dijous, 24 de setembre del 2020
AULA D'EXT. UNIVERSITÀRIA. E-MAIL Protocol per assistir a les conferències de la tardor- Covid19
Benvolgudes, benvolguts
Amb tota la
prudència en que es poden fer plans en aquests temps os informem que el proper
6 d'octubre iniciarem el cicle de conferències del darrer trimestre del 2020.
Esperem tornar-vos a veure ben aviat.
Rosa Torras
PS:
Programació de conferències del trimestre de tardor.
06-10 -
L'inici de l'univers i la fi del món - David Jou
21-10 -
Víctor Balaguer - Montserrat Comas
03-11 -
Matemàtiques i cuina - Claudi Alsina
17-11 -
Màfia. El poder a l'ombra - Vicenç Lozano
01-12 - La
rosa de foc - Miquel Garau
15-12 - Audició
musical d'arpa - Cristina Tarragó
diumenge, 26 d’abril del 2020
AULA D'EXT. UNIVERSITÀRIA ; COMUNICAT CONFINAMENT
Comunicat relacionat amb el confinament
Carta adreçada als socis i amics de l'entitat.
Benvolguts/des sòcies
i socis de l’entitat:
Ens posem en contacte amb vosaltres per aquest impàs degut
al confinament que vivim cadascú de nosaltres, degut a la pandèmia del
Coronavirus, Covid 19.
Esperem que estigueu bé i
puguem anar superant entre tots, aquest malefici de malaltia, si més no
trobar-hi remei en els propers mesos.
Això trastoca tots els plans personals i socials que teníem entre mans i que ara s’hauran d’ajornar. o buscar-hi espai en una altra data. Per això de moment suspenem totes les activitats de
conferencies i trobades fins tenir els permisos corresponents millor dit
l’aixecament del confinament ja que no ens hem pogut reunir físicament els de la junta
nostre, ni poder resoldre amb la Violeta per buscar unes sessions i dies que
per ara no podem saber, ho deixariem per l’any vinent fen un arreglo
proporcional en la matricula del nou
curs, i tenint en compte també si rebem
les subvencions demanades.
Per altre costat en temps difícils es millor adaptar-nos al
que vagi venint i intentar fer-ho amb bon humor, i per això estem a la vostre disposició per
qualsevol qüestió que sorgeixi.
Us saludem molt cordialment, esperant que això passi de la millor manera
possible per a tots.
Aula D'Extensió Universitària de Gràcia
dijous, 12 de març del 2020
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
LA TRANSICIÓ. figura d'Adolf Suarez
Octavi Mallorquí
10 de març de 2020
Adolfo Suárez va ser un dels personatges més destacats de l’anomenada Transició que significà el pas del règim dictatorial del general Franco a la democràcia. Farem un repàs a la seva vida, comentant les virtuts i contradiccions d’un polític que va saber guanyar-se el suport de bona part de la població, i tirar endavant un projecte no gens fàcil en un dels moments més transcendentals de la història contemporània de l’Estat Espanyol.
O.M.
El nostre apunt
El professor comença de ple amb el fet de l'assassinat de Carrero Blanco, President del Govern i el període que ens ocupa va, del 1976 al 1979 amb uns certs marges, amunt o avall. Ens fa una biografia completa del personatge de Suarez, intercalant una série d'anècdotes de la seva vida, que van fer l'exposició molt més propera i aproximada del que va representar en uns moments crucials de la Història d'Espanya la figura del Duque per nomenament i reconeixament de la seva feina. Un tret d'ell es que posseeix do de tracte, i que ha passat per múltiples i variats llocs...(es deia " com un xusquero") molt abans d'assolir la Presidència de l'Estat. Es convertirà en líder d'Acció Catòlic ( maleter a l'estació de tren, venedor i extra en una pel.lícula " Orgullo i Pasión"). El Juliol del 1959 es casa amb Amparo de Illana filla d'un coronel, noia amb estudis i moderna, Es casen a Madrid el 1961.
