CIENCIES SOCIALS, FILOSOFIA

25 DE FEBRER
HABITAR LA CIUTAT
ANGELS CANADELL

Habitar en temps d’emergència climática és una oportunitat per posar un límit clar a l’estil de vida consumista i superficial que predomina avui. Habitar no és el mateix que tenir una vivenda. Habitar és sentir-se a casa allà on som. Tenir cura del lloc que ens acull i respecte pels que hi van ser abans que nosaltres. A casa les coses no són objectes, sinó part de nosaltres mateixos. Per humil que sigui, una llar ens permet ser qui som i regenerar-nos al cap del dia.La societat consumista i tecnológica que vivim ens impedeix habitar, impulsant-nos a fugir constantment del que vivim i del lloc on som amb la promesa d’un futur de benestar que mai no arriba.La pressió per produir i l’estrés que causa l’acceleració, el soroll i la publicitat invadeixen l’espai interior, fent difícil quelcom tan bàsic com és contemplar en silenci com passa la nit o què passa dins nostre. La ciutat rendida a l’encís del consum, ens expulsa de l’experiencia humana básica de saber-nos part d’un món comú. Cada vegada més la  vida urbana s’omple d’espais anònims, superficies comercials on no hi ha punts de referencia, ni senyals d’identitat. Contextos buits de sentit que generen alienació i erosionen la propia identitat. Sentim les noticies sobre canvi climàtic, xifres d’espècies en extinció, mentre les autopistes s’omplen de camions que passegen mercaderies d’un extrem a l’altre del planeta. Els pagesos d’aquí en canvi, no poden viure de la seva feina. Els petits comerços baixen persianes perque s’ha instal.lat una altra gran superfície-El món globalitzat utilitza arreu les mateixes estratègies: deslocalització, expropiació, extracció, generar necessitats i piratejar els remeis. Fins quan ens resignarem a aquest expoli. La crisi ecològica ha marcat un límit. No podem seguir creixent en un planeta finit. No podem seguir desitjant acumular, en una existencia breu. On volem aturar-nos?

Moltes persones arreu del món han topat amb aquest límit que és també existencial i s’han plantat davant la inercia globalitzadora, responent amb arrelament. Els horts urbans són molt més que una activitat de lleure per a la gent gran; són passes vers la sobirania alimentària i económica. Són gestos de dignitat davant tanta especulació.

HISTORIA DE L'ART CINEMA

11 Febrer de 2020
El Gran Musical Americà
Albert Beorlegui

El Gran Musical Nordamericà (II): El musical haurà d'adaptar-se a les exigències dels esdeveniments bèl·lics que arrenquen a finals de l'any 1939. Acabada la guerra, es consoliden noms que havien començat a despuntar, com el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i una nova generació d'actors, capitanejada per Gene Kelly. Xavier Cugat, Judy Garland, Carmen Miranda, Cary Grant, Frank Sinatra, són algunes de les altres estrelles que són protagonistes, combinades amb fragments de Noche y día, Levando Anclas, Un día en Nueva York, Cita en San Luis, Aquella noche en Río i Un americano en Paris.                                                          A.B.

En la introducció de la conferència, se'ns explica que el cinema sonor neix cap el 1927. Els primers films eren febles, fluixos, recordem "La calle 42" on  Bercley va marcar les bases, surten "Luces de Candilejas" Ginge Rogers i Fred Astaire, Trenta pel.licules va produir Fred Astaire  que queda desfasat als 1940.  Anys trentes amb Judy Garland etc  noms que es van anant  configurant. "Mago de Oz" serà el primer musical en que les lletres estaran integrades als protagonistes; cap als quarantes, el musical haurà de transformar-se exemple en "Tres dias de Amor y fe"

Un fet anecdòtic de la floreixen industria cinematogràfica, i poderosa arma de propaganda.Es va obrir un bar regentat per estrelles com  Marlene Dietrich etc on apareix en la mateixa cantina Xavier Cugat, dimensió mítica, el qual descobreix a Sinatra. 

