ser creatives i convertir-se en pintores. A partir del tema de la Maternitat hi ha la visió estrictament femenina, i ha determinants que afecten a aquestes dones que pinten: Un podria ser  L'Acadèmia i la formació, la vida familiar, els encàrrecs i fortuna crítica, les relacions culturals, la museografia, etc,  tot fa que prosperi un reconeixement o una fama, i per altre costat, que estableixi una vida artística a còpia de moltes renúncies.

Fent una recopilació se'ns mostra  la Pepita Teixidor, Luïsa Vidal, Maria Rusinyol, Laura Albeniz, Lola Anglada, Angeles Santos, Maria Girona i Montse Gudiol.Aquestes últimes més contemporànies.

Les primeres dins del Modernisme, després passem pel Noucentisme, amb elements de decorativisme i decadentisme i més endavant a la figuració contemporània amb  la Maria Girona, la Montse Gudiol, i Angeles Santos. 

Desgranant l'obra veiem a la Pepita Teixidor germana del pintor, il·lustrava contes de Carme Karr en la revista Feminal. Amiga de Lluïsa Vidal, Ramon Cases la va retratar, famosa pels seus quadres de flor, té un monument al Parc de la Ciutadella. Va morir als 40 anys.

La Lluïsa Vidal filla d'ebanista decorador de Cau Ferrat, tenia una germana companya de Pau Casals. Va anar a París per aprendre la seva vocació que era pintar. Visió del món de dones, pinta interiors menestrals, que per ella és un tema, i exposa a Paris i Barcelona. A la seva mort a l'any 1918 se'n perd rastre.

La Maria Rusinyol, filla de Santiago Rusinyol 1887 1972, va pintar una obra postmodernista , conrea el decorativisme amb variació de color i formes  (referent Ismael Smith) El ceramista Serra li proposa fer gerros que es poden veure  a la sala del brolladors del Cau Ferrat a Sitges.

Laura Albeniz 1870-1944 filla de Albeniz es dedica a pintar fins que es casa, es forma a Londres i no forma part del Modernisme i sí amb l'art Decò, il.lustra la revista" d'Ací i d'Allà" i "Blanco i Negro" que dóna impuls al dibuix i exposa a la Galeria Dalmau i es considera socialment alliberada.

La Lola Anglada 1892-1984 participa dibuixant  llibres de Josep Carner, "Margarida" Al·legoria de la llibertat, fa col·lecció de nines i es distància de la família, ella està per la Pàtria, al costat de Macià autora del "més petit de tots" i per l'Art; dins del Noucentisme s'evoluciona a la nova objectivitat, i ho fa amb trets físics, és hiperrealista. Es pot veure al Museu de Sitges.

Angeles Santos filla d'agent d'aduanes és la gran i el germà serà un crític d'art famós. Reclosa a casa amb professors, ja que te molta habilitat per la pintura, un quadre d'ella, "el món, la visió del món", surrealista, s'exposa al Centre Sofia

es un quadre molt potent, i es pintat abans de la guerra civil espanyola. Als 31 es va escapar de casa i es casa amb Julian Grau Sala, després de separar-se tornen a viure plegats. la  seva pintura del 20 al 30 anys es una pintura diferent. Va fer-se centenària.

Després tenim a dues pintores contemporànies Maria Girona casada amb Ràfols Casamada hi ha obra d'ella al Museu de Montserrat; mirada lírica, femenina, tot un interior de la vida, conserva els elements espirituals d'un paisatge, exemple de lluna, xipres, jardí. (Granada)

La Montserrat Gudiol, la primera dona de l'Acadèmia de Sant Jordi; el que pinta moltes vegades és la soledat dels éssers (metafísica). Té un sentit de la composició. No està prou reconeguda, una de les causes potser  la tendència a l'abstracció que ha desplaçat la figuració i li ha jugat un desplaçament d'interessos que a voltes no han reeixit, en molta de la seva obra  cap a nous enfocaments.