Suarez amb perspicàcia veu a Juan Carlos el futur d'Espanya. Però en el 1969 hi ha l'escàndol de Matesa que esquitxa a ministres de Franco i llavors es va remodelar tot el govern. Van sorgir Lopez Rodó, Bravo, Letona i el llavors rey li demana a Carrero Blanco que posi a Suarez al capdavant de RTVE per què Juan Carles veu el poder que tindrà en el futur la televisió i aquest accepta (ho serà del 1969 al 1973). Es creen uns programes de molt d'èxit: "Por tierra i mar i aire", i dona joc als aperturistes de Prado del Rey amb contingut de més llibertat d'expressió i ajudant Franco en els seus discursos, creant un equip que seguirà tots els viatges de Juan Carlos.
El periòde de 1973 al 1975 arran de l'assassinat de Carrero Blanco entra el govern de Aries Navarro i mor el Fernando Herrero Tejedor que li fa una entranyable dedicatòria. Llavors al 75 mor Franco i Suarez és Ministro Secretari General del Movimiento, i en aquest primers mesos hi va haver molt moviment, Fets de Victòria, vaga dels sindicalistes, considerats víctimes del regim de FF.
Al 1976 Suarez defensa la llei d'Associacions i aixeca la política a la categoria de normal, llavors Aries Navarro dimiteix i hi ha la Terna amb Torcuato, Fernandez Miranda i Juan Carlos demana a Suarez si vol ser President. S'ha d'introduir els partits i la Constitució. Compleixen un full de ruta, però la premsa no accepta Suarez ja que venia del Movimiento, Té moltes veus oposades. LLavors s'erigeix un primer govern amb Mellado, Oreja, Abril Martorell, es fa l'Amnistia als presos polítics, 40 decrets llei, s'acaba amb el tribunal d'Ordre Públic i es desmunta el Movimiento a més de situar a Espanya a l'Agenda Internacional (Ell tanmateix no volia entrar a l'Otan)
La LLei de la Reforma Política diu "El futuro no esta escrito, porqué solo el pueblo puede escribirlo" "De lei a Lei" Transició vol dir: que passes d'un sistema a un altre"
Com a president fa una feina sobredimensionada de despatx, es distreu amb cinema i jugant a tennis amb Manolo Santana i la seva müller Amparo li fa de total suport. Es legalitza el Partit Comunista, amb moltes vicissituds, però al final se'l
"menjarà" el Partit Socialista i es pacta que Espanya serà una Monarquia.
Hi ha represàlies i llavors crea la UCD Coalició de Partit pensant em les primeres eleccions del 1977 . Hi havien molts partits i Suarez diu "Las eleccions no resolen per si mateixes els problemes, però han de ser un pas previ i necessari per a la solució. "Puedo prometer i prometo" Hi ha els pactes de la Moncloa per l'estabilització política i econòmica, Hi ha també una inflació del 25% i un atur galopant i es reconeix" l'acomiadament lliure", "el límit de l'increment salarial" i el dret a l'Associació Sindical" Es normalitza la situació amb Catalunya , manifestació d'un milió de persones al 1977, i al 1978 s'aprova la Constitució i torna Tarradelles. Es convoca un Referèndum i el 1979 hi ha Eleccions Generals. Ell diu "Hemos hecho el canvio político ahora toca el cambio social" La crisi de UCD trontolla per la llei d'avortament, divorci, ensenyament religiós i es diu que Suarez té les virtuts per realitzar la transició però no per liderar un partit polític, i llavors creix Gonzalez amb una oposició molt dura, i el 27.1.1981 Suarez dimiteix i el 23/2/1981 té lloc un cop d'Estat de Tejero.
En resum un període de la nostra Història no tan recent,i amb uns aconteixements alguns poc coneguts encara, però que val la pena conèixer, recordar i prendre bona nota de com van anar en aquella època de transició.
Octavi Mallorquí
10 de març de 2020
Adolfo Suárez va ser un dels personatges més destacats de l’anomenada Transició que significà el pas del règim dictatorial del general Franco a la democràcia. Farem un repàs a la seva vida, comentant les virtuts i contradiccions d’un polític que va saber guanyar-se el suport de bona part de la població, i tirar endavant un projecte no gens fàcil en un dels moments més transcendentals de la història contemporània de l’Estat Espanyol.
O.M.