Amb el technicolor  als 38 i 39 "Lo que el viento se llevó" és un altre valor del cinema, s'acostuma a integrar-lo de primer a les pel·lícules d'aventures,  es deixen les pel.lícules més melodramàtiques al blanc i negre. S'apropaven als ritmes llatins,sudamericans per tal de foragitar el comunisme. Creixen les grans productores, Metro Goldon Mayer, (la més luxosa) Columbia,(Torxa) tenia Rita Hayword, Mikel Curtis  "Noche y dia" , Gary Grand. Paramound ,
20 Ventury+Fox, (tenia Tirone Power" denominador comú: el simple entreteniment),  Universal Films etc A USA es remarca molt més que a Europa el paper dels productores, on aquí és mes notori el director.  

Llavors ve el barrejar dibuixos (Disney)en els films, en "Lavando anclas" amb G. Kelly i Tom Jerry a la gran pantalla, s'intenta transmetre la vitalitat.

Cool Porter al 1946 no es podia mencionar com a gay, ho porta al cinema camufladament, "Navidades Blancas"  Acabada la Segona Guerra Mundial, Hollywood començarà una nova etapa, Arthur Freed lletriste en  "El mago de Oz" "Cita en St. Luis" Un Americano en París, "Cantando bajo la Lluvia" "Gigi"
Amb "Bodes Reales" es recupera a Fred Astaire. Al 1945 s'inicia el musical més modern amb  Minnelli el qual estava obsesionat per "els aparadors" des de petit.Va rodar "Cita en St. Luis" recrea l'Exposició Universal i està casat amb Judy Garland que tenen Liza Minnelli, També en fa moltes més: "48 el pirata" "On the town"  "Un dia en NY, serà rodada in situ, es un trasbals en aquella època, i apareix també la música de Berstein, en "cantando bajo la lluvia"
El cim va ser Gene Kelly i Leslie Caron amb "Un americano en París" és una festa i orgia de color.

Resumin un viatge cap al cinema amb technicolor  , emocions i a una industria del cinema emergent on els actors havien de donar-ho tot perquè encara s'anaven perfeccionant tots els aspectes tècnics i havien de ser molt bons per portar a terme els exigents rodatges. 

HISTORIA, NOVEL.LA NEGRA

 28 DE GENER DE 2020

CARMEN BROTO

Ruben Padilla

Gener de 1949, Barcelona; l'Espanya del general Franco. L'escenari perfecte per una novel·la negre. Però sovint la realitat supera la ficció.

Una coneguda prostituta d'alt nivell i veïna del barri Gràcia, Carmen Broto, fou brutalment assassinada i es va tractar d'amagar el seu cos enterrant-lo als terrenys de Can Comte (avui C/ Legalitat). 

Donat que na Carmen Broto, era coneguda per freqüentar els ambients de l'alta societat franquista de Barcelona, més el perdó que la Dictadura va dispensar al seu assassí i que la realitat del seu crim (un cop fou esclarit) era tan poc "sensacional",  es va preferir ignorar la veritat i convertir a Carmen Broto en una figura de fantasia. Quan en Juan Marsé publica la seva novela "Si te dicen que caí", o Alberto Speratti escriu "El crímen de la calle Legalidad", s'agafen a la versió més típica i tòpica de la femme fatale. Per altres, ella va ser una "alcahueta de la policía y amiga de ministros", "una prostituta de alto postín del régimen" o "una traficante de drogas para la alta sociedad". Més endavant, el seu cas fou recuperat i dut al cinema on novament la versió més fantasiosa sobre la seva vida i mort es van tornar a imposar. En aquesta conferència intentarem esbrinar, basant-nos només en el sumari de l'investigació policial, qui va ser realment Carmen Broto i per que la van matar realment."                                                      R.P.

El nostre conferenciant ens endinsa en una vida boirosa en una ciutat d'atmosfera fosca com era Barcelona de la postguerra i ens mostra com va tenir lloc la última entrevista amb l'assassí de Carme Broto, que un cop condemnat a presó,  va concedir  a "La Vanguardia" i  al cap de tres anys obté indult per part del Caudillo Franco. 

Carme Broto havia nascut a Guaso, Pirineu Aragonés  i la seva etapa a Barcelona comença als anys 40 a una casa de bona família com a serventa.

Es deixaria veure al bar Marfil, i té un romanç amb Julio Muñoz Ramonet. Ascens social i amb  professió modista, i tanmateix  es va trobar un contracte de lloguer del 1943.  Surten diferents personatges implicats, Juan Martinez Penas empresari del Tivoli. Un segon sospitòs Navarro espadista  (motlles de claus per robatori) La seva mort està per dilucidar. També ens parla d'una altre personatge Eusebio Lopez Sert , que es dedicava a professor de piano, personatge histriònic i dilapidador de fortunes, Van trobar factures a nom del fill de Navarro: Jesus Navarro Manau, un indesitjable que es va declarar assassí confés i va ser company sentimental de Carme Broto.

