Benvolguts i benvolgudes,
A la tornada de Setmana Santa, ens vam trobar que
la Gretel Schulz Ponsatí, la tesorera de l'aula, va ser ingressada a
dissabte, 17 d’abril del 2021
CONFERÈNCIES DE FEBRER FINS A JUNY DEL 2021
CONFERÈNCIES DE FEBRER A JUNY DEL 2021
DIMARTS DE 19 A 20.30
CENTRE POPULAR LA VIOLETA
16/2/2021 "REPUBLICANS ENTRE DUES GUERRES"
ASSUMPTA MONTELLÀ
2/3/2021 "SANT MEDIR, RECORREGUT EN EL TEMPS"
JOSEP MARIA CONTEL
16/3/2021 "JOAN MARGARIT"
MARIA ISABEL PIJOAN
20/4/2021 "ACOSTAMENT A L'OBRA DE CERVANTES
EL QUIXOT I EL SEU PAS PER BARCELONA"
MERCÈ ROMANÍ
18/5/2021 "LA MAFIA EL PODER A L'OMBRA"
VICENS LOZANO
15/6/2021 "VIATGE A LONDRES A TRAVERS DEL CINEMA"
ALBERT BEORLEGUI
dijous, 18 de març del 2021
LITERATURA
JOAN MARGARIT
M.Isabel Pijoan
Treballà associat amb Carles Buxadé i Margarit i, conjuntament, van fer obres com la cúpula del Pavelló Araba a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques, actualment anomenat Fernando Buesa Arena) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. També formà part de l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc.
Joan Margarit començà la seva carrera com a poeta a partir del 1963, amb les obres en castellà Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979). A partir de l'any 1980 va iniciar la seva obra poètica en català. Així, el 1981 obtingué el Premi de la Crítica amb l'obra Vell malentès, del mateix any, i el Premi Miquel de Palol per Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982). Amb aquest poemari també va obtenir, el 1982, el Premi Serra d'Or. El mateix any publicà l'obra Raquel / La fosca melangia de Robinson Crusoe; el 1983 va aparèixer El passat i la joia i el 1985, L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i L'illa del tresor, obra que li va valer la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona d'aquell any, en què també obtingué, amb Mar d'hivern (1986), el Premi Carles Riba. L'any 1987 el poeta va ser guardonat, altre cop, amb el Premi Serra d'Or per La dona del navegant (1986).
Després d'aquests anys de reconeixement pel que fa a l'obtenció de premis literaris, l'autor va seguir publicant regularment obres importants com Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Estació de França (1999) o el recull Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2001). D'especial rellevància dins la seva trajectòria van ser els poemaris Joana (2002), escrit amb motiu de la mort de la seva filla, i Càlcul d'estructures (2005). L'any 2004 va obtenir el Premi Cadaqués per l'Obra Completa i el 2008, amb Casa de Misericòrdia (2007), els premis Nacional de la Crítica Catalana de poesia, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.
Va traduir al castellà el poemari Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol (1980) i, juntament amb Pere Rovira, el Poema inacabat de Gabriel Ferrater, l'any 1989.
16 Març de 2021
Considerat un dels poetes catalans més populars i llegits del panorama literari català actual, Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (La Segarra) l'11 de maig del 1938, en plena Guerra Civil espanyola.
Un cop finalitzat el conflicte i en funció del destí de feina del pare, la família va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona, successivament fins al 1948. Instal·lats de nou a Barcelona, l'autor cursà el Batxillerat a l'Institut Ausiàs March. L'any 1954 es van traslladar a les Illes Canàries i des del 1956 l'autor estudià Arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona. L'any 1962 va conèixer Mariona Ribalta, amb qui es casà l'any següent. Van tenir tres filles – Anna i Joana– i un fill, Carles. Des de l'any 1968 era Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Treballà associat amb Carles Buxadé i Margarit i, conjuntament, van fer obres com la cúpula del Pavelló Araba a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques, actualment anomenat Fernando Buesa Arena) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. També formà part de l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc.
Joan Margarit començà la seva carrera com a poeta a partir del 1963, amb les obres en castellà Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979). A partir de l'any 1980 va iniciar la seva obra poètica en català. Així, el 1981 obtingué el Premi de la Crítica amb l'obra Vell malentès, del mateix any, i el Premi Miquel de Palol per Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982). Amb aquest poemari també va obtenir, el 1982, el Premi Serra d'Or. El mateix any publicà l'obra Raquel / La fosca melangia de Robinson Crusoe; el 1983 va aparèixer El passat i la joia i el 1985, L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i L'illa del tresor, obra que li va valer la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona d'aquell any, en què també obtingué, amb Mar d'hivern (1986), el Premi Carles Riba. L'any 1987 el poeta va ser guardonat, altre cop, amb el Premi Serra d'Or per La dona del navegant (1986).
