Etiquetes

divendres, 26 d’octubre del 2018

BIOLOGIA, FARMÀCIA I SALUT

Resum Morir bé es possible?
Joan Carles Trallero
23 d'octubre  



Breu resum de la conferència

La nostra societat viu d’esquena a la mort, negant-la com a possibilitat real. Aquesta negació no només no és tranquil·litzadora, sinó que ben al contrari ens fa molt més vulnerables i ens fa patir més i viure pitjor.
La nostra por juga un paper determinant en aquesta negació. Analitzem-la i veiem com podem millorar-la. Fer veure que no hi és no ajuda, en canvi parlar-ne, informar-se, reflexionar i preparar-se sí actua com a antídot contra bona part d’aquesta por. Integrar la mort sense negar-la, i apropiar-nos d’ella en lloc de deixar-ho tot en mans d’altres, ens allibera i ens dona més seguretat.
Cal fer aquesta reflexió en profunditat, cal invertir esforços en pensar què volem i què no volem, i és llavors quan la mort en pau i que deixa pau deixa de ser un somni màgic inabastable i pot esdevenir una realitat.
                                                                                                 JCTrallero









El nostre apunt:

També ens plau recordar un llibre de l'autor "Quinze procesos de mort" ens diu "tot el que passa abans de morir és vida" i ens parla de la por i de que com aquesta por, ens dificulta el viure. Ens aporta dites d'autors de la antiguitat com Ciceró "No quiero morir pero me 
importa un comino estar muerto" o Epicuro "Si estoy yo no està la muerte y si està la muerte no estoy yo" o els assajos de Montaigne, sobre la mort, ens diu: ve a ser "com adormir-se" .

Tanmateix ens parla de canviar el procés de morir; canviar el guió a les darreres pàgines del llibre de la vida. Afrontar-ho és fer alguna cosa diferent. L'antídot és el coneixement i la preparació i per això ens cal ser honestos des de dins i si cal  preparar Un Testament Vital i validar-lo.

Si som capaços d'integrar la mort, potser arribarem a acceptar-la, 
"el meu procés de morir em pertany tan sols a mi". 

La informació honesta i veritable, entre el  metge i el  malalt i amb els familiars,  amb atmosfera de sinceritat , no bloquejar amb falses expectatives, si hi ha mentida és com una "performance" aquest fet biològicament prescrit.

Se'ns apunta: regalat temps per trobar el lloc, l'acompanyament, la reconciliació que tinguis pendent amb d'altres  i amb tu mateix també,  per trobar-te en pau, i deixar en pau els que t'estimen, faràs amb això,  un dels millors regals postums, que els podem deixar  als nostres estimats. 



dilluns, 15 d’octubre del 2018

HISTÒRIA

El nostre apunt
Octavi Mallorquí
9 d'octubre de 2018

El professor Octavi Mallorquí en la seva conferència ens apropa el que va ser la Revolució Russa i ens ho mostra amb audiovisuals i anècdotes  que ens ho fa molt amè i entenedor. A tall de resum podríem anotar:

 El règim autoritari tsarista no va poder fer front a la situació de crisi social i econòmica agreujada per la 1ª Guerra Mundial i en conseqüència va haver la caiguda del darrer tsar Nicolàs II.
Ara s'escau justament el centenari de la revolució. El que hauria pogut esser una transició moderada cap a la democràcia, es va convertir, amb l'aparició de Vladimir Lenin en una de les aventures revolucionaries més importants de la història de la humanitat.

Retrocedim des de el 1533 al 1894 amb Ivan el Terrible, llavors Rùssia es converteix en un Imperi. Per un costat té Alemanya frenant l'expansió i per l'altre Sibèria en estat de semiesclavatge; i fins fa 300 anys Sibèria  no pertanyia a Rússia. Els russos van passar l'estret de Bering fins Alaska, que se la van vendre. Finlàndia i Polònia formaven part de Rússia,  amb Nicolàs II .

La situació era dolenta al 1894. Diferents potències estaven Interessades  en els seus minerals i al mateix temps, el camp,  estava en situació precària. La majoria de pagesos eren  dependents dels terratinents i l'exercit no estava preparat per solventar la situació. I en mig de la situació, la Coronació del Tsar "bajo palio" va acabar amb tragèdia  (Iodinka) per l'aglomeració de gent. Coexisteixen  censura , fam i  repressió mentre la vida  del tsar que li costava governar,  estava dedicada sobretot als esports, fotografia, espiritisme.  La capital era a Sant Peterburg . En la situació externa russos i japonesos interessats ambdós per Corea, es declaren en guerra i els russos van perdre, amb la humiliació subsegüent. 