HISTÒRIA

El nostre apunt.
Salvador Claramunt
La corrupció al llarg dels temps
26 de Març de 2019

El nostre apunt
El catedràtic en Història Medieval, Dr. Claramunt ens 
fa un recorregut al llarg dels temps, de com evoluciona el tema de la corrupció, segons la època en que es produeix aquesta.
Ens fa una erudició des dels antics, comença per Séneca, i els grecs amb el mite de la democràcia on es fan reformes contínuament, i  apareix, la oligarquia platocràcia, la democràcia, la Tirania, Pericles per evitar guerra amb Delos (tresor de tots que es va gastar inapropiadament)va introduir element polèmics com l'ostracisme;La Assamblea de ciutadants podia decidir que un d'ells acumulava massa poder i prestigi, i això era un perill per la pròpia democràcia. Roma un període especial de corrupció del 238 al 268 on hi ha trenta tirans i sis emperadors assassinats. Ens anomena també a Ambrose Bierce de Ohio Usa 1842  amb "El diccionario del diablo" va dilucidar els fràgils punts de  corrupció en la naturalesa humana.
A L'Imperi d'Orient  amb Bizanci  on hi ha corrupció en la justícia. en el funcionariat i malgrat tot va perdurar un mil·lenni, on les lluites internes van 
permetre el domini turc.  Els 750 amb  Abbasí,  apareix la revolució religiosa i es va agafar el poder: Els Omeies cent anys després de  Abu I-Abbás tenien connexió amb Mahoma,

Al-Mansur  va crear Bagdad que es va convertir en ciutat perfecte, amb un luxe inusitat, guàrdia de 20000 patges soldats de 17000 esclaus i 14000 homes a la guarnició. El 836 Al-Mu´tasim funda Samarra com una segona Bagdad... La família reial es repartia deu milions i va haver el fenomen de aculturalització.
i la desmesura.

En el territori Carolingi  als segles VIII al X hi ha els marquesats, ducats,i la compra de voluntats..
Apareix Cola de Rienzi 1313 al 1354  feia arengues i el van esquarterar.Ell odiava profundament els   Orsini i els Colonna  que es disputaven Avinyó. Nostàlgia de Roma, tot l' antic és valorat i anyorat.                            

En la Corona d'Aragó Pere el Ceremoniós en el quart casament de Sibila de Fortià que va col·locar el germà  i tota la família  van ser fets presoners i ella condemnada a mort. Es temps de Bernat Metge que va ser processat el 1397 i durant la seva estada en presó va escriure El  Somni, per tal de demostrar la seva incència. 
XV a Barcelona" la Busca" (petits menestrals) que lluitaven a mort amb La Biga (mercaders). La crisi econòmica mediterrània cap el 1425 requeria l'aplicació de mesures proteccionistes. Un escrit del 1497 de l'alemany Munzer s'escriu "el poble es revoltà contra els prohoms de la ciutat havent de fugir els més rics i el comerç emigrà a València .

Al segles XVII a França Nicolàs Fouquet, ministre d'economia de Lluis XIV va ser l'administració més corrupte d'aquest segle. Fou acusat per " soberbia", es va fer construir un castell espectacular, s'anomenà Vaux le Vicompte. 

La Monarquia Espanyola amb Jaques Quer conseller de Carlos VII 
el Duc de Lerma privat de Felip III. Quevedo el va assenyalar, "el més gran lladre d'Espanya" Cinquè marquès de Dènia i Duc de Lerma així com Cardenal de S. Sixto. 

Un sense fi d'exemples i de personatges que van transitar per aquests afers de poder i de corrupció, des de diferents àmbits. 
Ens exemplifica tot això amb dites, proverbis de filòsofs i pensadors que eren
molt escoltats i assentits per l'auditori, i al acabar es va un torn de preguntes per ampliar o aclarir alguns aspectes de la conferència. 

HISTORIA

12 de març del 2019
Estampats, Indianes i l'origen de la industrialització de Catalunya.
Marta Prevosti.

Tots sabem que l’origen de la industrialització de Catalunya és la indústria tèxtil. Però pocs saben que aquesta aventura va començar amb els estampats, les INDIANES: les teles de cotó estampades imitant els dibuixos de les teles que venien de la Índia, que es van posar de moda a l’Europa del segle XVIII. A Catalunya, però especialment concentrada a Barcelona, va anar creixent una indústria d’indianes molt important, que va anar preparant el país per a la revolució industrial. No solament va crear un teixit professional sòlid, sinó també un món obrer que interioritza el costum i la disciplina del treball. Però també és fonamental el teixit de relacions de mercat, que ja existia, que es va anar desenvolupant i va ser clau per a l’èxit del procés. M. P.