El nostre apunt
El professor comença de ple amb el fet de l'assassinat de Carrero Blanco, President del Govern i el període que ens ocupa va, del 1976 al 1979 amb uns certs marges, amunt o avall. Ens fa una biografia completa del personatge de Suarez, intercalant una série d'anècdotes de la seva vida, que van fer l'exposició molt més propera i aproximada del que va representar en uns moments crucials de la Història d'Espanya la figura del Duque per nomenament i reconeixament de la seva feina. Un tret d'ell es que posseeix do de tracte, i que ha passat per múltiples i variats llocs...(es deia " com un xusquero") molt abans d'assolir la Presidència de l'Estat. Es convertirà en líder d'Acció Catòlic ( maleter a l'estació de tren, venedor i extra en una pel.lícula " Orgullo i Pasión"). El Juliol del 1959 es casa amb Amparo de Illana filla d'un coronel, noia amb estudis i moderna, Es casen a Madrid el 1961.
Suarez amb perspicàcia veu a Juan Carlos el futur d'Espanya. Però en el 1969 hi ha l'escàndol de Matesa que esquitxa a ministres de Franco i llavors es va remodelar tot el govern. Van sorgir Lopez Rodó, Bravo, Letona i el llavors rey li demana a Carrero Blanco que posi a Suarez al capdavant de RTVE per què Juan Carles veu el poder que tindrà en el futur la televisió i aquest accepta (ho serà del 1969 al 1973). Es creen uns programes de molt d'èxit: "Por tierra i mar i aire", i dona joc als aperturistes de Prado del Rey amb contingut de més llibertat d'expressió i ajudant Franco en els seus discursos, creant un equip que seguirà tots els viatges de Juan Carlos.
El periòde de 1973 al 1975 arran de l'assassinat de Carrero Blanco entra el govern de Aries Navarro i mor el Fernando Herrero Tejedor que li fa una entranyable dedicatòria. Llavors al 75 mor Franco i Suarez és Ministro Secretari General del Movimiento, i en aquest primers mesos hi va haver molt moviment, Fets de Victòria, vaga dels sindicalistes, considerats víctimes del regim de FF.
Al 1976 Suarez defensa la llei d'Associacions i aixeca la política a la categoria de normal, llavors Aries Navarro dimiteix i hi ha la Terna amb Torcuato, Fernandez Miranda i Juan Carlos demana a Suarez si vol ser President. S'ha d'introduir els partits i la Constitució. Compleixen un full de ruta, però la premsa no accepta Suarez ja que venia del Movimiento, Té moltes veus oposades. LLavors s'erigeix un primer govern amb Mellado, Oreja, Abril Martorell, es fa l'Amnistia als presos polítics, 40 decrets llei, s'acaba amb el tribunal d'Ordre Públic i es desmunta el Movimiento a més de situar a Espanya a l'Agenda Internacional (Ell tanmateix no volia entrar a l'Otan)
La LLei de la Reforma Política diu "El futuro no esta escrito, porqué solo el pueblo puede escribirlo" "De lei a Lei" Transició vol dir: que passes d'un sistema a un altre"
Com a president fa una feina sobredimensionada de despatx, es distreu amb cinema i jugant a tennis amb Manolo Santana i la seva müller Amparo li fa de total suport. Es legalitza el Partit Comunista, amb moltes vicissituds, però al final se'l
"menjarà" el Partit Socialista i es pacta que Espanya serà una Monarquia.
Hi ha represàlies i llavors crea la UCD Coalició de Partit pensant em les primeres eleccions del 1977 . Hi havien molts partits i Suarez diu "Las eleccions no resolen per si mateixes els problemes, però han de ser un pas previ i necessari per a la solució. "Puedo prometer i prometo" Hi ha els pactes de la Moncloa per l'estabilització política i econòmica, Hi ha també una inflació del 25% i un atur galopant i es reconeix" l'acomiadament lliure", "el límit de l'increment salarial" i el dret a l'Associació Sindical" Es normalitza la situació amb Catalunya , manifestació d'un milió de persones al 1977, i al 1978 s'aprova la Constitució i torna Tarradelles. Es convoca un Referèndum i el 1979 hi ha Eleccions Generals. Ell diu "Hemos hecho el canvio político ahora toca el cambio social" La crisi de UCD trontolla per la llei d'avortament, divorci, ensenyament religiós i es diu que Suarez té les virtuts per realitzar la transició però no per liderar un partit polític, i llavors creix Gonzalez amb una oposició molt dura, i el 27.1.1981 Suarez dimiteix i el 23/2/1981 té lloc un cop d'Estat de Tejero.