Durant el 1905 al Palau d'Hivern de Sant Peterburg, el 22 de gener , una manifestació pacífica acaba en "diumenge sagnant" . Revolució Potemkin a Odessa, Finalment el Manifest d'Octubre  de 1905 es crea la Duma, El Parlament, que el Tsar autoritza però és tan sols una obertura fictícia en mans de de Piotr Stolypin, ministre de l'Interior del Tsar fins 1911.Apareix Grigori Rasputin, pseudomonjo siberià, amb do d'hipnotitzar i  guarir malalties;  s'aprofita de la família del tsar que tenia l'hereu amb hemofília. en constant perill de mort.

Per els Balcans hi ha conflicte i Rasputin profetitza mar de llàgrimes si Rússia intervé  en el conflicte. Itàlia volia guanys territorials. Austria s'enfronta a Sèrbia. Sèrbia i Rússia es fan  aliats i Alemanya enfronta a Austria que li declara la guerra. 
El 20 de julio del 1914 Declaració de guerra (1ª Guerra Mundial) 
Canvien el nom de Sant Peterburg per Petrogard i el 1916 apareix el cos de Rasputin al riu Volga de mans d'un noble. Rasputin  preconitza que si el maten a ell, també morirà el Tsar. 

Situats al 1917 tenim la revolució de febrer, vagues obrers, manifestacions populars i gent que vol que s'acabi la guerra. El tsar abdica el 2 de març de 1917. Comandament de Alexander Kerenski Rússia es converteix en una República.
Però no s'acaba així perquè apareix en Vladimir Lenin , que es influenciat  per la mort del seu germà, per  Marx Engels i per Chernyshevski. El 1905 havia fundat el diari Prana i s'estarà a Polònia i a Suissa.  

La primera Guerra Mundial va resultar un conflicte de classes i serà el final del capitalisme, "Si el poble té armes pot tombar el poder" Un fet: el Kaiser Guillem entra en contacte amb Lenin sap que la Revolució de Febrer no ha canviat res de fons.  El porten a Sant Peterburg i Lenin hi va amb un tren segellat i es rebut clamurosament. ja que té al cap la revolució. 
(Previament , ell s'havia  preparat amb treballadoras de fàbriques i altres fonts.El 80% d'analfabets amb pocs anys es redueixen  a zero, gràcies també a Nàdia  Krupskaia, comisària de cultura. Lenin detingut a Sibèria es va escapar  a Suisssa )

El poble vol pa, terra i pau. Nosaltres hem de lluitar fins al final, diu Lenin. El poder existent i la revolució estan nivellats, dualitat de poders. 
El 10 d'octubre del 1917 esperen a les eleccions a fer un cop d'estat. Al Palau Smolny bolchevics anulen armament , el vaixell Aurora encorat llença un tret, llavors  els bolchevics assalten el Palau d'Hivern hi ha  Alexander Kerenski i el govern. Aquest fuig a l'exili disfressat de dona, gràcies a un cónsul de US. Els Bolxevics entren al poder.


En el context s'arriba al final de la primera Guerra Mundial, Rússia es rendeix, perd molt de territori: les Repúbliques  Bàltiques,  Polònia, Ucraïna i llavors s'inicia la Guerra Civil  Russa "blancs enfront  rojos" 
Durarà  del  1918 al 1922.  Els ataquen per totes parts als russos,  guanyaran els comunistes i es dona l'ordre per part de Lenin d'executar el tsar i família a Ekaterimburg. Stalin georgià abraça les idees comunistes, envia diners a Lenin per tal d'ajudar-lo amb la revolució  i més tard es farà amb el poder de la URSS..
.




dilluns, 8 d’octubre del 2018

CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

     Benvinguts al nou  curs 2018-2019


    Desprès del temps d'estiu, ens plau 
retrobar-nos  amb il·lusió i esperança, i amb el pensament que la programació ens pot ajudar en la nostra formació i convivència així com trobar moments de sintonia conjunta.