 El van detenir a punt d'anar a Mallorca després del crim. I  anant al seu expedient a la comisaria es troben dues cartes, una  de Eusebio Lopez Sert i l'altre de Josefina Esteve novia de Jesus Navarro, i amb la qual la família d'ella  l'obliga a casar-si per que està embarassada de Navarro fill, En resum una història de novel.la negre, com tan  d'altres més recents al barri de Gracia,  amb trets d'interessos polítics per amagar-ho i fets sorprenents que ha interessat molt més obviar-ho,  que no pas fer-ho públic. 

HISTÒRIA DE L'ART. PINTURA

FRIDA KAHLO
Erica Bornay
14/01/2020

Frida Kahlo (Mèxic, 1907-1954) ha estat una pintora que, a excepció del seu propi país, on existeix un museu dedicat a seva obra, i naturalment entre els especialistes de l´art, la seva aportació a l´història de la pintura era relativament poc coneguda i valorada. Ha estat en aquest últims vint anys, i sobretot a partir de les commemoracions del centenari del seu naixement, quan les seves creacions, que van coincidir amb l´aparició dels moviments
feministes (lògicament els de l'àrea de les arts visuals) que la seva figura ha trobat l'espai que en justícia li correspon a l´Història de l'Art.
La seva obra veu en les tradicions de la cultura mexicana, en la mitologia azteca i també es sensible a les influències de la simbologia cristiana .
El que la fa, podem dir única, en el món pictòric, és el que la seva obra és una porta oberta, quasi sense restriccions, a la seva pròpia biografia : a la projecció en el llenç de les distintes etapes del dolor que la acompanyarà durant tota la seva curta vida; al seu món afectiu i eròtic; i la representació de la naturalesa com a símbol de fecunditat i regeneració.                                   E.B:

                                                                                                    

EL NOSTRE APUNT

A partir del seu diari , es pot saber de l'adoració incondicional que sentia per Diego Rivera, de la seva ideologia d'esquerres i de la enorme valentia per tal de superar adversitats.  La seva salut se sent  ressentida per una poliomielitis als 7 anys i per el terrible accident als 18, degut a un xoc entre un tramvia i un bus. Mor al 54 desprès de 33 operacions quirúrgiques. S'afilia al partit comunista, i va conèixer Troski, el qual es assassinat per Ramon Mercader, enviat d'Stalin. 

Filla pare jueu i mare mexicana, ell era  un bon retratista. 

Va anar a París i fa fer amistat amb Breton que desprès  ella el va convidar a Mexic, Coneix Dalí, Picasso, a París  i Troski el 1937. 

En pintura coneixem, un boceto i un quadre del accident de 1925.

 Segueix  "pasajeros en autobús del 1929".Reflex social dels passatgers. 

"Los esposos 1931" ella disminueix, està dependent.  Autoretrats,  un dedicat a  Troski i un altre dedicat al Dr Eloesser al 1940. Quan hi ha relacions infidels, el paisatges desolats omplen el darrera, tot i que  com a parella, havien assolit un grau de llibertat poc habitual afegit per  la bohemia d'artistes en que vivien. 

"Yo i mis pericos" va focalitzar la necessitat d'animals . Autoretrat de Tehuana 1943, en un vestit de les dones natives, es una brusa, (A Diego li agrada) 

Unes poesies "dins el meu cap hi cap un home, si neix m'esbotza el crani; donar-lo a llum em mata i servar-lo amb fa morir." "Diego y yo" 1949. Ella es vestia, semblava disfressada, el dolor l'expressa mitjançant símbols. Irradiava expectació  i admiració.

Estava influenciada per la cultura azteca, i també per  símbols de la religió catòlica i jueva. Les imatges duals es reflectien en alguns quadres , per exemple

 dia-nit, meitat d'ella i altre meitat marit, veires i petxines etc. El collar d'espines amb un colibri mort com a collaret d'espines. Les dues Frides una amb el vestit de la mare quan es casa i la europea.  Autoretrato con el pelo cortado 1940, quan van tallar amb en Diego es va tallar el cabell i es presenta com un home, A primera vista podríem veure aspectes surrealistes, abort natural cargol, pelvis, però per la conferenciant hi ha molt temes  dels  mites mexicans  i les seves cultures azteques. Pinta la columna rota (columna jónica) ja no hi ha esperança: paisatges deserts i rocosos,  i quan anomena "unos quantos piquetitos" anomena una doble mort física i moral. La sang important en la cultura azteca, inclou  el marc del quadre, com sobresortint.  Després "el venado herido" o "Soy un pobre venadito", i "un abrazo de amor al Universo" al 1949. Després fa naturaleses mortes que són les últimes obres seves.