En resum un període de la nostra Història no tan recent,i amb uns aconteixements alguns poc coneguts encara, però que val la pena conèixer, recordar i prendre bona nota de com van anar en aquella època de transició.
dissabte, 29 de febrer del 2020
CIENCIES SOCIALS, FILOSOFIA
25 DE FEBRER
HABITAR LA CIUTAT
ANGELS CANADELL
HABITAR LA CIUTAT
ANGELS CANADELL
Habitar en temps d’emergència climática és una oportunitat per posar un límit clar a l’estil de vida consumista i superficial que predomina avui. Habitar no és el mateix que tenir una vivenda. Habitar és sentir-se a casa allà on som. Tenir cura del lloc que ens acull i respecte pels que hi van ser abans que nosaltres. A casa les coses no són objectes, sinó part de nosaltres mateixos. Per humil que sigui, una llar ens permet ser qui som i regenerar-nos al cap del dia.La societat consumista i tecnológica que vivim ens impedeix habitar, impulsant-nos a fugir constantment del que vivim i del lloc on som amb la promesa d’un futur de benestar que mai no arriba.La pressió per produir i l’estrés que causa l’acceleració, el soroll i la publicitat invadeixen l’espai interior, fent difícil quelcom tan bàsic com és contemplar en silenci com passa la nit o què passa dins nostre. La ciutat rendida a l’encís del consum, ens expulsa de l’experiencia humana básica de saber-nos part d’un món comú. Cada vegada més la vida urbana s’omple d’espais anònims, superficies comercials on no hi ha punts de referencia, ni senyals d’identitat. Contextos buits de sentit que generen alienació i erosionen la propia identitat. Sentim les noticies sobre canvi climàtic, xifres d’espècies en extinció, mentre les autopistes s’omplen de camions que passegen mercaderies d’un extrem a l’altre del planeta. Els pagesos d’aquí en canvi, no poden viure de la seva feina. Els petits comerços baixen persianes perque s’ha instal.lat una altra gran superfície-El món globalitzat utilitza arreu les mateixes estratègies: deslocalització, expropiació, extracció, generar necessitats i piratejar els remeis. Fins quan ens resignarem a aquest expoli. La crisi ecològica ha marcat un límit. No podem seguir creixent en un planeta finit. No podem seguir desitjant acumular, en una existencia breu. On volem aturar-nos?
Moltes persones arreu del món han topat amb aquest límit que és també existencial i s’han plantat davant la inercia globalitzadora, responent amb arrelament. Els horts urbans són molt més que una activitat de lleure per a la gent gran; són passes vers la sobirania alimentària i económica. Són gestos de dignitat davant tanta especulació.
Treballar a escala local per respondre als reptes globals és la consigna que està emergint arreu del món, amb el nom de “Pobles i ciutats en transició” Iniciatives locals, participatives i conscients del potencial transformador de les comunitats humanes quan s’orienten al bé comú.
Tornar a ocupar el lloc que ens correspon en la xarxa d’éssers vius i d’ecosistemes de la Terra implica recuperar els ritmes naturals i els llocs de convivència, memòria i reconeixement. Recuperar les economies locals per revertir l’especulació i la dependencia de mercats externs i llunyans. I sobretot, per tornar a sentir-nos a casa en el món.
Culturalment, suposa deixar anar el mite del progrés tecnològic i la creença en un creixement il.limitat. Deixar de fugir de la condició humana i crear hábitats sostenibles i solidaris, en harmonia amb l’entorn i en pau amb la terra.
A,C.EL NOSTRE APUNT
La conferenciant ens endinsa i fa un estudi sobre la transformació de les ciutats a traves dels temps i l'enfoc que es té cap un futur proper i a la vegada incert.