El nostre apunt

Catalunya s`incorpora a la indústria europea a meitat del segle XIX, però
hi ha uns precedents que ho determinen. Aixó comença amb les indianes,
robes de coto llampants, de motius florals i vegetals que provenen de la Índia
al 2000 A.C. i encara ara se'n fan, en alguns llocs de manera artesanal. Estampaven amb motlles de fusta amb colorants de plantes i algun mineral. Tractaven la tela bullint amb sulfats de ferro i quan s'aplicava el colorant, feia una reacció química que ho fixava i aquest procés es mantenia amb secret.
Una altre clau per entendre, era el cotó, que a diferència del lli i la llana
té moltes avantatges.
Quan al segle XVIII amb els holandesos i els anglesos arriben aquestes teles a Europa, van agradar força ja que es vestia majorment amb robes llises,(sobretot les classes baixes) tenen èxit a la burgesia. Les fetes aquí eren més suaus, al gust europeu de llavors.
La prohibició d`importar al segle XVIII amb els Borbons, deixa una escletxa , i es pot importar tan sols des de la Isla de Malta. Hi han petits tallers al 1735 . La primera gran fàbrica és de Jacint Esteva i 1737 la de Bonaventura Canet.
La tècnica es replica i al 1786 hi ha 100 fàbriques sense comptar petits tallers.
Al carrer del Carme nª 106, va arribar a tenir 1000 treballadors. 
Aquí hi ha dos elements que fan que hi hagi un substrat per aquesta industrialització :
1 Els gremis, amb aprenents i mestres etc.
2 El  Consolat de Mar, que era un compendi del comerç a la mediterrània, i uns cónsuls encarregats de complir aquestes lleis, de resoldre els conflictes i activar el comerç.
Ens trobem amb una Barcelona molt dinàmica malgrat que aquí arriba el "Decret de Nova Planta"  excepte en el Dret Civil. 
La darrera clau per entendre el fenomen és el teixit de relacions mercantils França deixa de vendre vins a Anglaterra i Holanda i aquí s`aprofita per produir vi i aiguardent  que s`exporta a molt llocs d`Europa i  comença el comerç Atlàntic.
El economista Sydney Pollak va traçar una línea a finals del Segle XVIII al Nord industrial i al Sur només hi havien la Lombardia i Catalunya industrialitzades,
Aquí es tirar endavant amb indústria petita i mitjana i també amb  l'agricultura.
Dins d'questes circumstàncies que s'obliga a un tancament de fronteres, es perjudica molt al desenvolupament a Catalunya. 


 
 








7  

HEBRAÍSTICA

MANUEL FORCANO

LA CABALA

EL NOSTRE APUNT

   

EL nostre conferenciant, ens ha endinsat d'una manera pedagògica al món de La Càbala, el misteri dels mots, un món on s'hi han dedicat tants estudiosos del hebreu i ens apropa a  la cultura hebraica i com no, ens fa més a prop dels nostres avantpassats jueus o conversos i les influències culturals, d'aquests. Tot el que és l'estudi de la Càbala va tenir lloc a molts territoris propers, com per exemple, El Llenguadoc, Catalunya, Espanya i per a la resta del que significava d'Europa de llavors. Alguns dels nostres poetes podien espigolar amb paraules o significats aspectes i coneixaments d'aquesta matèria,  però per ser cabalista has de ser jueu i convidat per algun mestre d'allà, i altres requisits importants, ans al contrari,  no eres admès. 

Ve del Torà des de dalt del Sinaí, o muntanya, 

 5 llibres del Pentateu de la Biblia  que es recopilan en aquest llibre.  Es allò rebut: llei escrita la Torà i llei oral el Mishnà i Talmud pels rabins i la Càbala. A partit del segle XII hi ha nova manera d'interpretar la Bíblia. Podríen dir que els cabalistes són els místics de la Càbala i com a tals, tenen objectiu: unió mística amb Déu, i descobrir secrets de la Divinitat. Es pot formular una Càbala Teòrica dogmàtica i simbòlica, (líquida) on s'organitzen cantineles  i fins que entren en èxtasis i una Càbala Pràctica,  estàtica i màgica en que alguns cabalistes en practicar-la   van caure en supersticions.  Cada cabalista pot trobar diferents camins, comptant lletres, paraules etc i  gràcies a la numerologia s'obtindrà un sentit ocult.

El cabalista farà una lectura submergida en el text , en sentit horitzontal (Talmud) però analitzaran les paraules en sentit perpendicular, volen descobrir el "sentit amagat".   Hi ha tres temes en la Càbala, el Carro Diví,  (Profeta Ezequiel) La Creació  (  Gènesi) I i les Sefirot, cifra,  que s'analitza els atributs, emanacions, energies i forces... De com Deu deixa anar forces i energia mitjançant fer un forat (negre)   per a nosaltres, per  entendre i practicar l'arbre de la vida, que és la sistematització del atributs de la Divinitat, és com una escala d'atributs  i enfilant-nos per aquest arbre místicament, buscant la perfecció, per abastar-lo,  en  el punt més àlgic  d'aquest  l'Arbre .S'anomena l'èxtasi, que per qui hi arriba, es pot transformar i  escriure textes bellíssims. 