"Compartir el dolor amb la seva obre es la clau per entendre també que aquest compartir alleugera, d'aquets sofriments" I així ens hem endinsat amb una vida plena de passió, dolor i bellesa. La seva Casa Azul en Mèxic, s'hi formen corrues d'admiradors per  la seva obra i personalitat.

MÚSICA

EL MESSIES DE HAENDEL
Xavier Chavarria Talarn
17/12/19

El Messies de Händel, una obra mestra.L’oratori El Messies és una obra de caràcter festiu, brillant i de celebració,plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Aleluia. Una obra mestra que Händel va compondre en només tres setmanes, quan tenia 56 anys, en un moment delicat, i envoltada d’anècdotes, curiositats i detalls fascinants.

Händel és un dels compositors més cosmopolites de la història: nascut a&nbsp Saxònia,format a Itàlia, va acabar vivint a Anglaterra on les seves òperes i oratoris triomfaven, i les seves obres de circumstàncies (com els himnes per a coronacions i aniversaris, la Música Aquàtica, o la Música per als Reials Focs Artificials) enamoraven reis i plebeus.

Una vida agitada i plena d’èxits i obres mestres, com el cèlebre oratori El Messies, una obra de caràcter festiu i brillant que s’ha convertit en un clàssic en les programacions musicals nadalenques a mig món, tot i que Händel la va concebre com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal. Händel tenia 56 anys quan va compondre El Messies, una obra plena de curiositats, d'anècdotes, escrita en només vint dies, que es va estrenar a Dublín amb èxit però que a Londres va ser rebuda amb molta fredor. Una obra plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i
un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Al·leluia.                                                      X-CH.

CONFERENCIES SEGON I TERCER TRIMESTRE 2019-20

BON NADAL I FESTES US DESITJA L'AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

Poema de Nadal

Amb la molsa que he collit,

a la muntanya encantada

i amb figuretes de guix

amb l'anima rovellada

faré un pessebre escarit

peò entranyable a la vegada.

Un angelet despintat 

als pastors posarà al dia

i un patge encrostonat 

serà dels tres reis, el guia.

El naixament serà auster,

doncs la sagrada família 

tindrà per recer un paller

en comptes d'una establia.

Sé molt bé que la nostàlgia 

i una emoció permanent

formaran part de la màgia

que traspuï aquell moment.

Així amb il·lusió i l'esperit

que el Nadal trempa a la farga,

l'home esdevé nen petit

en la nit més bella i llarga

 Eugeni Vendrell poeta.

PROGRAMA DE CONFERÈNCIES PRIMER SEMESTRE 2020

14  gener  Frida Kahlo per Erica Bornay

28 de gener Carmen Broto per Ruben Padilla

                      11 de febrer El Gran Musical Americà per Albert Beorlegui

        25 de febrer, Habitar la ciutat per Àngels Canadell

22 de febrer sortida a Elna i Colliure

trobada  per agafar l'autocar ,a uns 50 mts parada Bus V15 de Gal.la Placídia

 a 3/4 de 8 del mati, del dia 22

Visita la Maternitat d'Elna, platja d'Argelès I 

Colliure on dinarem. (ja esta reservat)

Telefon per qualsevol aclariment 686 58 00 77.

Mirar de portar l'import exacte 28+20 Euros.