Contraposa el sentit d'habitar (No el lloc físic que coneixem per vivenda), sinó que ens parla de cuidar d'habitar una casa, la Terra, el món, amb un sentit cosmològic. el món en el sentit d'un lloc on puc recuperar-me i poder-me tornar a concentrar, i on vivim com volem viure, al mateix que quan restem a casa, La paraula domus es casa, " està centrats" i des d'aquí comunicar-se al món.
Ens remet a les ciutats antigues dels primers segles, cercant un centre i unes muralles i a fora hi havia "el desconegut". La muralla marca on podem arribar.
i els humans estem entre cel i terra: és el sentit cosmològic i en el moment actual tenim uns altres límits com la sostenibilitat, i per això cal avançar-nos i d'aqui neix el repte d'haver perdut el sentit dels límits, ja que vivim en un sistema econòmic de creixement constant, amb la idea del progrés (PIB) entesa com a creixement.
Les primeres imatges de la Terra per Armstrong, en el viatge a la Lluna van ser mítiques, espirituals, es veu el nostre planeta limitat amb unes condicions de vida fràgils, si l'equilibri es trenca, es posa en qüestió aquest creixement. Ja en el 72 es fa una referència a aquest creixement postindustrial i ara amb la tecnologia hi haurà un topall. Costa molt de fer canvi d'hàbits de créixer generant residus espectaculars a un altre canvi paradigmàtic que es decréixer i això segons la
conferenciant ens provoca espant.
Es un problema cultural i ara sorgeix la emergència climàtica que depassa ja
l'aspecte cultural. L'Ecosistema ens diu que tots depenem uns dels altres , som com un gran cos orgànic, Quan algú se'n ressent es manifesta. El canvi climàtic
és com un símptoma d'aquest organisme, i la Terra necessita que li respectin el "seus ritmes".
S'ha d'analitzar perquè no vivim bé, sempre s'està marxant d'on s'està, els viatges etc la quantitat d'informació, el disseny de les ciutats s'haurien de plantejar abastament. Aquell urbanisme a favor dels cotxes, en el qual les persones i espais queden relegats, i que al mateix temps s'està molt al servei del mercantilisme i comercialització.
I ens parla de moviments de pobles i ciutats en transició. L'exemple de transformar espais buit en produccions locals, en aspectes de pagesia. Generar societats de suport mutuos i cercar maneres de compartir serveis. i per això cal reinventar i tornar-se arrelar als llocs, i recuperar els bioritmes, un temps de descans per tal de sortir d'aquesta línea de acceleració...
I entre altres moltes consideracions ens fa aposta de que amb un ritme canviat ja ajudem contra el col.lapse i el consumisme desaforat i ens dona exemples d'algunes ciutats que ja ho practiquen.
divendres, 14 de febrer del 2020
HISTORIA DE L'ART CINEMA
11 Febrer de 2020
El Gran Musical Americà
Albert Beorlegui
El Gran Musical Americà
Albert Beorlegui
El Gran Musical Nordamericà (II): El musical haurà d'adaptar-se a les exigències dels esdeveniments bèl·lics que arrenquen a finals de l'any 1939. Acabada la guerra, es consoliden noms que havien començat a despuntar, com el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i una nova generació d'actors, capitanejada per Gene Kelly. Xavier Cugat, Judy Garland, Carmen Miranda, Cary Grant, Frank Sinatra, són algunes de les altres estrelles que són protagonistes, combinades amb fragments de Noche y día, Levando Anclas, Un día en Nueva York, Cita en San Luis, Aquella noche en Río i Un americano en Paris. A.B.
En la introducció de la conferència, se'ns explica que el cinema sonor neix cap el 1927. Els primers films eren febles, fluixos, recordem "La calle 42" on Bercley va marcar les bases, surten "Luces de Candilejas" Ginge Rogers i Fred Astaire, Trenta pel.licules va produir Fred Astaire que queda desfasat als 1940. Anys trentes amb Judy Garland etc noms que es van anant configurant. "Mago de Oz" serà el primer musical en que les lletres estaran integrades als protagonistes; cap als quarantes, el musical haurà de transformar-se exemple en "Tres dias de Amor y fe"
Un fet anecdòtic de la floreixen industria cinematogràfica, i poderosa arma de propaganda.Es va obrir un bar regentat per estrelles com Marlene Dietrich etc on apareix en la mateixa cantina Xavier Cugat, dimensió mítica, el qual descobreix a Sinatra.