 Aula d'Extensió Universitària de 
Gràcia.                     Octubre 2018

El programa: Un avís: el 11 i 18 de desembre les conferències començaran 1/2 hora més tard o sigui 
a 2/4 de 8, per raons logístiques de la sala de conferències, alienes a la nostra programació, i que ja donarem avís per recordar-ho. Perdonin les molèsties i gràcies per la seva comprensió.


Fragment de "Pel camí dels mesos de l'any"
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella
possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i  fer de caminant (...)
Parteixo, doncs, altre vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen els meus boscos, alzinars beneïts! rouredes estimades laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de destral invisibles. Entre cop i cop sento només  el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd (...) 
Amb aquest i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu.
Les fulles grogues vacil·len o ja encatifen els camins humits  vora torrents amagats al fons de les clotades.
 Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals. 
                                                    Joan Vinyoli


dimecres, 20 de juny del 2018

HISTÒRIA, GEOGRAFIA

 EL nostre apunt
Josep Maria Contel 
La transformació de Gràcia 






El nostre conferenciant ens parla de Gràcia, com a bon  gracienc, nascut al carrer Verdi i vinculat al Taller d'Història de Gràcia, així com  de la seva evolució i transformació urbanística amb les parcel·lacions que hi van haver al llarg dels segles XVIII i sobretot el segle XIX que es configura el que s'esdevindrà actualment el barri/districte de Gràcia.

La ciutat de Barcelona encara emmurallada, estava envoltada  de terrenys fins a Collserola, terrenys més agrestes per a cultivar, eren el lloc óptim per l'expansió de la ciutat, amb dos eixos la Travesera de Gràcia i el carrer Gran amb masies escampades: Josepets (Masia Can Alegre 1688 )Torre Guinardó, Dalmau passa a Carmelites de Gràcia, després passa a convent dels  Carmelites.El Baró de Malda està enterrat als Josepets. També hi va haver El
Palau Virreina  del Virrey Amat del Perú, pensat per estiuejar, que la seva entrada era per c/Torrijos; ara hi ha l'esglèsia de Sant Joan, va ser actiu del 1780 al 1880 que va ser enderrocat per fer la església abans esmentada, abans però va ser hospital, manicomi, l'alcalde de llavors, es mostrava disconforme a enderrocar aquest Palau de la Virreina.
 Anomenem altres  masies com Fontana, Cal Xipreret Cal Compte,Can Focs estaven distribuïdes per aquest territori.

En l'evolució del cens, teniem un creixement demogràfic que anava de les  1500 persones el 1817 a 62.000 el 1897 en que va arribar a convertir-se en la segona ciutat de Catalunya i novena d'Espanya,  any en que es va tornar annexionar a Barcelona. En el segle XX tenim els 70.000 habitants del 1905 als 125.000 el 2018 en tot el districte. 

Al llarg  del segle XIX es passa de rural a urbà, amb alguns 
exemples  d'aquesta urbanització. El 1801 s'urbanitza el Carrer Gran, Travessera amb Riera de Sant Miquel. El 1814 s'acaba la guerra del Francès i es creix sense parar.Casa Fuster era hort del convent de la casa Juncosa, després
La Enher, i ara Hotel. El 1825 es continua amb els carrers Milà i Fontanals (Masia Cal Focs) Banyoles i Igualada. 

(Curiosament un dels 100.000 fills de St. Lluís es qui funda St. Medir. Torna l'Absolutisme amb Ferran VII i el 1827 hi ha la guerra dels malcontents ocupen Manresa)

El 1831 ordenació de la Plaça Trilla (Masia Trilla) (amb monges de Jesús Paciente amb l'anècdota d'una monja que parlava amb Franco) amb els carrers Badia, Sta. Àgata etc. urbanitzen places que s'utilitzen obrers per la construcció i que desgraven a la propietat, on hi  posen una font, en la dita plaça Trilla.

Llavors ve la Desamortització de Mendizabal cap el 1935. El convent del Josepets se'l venen, i dissolen l'ordre de les Carmelites.Els de Jesús tanquen però la Església la converteixen en Parròquia de Gràcia, des de llavors celebren l'Assumpció.en controvèrsia amb l'Anunciació que era preferida de l'altre ordre.
Els Carmelites es refunden a Badalona, altres a Roma i creen els Santuari del Carme que són els carmelites de la Diagonal i Sant Josep de la Muntanya, hereus dels Josepets. Atributs de la Mare de Deu de Gràcia els lliris i color blau.