       10 de març    La transició espanyola i la figura de Adolfo Suàrez

(Víctor Balaguer per Montserrat Comas queda posposat)

     24 de Març El Canvi Climàtic a Catalunya i Pirineus, On som on anem? per Jordi Camins

14 d'abril El Paral.lel per Luís Permanyer

28 d'abril, Shakespeare &Cervantes

SETMANA DE LA GENT GRAN

05 de maig  Mercé Rodoreda M. Isabel Pijoan

12 de maig Memòria "El mai més en el record" per Joan Trias

26 de maig  Conflictes entre fe i ciència en el Segle XIX

09 de juny Cloenda  amb Peces Musicals

----------------------------

ANTROPOLOGIA

3 de desembre de 2019
Manuel Delgado
"Carrer, festa i revolta a Barcelona"

De manera recurrent, i des de fa segles, el carrer ha estat escenari protagonista de tota mena d'apropiacions massives i tumultuoses que han provocat sacsejades sovint d'abast històric. En tots els casos, prenent com a model la festa popular, munions humanes feien seu el carrer per convertir-lo en prosceni dramàtic transformació o, si més no, del seu desig. Barcelona seria i és encara un dels millors exemples de com l'espai urbà pot ser escenari on s'expressa la voluntat col.lectiva, també en les seves manifestacions més insolents.                                                                                    M. D.
   




 EL NOSTRE APUNT
De manera anecdòtica i recurrent el nostre conferenciant ens endinsa en escenaris passats on hi va haver vagues, manifestacions i protestes, escenaris que van del 1951 al 2000, llavors s'anomena que desprès de la vaga de tramvies del 51 es celebra el dia de Les Forces Armades, es pot dir sense públic... i a partir del 1981 no es fa la  desfilada  militar.

 També ens omple d'anècdotes curioses en el dia del casament de la Infanta. En actes públics  mai es trien els llocs, -se'ns diu- ,  s'atribueixen als carrers i places "el sentit". En el seu ofici l'antropòleg a voltes "S'interessa per  coses que no interessen" diu: "tenim la obligació d'estranyar-nos" -Es pregunta  -Per què es queda - quan sortim per la ciutat  -on es queda? -Per què a tal lloc i no a tal altre? LLavors, els moviments socials o mobilitzacions requereixen d'una cosa elemental que és: moure's i l'escenari és: "EL CARRER"

       

 "Els carrers seran sempre nostres" El concepte de carrer té una potència, ajunta persones, que ni tan sols es coneixen, es crida, es canta, es podria fer un mapa de forma ritualitzada. Les fogueres del Clot amb la consigna "cremem Barcelona" ÉS el tema de fogueres de Sant Joan!! Barcelona n'estava plena de les senyals. I a la pregunta - QUÈ ÉS UNA FESTA? interpel·lant als oients, llavors, explica: els llocs es transformen, irromp una música, desapareixen els cotxes. Es fa un ús excepcional de l'espai, per bé o per mal. Festa, barri, es produeix "plasma" "metaplasma" extensió organoplàstica; es transforma l'espai i s'intensifica la sociabilitat. La festa experimenta la transformació; a casa fer festa es carregar-te de feina... ans al contrari, no és festa!!La festa es una senyal d'excepció. -Quina és la moral d'aquesta irrupció? -Una Victoria del Barça? Els Tres Tombs? -Les festes obliguen! -és un esforç que no obté producte!  Tanmateix potser una ofensa no passar-ho bé! Han de passar coses estranyes! Alteració de l'ordre públic! (Per Nadal podries creure que la empresa és una família...) 

És la subversió del sistema que és a la vegada un requisit. Primer el "caos" i després agafa la forma "cosmos". ("Deixa anar"...: 480 correbous a les terres de l'Ebre, que fem? Els prohibim?)
Quan una comunitat domina a l'altre el primer que fa es prohibir les seves festes que representen una identitat. Una societat que fa de la nit, la revenja!! 

REVOLTA, el referit a la festa també val per la revolta, les maneres d'apropiar-se de l'espai urbà, és el mateix que la revolta. la festa funciona com un termostat, s'ha de cercar quina es la moral d'això que fem de revertir l'ordre, no ho podem fer cada dia. No és pot controlar la ciutat en festes;
L'exemple de la evolució francesa, el mecanisme de boca a boca. D'una manera les coses són com són, tot pot esdevenir diferent! La Societat arriba a un punt d'ebullició. Parlem d'energia col.lectiva. Parlem de la plaça Tetuan, es va produir una lògica sinàptica que implicava el que feia cadascú. Coordinació de temps, responia a  lògiques , és una experiència d'intel·ligència col.lectiva. 
I així d'una manera diferent el nostre conferenciant ens fa reflexionar, 
en el procés de transformació de la individualitat, (individualment  som "poca cosa" res...)a una  col·lectivitat d'actuacions imprevisibles,  a traves del carrer de la festa i revolta!