Amb el technicolor als 38 i 39 "Lo que el viento se llevó" és un altre valor del cinema, s'acostuma a integrar-lo de primer a les pel·lícules d'aventures, es deixen les pel.lícules més melodramàtiques al blanc i negre. S'apropaven als ritmes llatins,sudamericans per tal de foragitar el comunisme. Creixen les grans productores, Metro Goldon Mayer, (la més luxosa) Columbia,(Torxa) tenia Rita Hayword, Mikel Curtis "Noche y dia" , Gary Grand. Paramound ,
20 Ventury+Fox, (tenia Tirone Power" denominador comú: el simple entreteniment), Universal Films etc A USA es remarca molt més que a Europa el paper dels productores, on aquí és mes notori el director.
Llavors ve el barrejar dibuixos (Disney)en els films, en "Lavando anclas" amb G. Kelly i Tom Jerry a la gran pantalla, s'intenta transmetre la vitalitat.
Cool Porter al 1946 no es podia mencionar com a gay, ho porta al cinema camufladament, "Navidades Blancas" Acabada la Segona Guerra Mundial, Hollywood començarà una nova etapa, Arthur Freed lletriste en "El mago de Oz" "Cita en St. Luis" Un Americano en París, "Cantando bajo la Lluvia" "Gigi"
Amb "Bodes Reales" es recupera a Fred Astaire. Al 1945 s'inicia el musical més modern amb Minnelli el qual estava obsesionat per "els aparadors" des de petit.Va rodar "Cita en St. Luis" recrea l'Exposició Universal i està casat amb Judy Garland que tenen Liza Minnelli, També en fa moltes més: "48 el pirata" "On the town" "Un dia en NY, serà rodada in situ, es un trasbals en aquella època, i apareix també la música de Berstein, en "cantando bajo la lluvia"
El cim va ser Gene Kelly i Leslie Caron amb "Un americano en París" és una festa i orgia de color.
Resumin un viatge cap al cinema amb technicolor , emocions i a una industria del cinema emergent on els actors havien de donar-ho tot perquè encara s'anaven perfeccionant tots els aspectes tècnics i havien de ser molt bons per portar a terme els exigents rodatges.
Un fet anecdòtic de la floreixen industria cinematogràfica, i poderosa arma de propaganda.Es va obrir un bar regentat per estrelles com Marlene Dietrich etc on apareix en la mateixa cantina Xavier Cugat, dimensió mítica, el qual descobreix a Sinatra.
Amb el technicolor als 38 i 39 "Lo que el viento se llevó" és un altre valor del cinema, s'acostuma a integrar-lo de primer a les pel·lícules d'aventures, es deixen les pel.lícules més melodramàtiques al blanc i negre. S'apropaven als ritmes llatins,sudamericans per tal de foragitar el comunisme. Creixen les grans productores, Metro Goldon Mayer, (la més luxosa) Columbia,(Torxa) tenia Rita Hayword, Mikel Curtis "Noche y dia" , Gary Grand. Paramound ,
20 Ventury+Fox, (tenia Tirone Power" denominador comú: el simple entreteniment), Universal Films etc A USA es remarca molt més que a Europa el paper dels productores, on aquí és mes notori el director.
Llavors ve el barrejar dibuixos (Disney)en els films, en "Lavando anclas" amb G. Kelly i Tom Jerry a la gran pantalla, s'intenta transmetre la vitalitat.