Hi ha d'urbanització Felix Casañas al 1938, després d'urbanització Mas. Places unificades. 1850 Gràcia s'erigeix com a municipi independent, ordenació de Josep Rosell es comença Verdi (abans carrer Ample). El 1855 neix l'eixample amb el Projecte Rovira però es fa estratègicament, el de  Ildelfons Cerdà . Torre Sicart afectada per la via O,  ara es la Salle de Gracia,  els Lluisos. Torrente, Massens i Rabassa posen la placa Rovira en honor gendre d'un d'ells que havia fet el campanar i era una persona reconeguda. 

El 1877 la ordenació dels germans Joànic, en l'antiga fàbrica de sedes  Reig on hi haurà les cotxeres dels tramvia.  El 1883 l'Hospital de la Santa Creu,  el que quedava dels Amat que ara és Sant Pau. Resta la Masoveria de la Virreina al carrers St Lluis/ Torrijos conservada i essent un dels edificis de l'època més antics de Gràcia. 


El 1915 Ordenació de cal Comte 1934 Urbanització de l'Escorial i Pi Margall (Xemeneia de Cal Reig)
El 1957 urbanització entorn i masia fàbrica Batlló, de Reig i Bonet, i Can Reig que desapareix, ara Camp d'Europa. John Lenon es fa plaça publica (Cal Comte).

Reurbanització de la Plaça Lesseps i Trav. de Dalt , Església la Salut a la casa Morera. Can San Pere on hi ha el Camp d'Europa que hi havia el tennis hispano francés, Can Toda, passa a Club natació de Catalunya, Plaça de les dones del 36 al carrer Sta Agata, s'enderroquen unes casetes baixes i s'habilita la dita plaça.

 Amb tot això es podria dir que el teixit industrial que va existir en els segles passats corresponien a fàbriques mitjanes i teixidores a mà I moltes casetes petites ocupades per obrers i artesans sovint s'han vist enderrocades per aixecar grans edificis de vivendes. 

Una altre visió del teixit cultural i associacionisme ho podrem veure en una altre ocasió, i molts altres aspectes que no coneixem prou de la vila i ens hi emplaça el Sr. Josep Maria Contel. 











dimarts, 12 de juny del 2018

CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE


CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA GRÀCIA
Propostes curs  2018-2019        Dimarts de 19 a 20.30


9  d’octubre






Revolució  russa

 Octavi  Mallorquí Vicens
Historiador

23 d'Octubre





Morir be es possible?

Joan Carles Tallero
Dr. en Medicina
President  de Fundació Paliaclínic


6 Novembre




Papa Francesc
Reformes i Resistències


Vicens Lozano
Periodista i historiador



20 Novembre








Galans de Hollywood



Albert Beorlegui  i Tous
Comentarista Cinematogràfic

11 Desembre




18 Desembre
Estraperlo




El Nadal i la música dels pastors
Lluis Permànyer
Periodista, Escriptor
Conferenciant


Joan Vives
Musicòleg de Catalunya
Radio




dijous, 7 de juny del 2018

HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA

 5 DE JUNY DE 2018

LES LLÀGRIMES DE MESOPOTÀMIA
Felip Masó








Les llàgrimes de MESOPOTÀMIA





Després de mil·lenis forjant el bressol de la civilització, després de més d'un segle d'excavacions i estudis per conèixer el nostre passat més immediat, en qüestió de pocs anys tots aquests esforços han estat destruïts. La 1ª Guerra del Golf al 1991, la invasió anglo-americana d'Iraq (2003) i ara l’arribada de l’Estat Islàmic (2015) han provocat la pitjor catàstrofe en la història de l'arqueologia oriental i una de les pitjors de tota la història contemporània.



Les recents imatges de la destrucció del Museu de Mossul, dels jaciments de Nínive, Hatra o de la voladura del palau d’Assurnasirpal II a Nimrud produïdes aquesta darrera primavera, es sumen al saqueig del Museu de Baghdad i de la majoria de museus, arxius i biblioteques locals que es va donar al 2003 durant la 2ª Guerra del Golf, però aquest cop perpetrar per un nou i molt pitjor enemic, l’anomenat Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (ISIL), el grup terrorista més perillós que hi ha en aquest moment al món i que ara per ara domina el nord d’Iraq i l’oest i el centre de Síria, fins a Palmira. Partidaris d’una ideologia salafista-wahabista, pretenen retornar als orígens de l’Islam, i per fer-ho (a més de dur a terme les més terribles barbaritats contra la població) s’han proposat acabar amb tot el patrimoni de les cultures pre-islàmiques a les que consideren paganes i idòlatres i, per tant, ha de ser destruïdes, tal com va fer Mahoma quan va arribar a la Meca i va destruir el ídols i els déus que hi va trobar.