Després d'aquests anys de reconeixement pel que fa a l'obtenció de premis literaris, l'autor va seguir publicant regularment obres importants com Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Estació de França (1999) o el recull Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2001). D'especial rellevància dins la seva trajectòria van ser els poemaris Joana (2002), escrit amb motiu de la mort de la seva filla, i Càlcul d'estructures (2005). L'any 2004 va obtenir el Premi Cadaqués per l'Obra Completa i el 2008, amb Casa de Misericòrdia (2007), els premis Nacional de la Crítica Catalana de poesia, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.
Va traduir al castellà el poemari Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol (1980) i, juntament amb Pere Rovira, el Poema inacabat de Gabriel Ferrater, l'any 1989.
Profusament reeditada, gran part de la seva obra, la va escriure simultàniament en català i en castellà i va ser traduïda a altres llengües com l'alemany, l'anglès, l'èuscar, l'hebreu, el portuguès i el rus.
Apassionat del jazz, la seva poesia es va musicar en diverses ocasions, com en els discos Paraula de Jazz, on el mateix autor recitava diversos poemes, o Desglaç, de Miguel Poveda, entre altres.
El 2019, va rebre el “Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana”, concedit per la Universidad de Salamanca, i el “Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes”, atorgat pel Ministerio de Cultura.
Joan Margarit ha mort, avui fa un mes, el 16 de febrer de 2021, a l'edat de vuitanta-dos anys.
M Isabel Pijoan
dijous, 4 de març del 2021
HISTÒRIA, TRADICIONS
2 de Març de 2021 "Sant Medir, recorregut en el temps". Josep Maria Contel
EL NOSTRE APUNT.
Llegendes lligades en la història. ( Sta Eulàlia coetània,) Amb la persecució de Dioclecià, es apressat Medir junt amb el bisbe Sever, aquell plantava faves i el haver parlat amb Sever, la llegenda diu que les faves van florir i llavors el relacionen amb el cristianisme i els martiritzen. Cap el 909 es comença a anar a la capella de Sant Cugat.
Apareix Josep Vidal i Granés sobre el qual Josep Cebrià fa una biografia poc exacte i més tard Esteve Camps fa un recull que evidencia diferències en les informacions.
Va nèixer al barri de Sta M. del Mar i al 1808 van marxar a Sant Cugat, a fer de forners, ja que hi havia la guerra del francès i eren una família molt catòlica.
Hi havia llavors moltes ordres catòliques que arribaven aquí, expulsades de França i a Sant Cugat no foren ben rebuts. El 1822 es va incorporar als Voluntaris Realistes. Ve Ferran VII amb tics absolutistes. Riego li fa jurar les Corts de Càdiz en el trienni liberal. País Basc i Catalunya no estan d'acord que li hagin fet jurar el Rei a les Corts. Dins dels realistes sorgeixen els revoltats. Granés s'hi apunta. El 1823 els cent mil fills de St Lluis restauren l'absolutisme a Espanya (60.000 francesos i 36.000 vascos, navarresos i catalans que neutralitzaran l'exèrcit espanyol llavors s'acabarà el trienni liberal i vindrà el decenni negre fins els 1833.
Vidal Granés rep la llicència de l'exercit realista i es casarà a Vilafranca i aquests seran testimonis de casament. El 1827 esclata la guerra dels Malcontents, revolta a Manresa ocupada per els realistes i fan trontollar la monarquia perquè els ha defraudat i consideren que el Rei es massa tou amb els liberals. El Rei fa executar aquests realistes i el terror comença amb el capità general del Rei. Dels soldats que quedaven de St Lluís els fan fora de Barcelona. El 1828 al 1830 el Sr. Granés els passa a la Ciutadella, on van afusellar a gran quantitat de realistes, i ell es va passar 14 dies tancat a presó per incitador dels aldarulls. Cap al 1830 en una promesa va anar el Sr. Granés a l'ermita de St. Medir ,a la romeria . Es un exvot. Al 1833 va presentar un escrit a la màxima autoritat de Barcelona, explicant els fets. En un moment incert es fa la primera bandera de la seva colla de romeus. La filla va brodar un quadre amb la cara d'estampa, i el 1856 moria Josep Vidal Granés Les despulles foren enterrades en el cementiri de St. Genís de Agudells.