Cool Porter al 1946 no es podia mencionar com a gay, ho porta al cinema camufladament, "Navidades Blancas" Acabada la Segona Guerra Mundial, Hollywood començarà una nova etapa, Arthur Freed lletriste en "El mago de Oz" "Cita en St. Luis" Un Americano en París, "Cantando bajo la Lluvia" "Gigi"
Amb "Bodes Reales" es recupera a Fred Astaire. Al 1945 s'inicia el musical més modern amb Minnelli el qual estava obsesionat per "els aparadors" des de petit.Va rodar "Cita en St. Luis" recrea l'Exposició Universal i està casat amb Judy Garland que tenen Liza Minnelli, També en fa moltes més: "48 el pirata" "On the town" "Un dia en NY, serà rodada in situ, es un trasbals en aquella època, i apareix també la música de Berstein, en "cantando bajo la lluvia"
El cim va ser Gene Kelly i Leslie Caron amb "Un americano en París" és una festa i orgia de color.
Resumin un viatge cap al cinema amb technicolor , emocions i a una industria del cinema emergent on els actors havien de donar-ho tot perquè encara s'anaven perfeccionant tots els aspectes tècnics i havien de ser molt bons per portar a terme els exigents rodatges.
divendres, 31 de gener del 2020
HISTORIA, NOVEL.LA NEGRA
28 DE GENER DE 2020
CARMEN BROTO
Ruben Padilla
Gener de 1949, Barcelona; l'Espanya del general Franco. L'escenari perfecte per una novel·la negre. Però sovint la realitat supera la ficció.
Una coneguda prostituta d'alt nivell i veïna del barri Gràcia, Carmen Broto, fou brutalment assassinada i es va tractar d'amagar el seu cos enterrant-lo als terrenys de Can Comte (avui C/ Legalitat).
Donat que na Carmen Broto, era coneguda per freqüentar els ambients de l'alta societat franquista de Barcelona, més el perdó que la Dictadura va dispensar al seu assassí i que la realitat del seu crim (un cop fou esclarit) era tan poc "sensacional", es va preferir ignorar la veritat i convertir a Carmen Broto en una figura de fantasia. Quan en Juan Marsé publica la seva novela "Si te dicen que caí", o Alberto Speratti escriu "El crímen de la calle Legalidad", s'agafen a la versió més típica i tòpica de la femme fatale. Per altres, ella va ser una "alcahueta de la policía y amiga de ministros", "una prostituta de alto postín del régimen" o "una traficante de drogas para la alta sociedad". Més endavant, el seu cas fou recuperat i dut al cinema on novament la versió més fantasiosa sobre la seva vida i mort es van tornar a imposar. En aquesta conferència intentarem esbrinar, basant-nos només en el sumari de l'investigació policial, qui va ser realment Carmen Broto i per que la van matar realment." R.P.
El nostre conferenciant ens endinsa en una vida boirosa en una ciutat d'atmosfera fosca com era Barcelona de la postguerra i ens mostra com va tenir lloc la última entrevista amb l'assassí de Carme Broto, que un cop condemnat a presó, va concedir a "La Vanguardia" i al cap de tres anys obté indult per part del Caudillo Franco.
Carme Broto havia nascut a Guaso, Pirineu Aragonés i la seva etapa a Barcelona comença als anys 40 a una casa de bona família com a serventa.
Es deixaria veure al bar Marfil, i té un romanç amb Julio Muñoz Ramonet. Ascens social i amb professió modista, i tanmateix es va trobar un contracte de lloguer del 1943. Surten diferents personatges implicats, Juan Martinez Penas empresari del Tivoli. Un segon sospitòs Navarro espadista (motlles de claus per robatori) La seva mort està per dilucidar. També ens parla d'una altre personatge Eusebio Lopez Sert , que es dedicava a professor de piano, personatge histriònic i dilapidador de fortunes, Van trobar factures a nom del fill de Navarro: Jesus Navarro Manau, un indesitjable que es va declarar assassí confés i va ser company sentimental de Carme Broto.
El van detenir a punt d'anar a Mallorca després del crim. I anant al seu expedient a la comisaria es troben dues cartes, una de Eusebio Lopez Sert i l'altre de Josefina Esteve novia de Jesus Navarro, i amb la qual la família d'ella l'obliga a casar-si per que està embarassada de Navarro fill, En resum una història de novel.la negre, com tan d'altres més recents al barri de Gracia, amb trets d'interessos polítics per amagar-ho i fets sorprenents que ha interessat molt més obviar-ho, que no pas fer-ho públic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)