Però, per dolorós que sigui veure la destrucció de peces i monuments emblemàtics de la cultura mesopotàmica coneguts per tothom això no és, sinó la punta de l'iceberg. A la pèrdua per robatori o destrossa s'ha d'afegir l'escandalós saqueig que estan patint els jaciments arqueològics del país, tot això davant la passivitat internacional que tant abans com ara, podien i encara poden, evitar aquest trist capítol en la història de les civilitzacions del Pròxim Orient. Fa glacera veure com centenars d'homes armats amb pales i pics perforen la rica terra mesopotàmica a la recerca, ja no de qualsevol cosa, sinó de peces concretes o d'èpoques determinades que són demanades en grans quantitats pels mercats mundials per satisfer la, mal entesa, ànsia de col·leccionisme, en la qual només els ulls d'uns quants prepotents poden contemplar allò que per dret és llegat de la humanitat. Amb aquestes actituds no hi ha cap guanyador; ni tant sols el mateix col·leccionista que, satisfet pel triomf, llueix la seva nova joguina en una vitrina, el cartell de la qual roman mut perquè la peça, extreta del seu context, no és rés en sí mateixa; necessita el suport del context, de la relació amb els altres objectes, de la interpretació de l'expert que, amb l'experiència d'anys i d'una llargíssima formació, és capaç de donar vida a un objecte que sense això només pot oferir una certa plàstica visual o una certa admiració pels materials en què va ser fet.

De res va servir al 2003 el gest de centenars d'arqueòlegs i assiriòlegs mundials encapçalats pel nord-americà McGuire Gibsob, de l'Oriental Institute de Chicago, advertint de que això passaria, com tampoc serveixen ara les reunions i les declaracions de la Unesco. Aquesta situació no s’aturarà sinó s’entra en el conflicte sobre el terreny per acabar amb l’organització terrorista d’una vegada. Només aleshores es podrà fer una valoració global del què s’ha perdut, si bé a hores d’ara qualsevol previsió, per negativa que pugui ser, segur que encara serà pitjor, per molt que autoritats pretenen apaivagar els ànims de la comunitat científica internacional mostrant algunes peces trobades i reobrint alguns museus de nou, com el Museu Nacional de Bagdad. Tot i això, milers de peces han estat destruïdes o robades; potser no són molt conegudes i no figuren en el manual dels llibres d'Història de l'Art, però per l'historiador, qualsevol fragment té una transcendència vital. La violació dels jaciments i l'extracció de peces amb la destrucció del context corresponent equival a dècades d'estudi, d'investigació i de coneixements sobre aquestes civilitzacions perduts ara per sempre. Si qualsevol de nosaltres  es posa a llegir un llibre d'història del Pròxim Orient Antic, potser no pensa en que al darrera de les seves pàgines, rera cada capítol hi ha anys d'estudi, de dures jornades d'excavacions en condicions límits, de llargues hores, mesos i anys de desxiframents dels més complicats sistemes d'escriptura, de centenars i milers de tesis doctorals sobre els aspectes més inverosímils d'aquestes cultures, tot plegat, per arribar a tenir una idea aproximada de qui eren, com vivien i què va passar amb aquelles llunyanes i fascinants civilitzacions, de les quals nosaltres en som hereus directes. A partir d'ara, l'Assiriologia haurà d'obrir una nova etapa d'investigació més dura encara que l'ha que ha estat realitzant durant més de cent setanta anys.

Felip Masó Ferrer

Professor Història i Arqueologia Pròxim Orient Antic (Arqueonet)





dijous, 24 de maig del 2018

HISTÒRIA

El nostre apunt.
LA  HISTÒRIA EXPLICA EL DIFÍCIL PRESENT DE CATALUNYA
Josep Maria Solé i Sabaté


El professor  analitza com en cada època i amb les seves vicissituds s'ha conformat una Història del present, que té a veure amb tots els processos polítics del passat. Ens fa una pinzellada amb els trets més cabdals  en cada un dels últims segles, i així ens trobem ara, amb una cruïlla incerta. Una interpretació lliure de la Història, i tenim els fets que són el que són. Des de l'època medieval la península era un conglomerat de diferents regnes entre d'ells: Regne de València, Aragó, Castella fins el 1714. França en el segle XVIII va resultar decrèpita 
i aquí teniem el Imperi en baixa forma. Anglaterra tenia la Commonwealth of Nations en el XIX que donava pas a una bona relació amb les antigues colònies, cosa que el domini espanyol era més pròdig amb intimidació,  d'una manera  cruenta.