Reconeguda la seva immillorable conducta i la falsedat dels càrrecs imputats, va ser alliberat. Al 1997, Isabel Prats dipositària del document de Brasó, però no volia divulgar-lo, investigació del Sr. Contel al 1951).
La festa de St Medir, va néixer el 1830. Del 33 al 40 es dubte que hi hagi festa (es cremen convents per la desamortització de Mendizabal) . Cap els 40 comença a tenir força aquesta festa i es recorda el 1861 hi ha la Colla més antiga de Sant Gervasi, Aquestes colles tenen alts i baixos segons l'època, Nonell recull diners per la campana de l'ermita. Cap al segle XX al 1940 s'accepten dones, van apareixen colles i al 1980 amb la democràcia s'hi afegeixen Poble, Sec, Rabal, Sarrià etc. El 1996 es comença amb el pregó i el sopar de colles oficial, amb glosses. Ara es fan cartells i hi ha un monument en commemoració i després de diverses vicissituds, torna a la Plaça Trilla.
Tal com la coneixem ara es una festa que s'ha sociabilitat amb dones criatures i moltes colles d'arreu, i amb el llançament de tones de caramels que fan el gaudi en el jugar a aplegar gran quantitat de caramels i es el contrapunt dolç de la festa!!
divendres, 19 de febrer del 2021
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
16 de Febrer de 2021 Republicans entre dues guerres Assumpta Montellà El nostre apunt.
El tema dels republicans espanyols i catalans, entre guerres, és el tema de la conferència. Passada la Guerra Civil, els republicans que passen a França continuen el seu pericle d'una fugida cap l'Estat Francès, on els van dirigir a les platges de Argelès, St Ciprian, Ribes Altes i van estar a la intempèrie durant mesos d'hivern. Passaven megafonies que deien que podien tornar a Espanya sinó hi havia delictes de sang. Van haver-hi trens amb aquests republicans dirigits al Nord primer i després als camps de concentració d'altres camps d'Espanya, Lleó etc. amb sous d'esclaus a les Companyies de Treballadors. França també necessitava d'aquests presoners per construir la línea Maginot.
Se'ns explica toda la pujada de Hitler i el règim nazi, i com comença haver-hi el caldo de cultiu per la Segona Guerra Mundial. Es dona la paradoxa que els primers espanyols capturats a la línea Maginot els van portar a treballar al mur Atlàntic. Aquest construït pels nazis, ja que es preparaven per aturar el desembarcament dels aliats i també feien una línea defensiva a la costa des del nord fins Espanya. Ens endinsa llavors, amb la guerra llampec d'Alemanya que conquereix els països veïns. Es veuen les aliances segons els interessos de cada potència europea i més tard del Japó.
Se'ns recomana unes sèries televisives, que recullen força la resistència francesa en la que s'hi apunten republicans que no volen tornar a Espanya. El Poble Francés i la Suite Francesa.
Llavors hi ha dos girs inesperats enmig dels combats, 1941 Hitler trenca el pacte de no agressió germano-soviètic i l'Atac japonés de Pearl Harbor. Entren llavors els USA a la guerra amb els aliats. Planifiquen el desembarcament i per aquesta fase és molt útil l'espia Garbo (Joan Pujol Garcia) ja que munta una estratagema per desviar l'atenció del desembarcament aliat cap a Calais. S'ajuden d'una "escenari de fireta fet a Hollywood " que llavors no es podia distingir des de les altures (tancs inflables casernes sense ningú), tot un muntatge. Des de Anglaterra es van enviar missatges encriptats per que la resistència francesa bloqueixés els ferrocarrils i carreteres i tallen les comunicacions per tal de que els nazis no es poguessin comunicar, ja que estaven preparats majorment a Calais.
Per acabar ens parla de la División "La Nueve", de republicans espanyols majorment. Foren vitals per controlar la ciutat de Falaise, bossa plena d'alemanys que fugien del territori francès i aquests republicants estaven entrenats com els millors combatents ja que venien preparats de les lluites anteriors i de guerres en espais de bosc i tenen èxit. Després de moltes temptatives ells entren els primers a París i la resistència els deixa passar són "els herois anònims". Ara hi ha unes nou plaques commemoratives escampades per París que en un treball de camp, la nostra professora les va localitzar i senyalar. Una altre assignatura pendent: el reconeixement de tots aquests soldats que es van passar la vida lluitant per uns i altres per les tràgiques circumstàncies en que es van trobar entre les dues guerres.
dijous, 17 de desembre del 2020
CONFERÈNCIES 2020
l'Aula d'Ext. Univ. de Gràcia us vol desitjar, malgrat dels episodis de la pandèmia, un BON NADAL i unes BONES FESTES !!