També se'ns parla del 7 Sefirots inferiors, el trencament de recipients (Kelim) i llavors es veu La creació com a remei al dualisme bé/mal, perquè Déu està patint, i ha creat per necessitat i tenim" la missió d'estar curant la Divinitat" i amb els 613 preceptes del Torà subsanarem el món creat...

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

300 dies de la Batalla de l'Ebre
Assumpta Montellà

Són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més sagnant i irracional de la nostre història contemporània, i que va tocar a moltes de les nostres famílies d'una manera o altra, tan els coetanis que encara viuen i recorden com van patir en pròpia pell aquell drama, com les generacions posteriors. Molts hem tingut un avi, pare o un oncle que va lluitar o morir a la batalla de l'Ebre i molts d'ells de la lleva del biberó...Val molt la pena fer una ruta per aquest escenaris que hores d'ara estan molt ben documentats, com el Poble Vell de Corbera "el Museu 115" a Corbera, "Trinxeres Les Devees" memorial de les Camposines"
                                                               A.M. 

El nostre apunt
El general Franco evita entrar a una Europa d'ambient bèlic, i resta a Vinaroz. Catalunya republicana va quedar aïllada, el general Yagüe es queda a Gandesa . El govern de la República anava de lloc en lloc. S'havia de canviar de formes,  hi havien el motiu militar:  ajudar València, el motiu polític Negrin necessitava victòria militar per restablir la seva reputació  i un altre motiu era l'internacional: l'esperat ajut europeu. El general Rojo va escoltar Negrin que deia que  era prioritari ajudar València i  aquest va senyalar com a punt estratètic l'Ebre. El general fa encarregar-ho a Modesto del partit comunista, Lister gallec i el tercer va triar Manuel Tagüenya, de Madrid jove brillant de 24 anys, amb la carrera de física. Van dibuixar una estratègia amb factor sorpresa que tenia moments lúcids i altres que s'escapava de les mans o que simplement fallava el suministre de material, faltaven armes o bé el  material de l'artilleria estava equivocat o simplement no arribava. 

Van cridar lleves i quintes excepcionals per fer un gruix molt fort, instrucció a base de" pals d'escombra" on Federica Montseny ho desaprova a lesCorts. Faltaven armes i la no intervenció europea, per el pacte de Munich, Hitler ho va desobeir. Intentava fer un assaig per a ell per a la guerra mundial.
Calia valor per tal de començar la batalla; primer a Tortosa els esperaven amb 10.000 soldats, 600 morts  i la primera fase va arribar a mig matí a Gandesa, Van creuar l'Ebre el 25/7/1938 (sense lluna). El lema esperat "los rojos han cruzado l'Ebro" es va fer realitat.Llavors Franco amb els còndor va bombardejar i va fer saltar tots els ponts, a  la primera nit del dia 26 de juliol van entrar els pontoners tota la nit refent els ponts que hi passaven els  camionets o mules de càrrega i van aconseguir passar. Els antiaeris de primer, no els coincidia el calibre amb el forat del canó...LLavors,   es va crear un tsunami amb l'aigua dels pantans de Trem i Camarasa ocupats per les "tropes de l'Alzamiento" L'aigua s'ho va endur tot, per això es deia de l'Ebre riu de sang...
Negrin va passar al pla B "resistir es vencer" van fer trinxeres, amb disciplina de ferro, a la serra de Pàndols.  Hi havia fronts que canvien fins a quatre vegades durant el dia , no els deixaven avançar. 
Tagüeña es queixava, es desesperava, hi havien els testimonis més cruents  de la guerra, s'ofegaven molts soldats al no saber nadar, patien set de tot...  35.000 homes havien d'arribar al port de Flix, amb un perímetre de seguretat. Aquests van resistir tot el dia i van poder passar milers de soldats. Havia estat impossible salvar els de la rereguarda, els qualses van quedar a la muntanya. 
Aquí resten les trinxeres a la Fatarella i les Camposines on hi ha el Cementiri dedicat dels soldats morts.

Desprès en el col.loqui ens recordaven testimonis de la quinta del biberó que l'autora va poder entrevistar. Tot plegat molt emotiu i proper encara que fos, fa 80 anys...