En un segle XIX molt difícil amb la guerra napoleònica s'acabava la prosperitat, no teníem aigua ni carbó, sols en  comptades extraccions del territori. Tot s'enfonsa al 98. La generació del desastre, perdent l'Imperi Colonial, llavors ha de sorgit l'Espiritual...

El 1901 i 1903 retornen molta gent de la capital de Cuba i hi ha un moviment econòmic creixent. Tenim  Pearson a les muntanyes de Lleida, cal modernitzar la societat, molt obert al partit modern de la Lliga es una classe social que vol dominar. Corre el somni de fer un país modern, solidari es creen centenars d'ateneus, casinos. Neix la consciència social, el 1901 amb eleccions municipals, ja  no es dependrà dels partits monàrquics.  El 1905 època convulsa, s'ataquen redaccions de diaris.

Prat de la Riba no s'enfronta amb l'Estat, amb una revolta, aconsegueix la Mancomunitat el 1914, el primer triomf del catalanisme espiritual. Es la suma de quatre Diputacions, les millores del dia a dia,  arriben a llocs recòndits. Projecte de biblioteques, escoles, centrals hidroelèctriques. En les millores socials temptativa per la igualtat de salaris (bibliotecàries) escoles mixtes, xarxes de camins i per  primera vegada  els discapacitats rebran ajuts. Són grans fites obtingudes  en aquell context que va durar fins la dictadura de Primo de Ribera, en la qual s'implanten  el que  més endavant esdevindran  monopolis com la Campsa,  Telefònica, etc. La població de Catalunya creix, hi ha immigració, venen estrangers, volen transformació industrial amb reformes militars, reestructuració del territori com vol la gent. 

Entra la segona República i més tard la guerra civil, que es comptabilitza amb 470.000 exiliats  dels quals 150.000 no tornaran ja mai més. Ens queda un país buit, desfet.
Als 60 hem de començar de nou, tot i vagues com la del tramvies, peró s'ha d'anar  cap a una reconciliació, la CNT ha perdut la seva força. Neix el Congrés de Cultura Catalana. La revolta dels 68 a França, desfà vells tòpics,  s'advoca  per la llibertat sexual i per un corrent d'alliberament amb molts ámbits de la vida. 
Llavors al 1971 tenim l'Assamblea de Catalunya, les forces opositores al franquisme tenen oposició, llavors comença la transició. Es produeix  la mort de Carrero Blanco per la ETA i i sectors europeus cerquen solució a l'Estat Espanyol. Apareixen el PSOE, PSUC. Es podria dir d'una transició al ritme d'una transacció.  Hi van haver més de 500 víctimes que se'n explica poc. 
Tarradelles ve abans de que s'aprovés la Constitució Espanyola, les successives eleccions les guanya Jordi Pujol, Raventós del PSC està pel dret a l'autodeterminació. Cop  d'estat de Tejero al 1981. i en el govern es fa la política de pactes, tan prodigada per el president Jordi Pujol.

Després venen els Jocs del 92, que beneficia en gran part a l'àrea metropolitana, on hi ha socialisme asimètric.
En general i per cloure podria sembla a la vista de com van les coses,  que  hi hagués pogut haver el projecte del federalisme, però impera la idea centralista de l'Estat  Es una consideració en l'actual estat de la qüestió, amb el 155 vigent, empresonats els líders de diferents partits polítics del nostre país i  una solució al conflicte polític que de moment no veu cap tipus de llum a curt plaç, ans al contrari, es veu repressió, evitar tot tipus de diàleg  i l'aparició de jutges i magistrats  per tal resoldre aquesta aquest conflicte de causa general de Catalunya. 






LA RADIO CIÈNCIES SOCIALS COMUNICACIO

  LA RÀDIO A CATALUNYA, ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT JORDI MARGARIT SANMARTÍ 12 DE JUNY DE 2026 2024 LA RÀDIO HA FET 100 ANYS Els Pioners El 19...