I encetar l'Any 2021 amb millors perspectives de salut i benestar per a tots!
Com boira espessa, arreu arreu la pandèmia,
l'esclat de tempesta ha enfosquit mal any i planys,
no hi ha llum que pugui enteranyinar el virus,
ens vacil.la a prop, sense poder-lo parar.
Altres misteris en la vida anuncien:
Pau, Amor nadalencs, esperança i fe,
com ona blanca netejant el llit de sorra;
tampoc ho veiem; El Natzarè ens ho transmet.
Mai com ara a totes les edats ens flagel.la,
mal invisible auguri de maltractament,
que fem els humans envers nosaltres mateixos,
un avís senil pel nostre progrés vital.
Imaginem un temps que l'invisible enigma,
minvant el mal virulent, ompli de sentit
cap un noble destí, el bé en la nostra senda
més clar, més net, del que molt més, malbaratem.
Rosa Torras 2020
dimecres, 16 de desembre del 2020
ARPA , PECES MUSICALS
15 DE DESEMBRE DE 2020
ARPA, INSTRUMENT I PECES MUSICALS.
CRISTINA BADIA
Cristina Badia Tarragó, nascuda a Barcelona el 1973,
és una reconeguda arpista que vol fer conèixer les diferents cares
i facetes del seu instrument. Formada a l'antic Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona amb Rosa Balcells i M.
Lluïsa Ibáñez, i a Lió amb Germaine Lorenzini.
S'ha especialitzat en orquestra, i és professora titular de
l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears des de l'any 2000.
Fa concerts de solista i de cambra, i recitals arreu de l'Estat i a
l'estranger. Com a solista ha actuat en sales com ara el Palau de la
Música Catalana, l'Auditorio de Cuenca, l'Auditòrium de Palma de
Mallorca, el Castell de Bellver, o el Konzerthaus de Berlín.
Darrerament, s'ha introduït en el món de la música antiga amb una
arpa doppia, i ha obtingut el Títol de Màster de la Interpretació de la
Música Antiga de l'ESMUC i la UAB.
Però una de les coses que més l'apassiona és apropar i mostrar el
seu instrument i la seva interpretació a tot tipus de públic, infants,
gent gran, llocs desafavorits, ..., a través de les seves audicions
pedagògiques, una barreja de conferència-concert.
BREU RESUM
L'audició pedagògica “L'arpa, un instrument desconegut” és un viatge pel
món d'uns dels instruments més coneguts, perquè tothom sap què és una
arpa, i alhora més desconeguts, ja que poca gent l'ha vista o l'ha escoltat
de prop.
En aquest viatge començarem per la col·locació de l'arpa dins el mapa
organològic dels instruments; descriurem les seves parts i materials;
farem atenció en les diferents arpes que s'han construït durant tota
la seva història; experimentarem les seves característiques polifòniques;
descriurem les possibilitats compositives pròpies; i finalment escoltarem
alguns dels efectes sonors que pot executar.
Tot això embolcallat amb l'audició de diferents peces i exemples en directa
amb una arpa. C.B.
EL NOSTRE APUNT
La Sra. Badia ens va explicar les famílies organològiques
agrupant els instruments per so, per època, per lloc etc.
i ens va fer gaudir amb el primer concert de Hendel , Concert
en Si bemoll major Op 4. Després ens endinsa en les parts i
materials de l'instrument i ens delecta amb una peça d'Albert
Zabel, Berlín 1835. Romàntic. Ens endinsem en una breu història de l'instrument abarcant
des de la Zona de Babilònia, antic Egipte i ens parla de les
Càntigas de Sta. Maria, d'Alfons X el Savi i l'Arpa de Brian El
Gran( XIV XV Dublin) i diverses pintures famoses arreu amb
diferents tipologies d'arpa.
En el Barroc apareixen arpes amb més ordres, cita el Welsh Triple Harp
i també de la incorporació dels pedals. A París l'arpa de pedal fa
un boom i el 1810 es va inventar un doble moviment.
Fa uns últims apartats explicant les característiques polifòniques i
possibilitats compositives i cita a Gabriel Fauré i ens ofereix
"Impromptu" per l'arpa Op 86 1904 que ens delecta amb aquest
instrument meravellós i amb l'art de tocar-lo de la nostra arpista
arpista i pedagoga musical.
Tot un descobriment tan grat i necessari en aquests temps de
notícies grises que es van repetint cada dia i arreu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)