divendres, 24 de desembre del 2021
dijous, 23 de desembre del 2021
RELIGIO I FILOSOFIA
MARC PEPIOL, DIÀLEG DE LA FILOSOFIA I RELIGIO 21 DE DESEMBRE DE 2021
La cultura és fonamentalment diàleg, un gran diàleg articulat històricament a través de veus d’allò més diverses. En aquesta xerrada, i a partir de vuit qüestions fonamentals –com, per exemple, quina és l’essència de la religió? i la de la filosofia? en quina mesura podem dir que estan agermanades? quines contribucions ha fet la religió a la filosofia? o quines crítiques ha fet la filosofia a la religió?– abordarem l’intens i polèmic diàleg que han protagonitzat aquests dos sabers, la religió i la filosofia. Una xerrada que neix amb voluntat pedagògica, i que té la intenció d’aclarir, més que no pas de problematitzar ad infinitum, els elements clau d’aquest interessant debat. M.P.
EL NOSTRE APUNT
El professor ens va introduir a la història de la Filosofia i la Religió, encavalcant preguntes de les dues àrees de pensament. Ens anomena Bertrand Rusell, de com ell, defineix la Filosofia, com un sentit d'admiració, contrari a la indiferència i ens dona exemples...
Quina és l'essència de la religió ? La relació amb Déu pot ser un tret definitori, Amb aquest Déu transcendent vincle amb la divinitat. "Religare" la criatura amb Déu dona la transcendència. El que defineix el caràcter de la religió sempre proposa, una experiència de salvació. Una altre aproximació a l'experiència del sagrat, és com una dislocació de la realitat d'un canvi de qualitat ! Una realitat que produeix pavor respecte, sentiment de pecat i que necessita un procés d'iniciació. Processos d'anar de l'humà cap al Sagrat !
En una mesura la Filosofia i la Religió estan agermanades? Comparant-ho amb la Ciència, aquí la Ciència és estudi i anàlisi a través del mètode científic. Podríem dir que ens deixa orfes de sentit. No ens explica la finalitat. La Religió i Filosofia són grans aportadores de sentit, volen donar resposta al sentit de la existència. La Religió es més consoladora. La Filosofia es troba bé amb el dubte, no és tan assertiva com la Religió. El sentit de tirar endavant -a pesar de- de lluitar. En aquest sentit estan agermanades.
La Filosofia té un caràcter religiós? Si pensem en els grecs, la Filosofia de llavors era diferent. Ara, tenim "el manual", la visió de la Filosofia a la modernitat, té una dimensió acadèmica. Visionant Epicur amb l'hedonisme, la filosofia era una medicina del cos. Sòcrates amb la praxis, la contenció, la mesura, es va convertir en màrtir del seu evangeli filosòfic. Algunes escoles antigues van convertir en una tessitura religiosa, Pels Platònics era un espècie de camí que havia de portar a una experiència mística. Des de aquesta perspectiva si tindria un component religiós .
Els Filòsofs han estat creients? Voltaire guanya la partida als filòsofs creients. Pot haver-hi religió sense comunitat?, sense misteri? Com se l'han imaginat? Es pensa en un Déu que dona explicació per aquest món ordenat, que ha de donar resposta a una intel·ligència ordenadora. Es pensa com a garantia de l'ordre moral . Déu concebut dins del deisme obeeix a l'exigència de la raó.
Quines Crítiques ha fet la filosofia a la Religió? Simon Freud, Nietzsche, K Marx van posar qüestions a aquest legat i ens explica cada un, les seves variants de pensament.
La religió que ens ha lloat l'esperit, porta a la condemna al cos (desig) Al cos abstinència ... A Occident tenim un problema amb el nostre cos...
La Teologia té un caràcter filosòfic sobre Déu. La Teosofia es la saviesa sobre Déu. La Teologia parteix d'un acte de fe però tot el discurs té un component. El cristianisme té missatge potent: te'ns dignitat i et dona esperança. Seràs salvat!
Per molts pares de l'església el cristianisme és el platonisme del poble. El poble no pot entendre a Plató però les paràboles evangèliques dialoguen amb la tradició. Si Déu es bondadós com podem explicar l'experiència del mal. Una altre pregunta.
La Religió ha fet alguna contribució significativa a l'ambit de la filosofia? Abans fora de la Polis, les persones, no eren res . Dins la Polis els esclaus eren esclaus i no tenien cap dignitat. Quina religió aporta densitat a l'individu? El cristianisme aporta el concepte de persona. És una ètica cristiana.
Enmig de cada apartat es van intercalar Oratoris i Musiques de Nadal de diferents autors, B. Britten, de Mozart "et incarnatus" Monpou Pessebre la figura del pastor i Bach entre d'altre Oratori de Nadal, una cantata.
Varem estar en l'ambient pre-nadalenc i vam omplir de bellesa i espiritualitat el nostre saber.
dijous, 16 de desembre del 2021
HISTORIA DE L'ART . PINTURA
MUNTSA LAMÚA VIDA I OBRA DEL PINTOR MARIÀ FORTUNY
14-DESEMBRE DE 2021
Contemplar l'obra de Marià Fortuny, es introduir-se en uns exultants ambients plens de color i sumptuositat; d'un preciosisme decoratiu que cap altre va poder realitzar, sense caure en l'excés o la carrincloneria. Nosaltres resseguíem les seves passes per esbrinar què, com va interpretar i plasmar les accions i els panorames de les seves obres convertint-les en admirades. M. L.
EL NOSTRE APUNT.
Neix a Reus, a una família de treballadors, i viu amb els avis, ja que els pares moren d'epidèmia. Estudia i té la primera preparació a Reus , l'avi li va ensenyar les bases per fer camí... Van marxar a Barcelona i va entrar a l'escola de Belles Arts, amb professors com Milà i Fontanals, que tenien visió moderna. Va entrar a la Llotja, on dibuixa al natural, anatomia.
Va guanyar un premi per anar a Roma. Va treballar els clàssics ( treballava per Lorenzano)." bocets" "Homer recitant" Llavors va a Marroc i el van contractar per fer reportatge gràfic. Va fer La Batalla de Tetuan, on anava als llocs prenent apunts i fent proves. No la va veure directament aquesta batalla, però va estudiar tots els escenaris. Quan va tornar a Reus, li encarregaven retrats. Estava casat amb una filla de la família Madrazo. Després se'n va a Paris on aprenen dels pintors del moment (Vernet , Ernest Meissonier, Jean Leon Gerome etc).Es va donar compte que el pol d'atracció, era Paris i li van presentar Adolphe Goupil (Un dels primers marxants d'art, que li va proposar un contracte).
Mitjançant la família Madrazo fa fer molts contactes , inclús la reina li va demanar un quadre : Maria Cristina de Borbó, Llavors torna a Marroc i es va disfressar per passar desapercebut. Introdueix la llum i el color, que fa que els seus quadres adquireixin realisme. Va tenir gust pel palaus, ( i un fill es va dedicar a la moda i es va establir a Venècia)
Pinta entre d'altres: Fantasia sobre Faust, un homenatge a un pianista anomenat Pujol, que surt al quadre. Cecília la dona interpretava a Mozart. Es veia com vivien els amics. Es com un quadre retrat que està al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
En alguns quadres trobem orientalisme de com disposa de les figures, de senzilla i ampulosa sensibilitat, "taques que no ho son". També se'ns explica que era un col·leccionisme voraç .
I la relació amb el marxant es va trencar als dotze anys. Va obtenir més llibertat per tal de poder avançar, amb el que ell volia del seu ofici. Va emmalaltir de malària i es va complicar amb una llaga i va morir dessagnat als 38 anys.
Tot un art per entendre la pintura plena de detalls i vivències i la Sra Lamúa va acostar-nos molt a aquesta singular i important figura que va ser, i és, el pintor Marià Fortuny.
dimecres, 24 de novembre del 2021
HISTÒRIA
LA ROSA DE FOC
MIQUEL GARAU
23 DE NOVEMBRE DE 2022
Al tombant de segle Barcelona va ser coneguda a tota Europa amb sobrenoms com ‘la ciutat de les bombes’ o ‘la Rosa de foc’. Aquests noms fan referència a un període clau en la implantació de les idees anarquistes a Barcelona (1890-1909). En aquesta conferència recorrerem aquesta reguera de pólvora recordant els atemptats anarquistes més sonors i analitzant les seves implicacions socials, polítiques i fins i tot urbanístiques. Més enllà de les vinculacions entre anarquisme i terrorisme coneixerem altres corrents i formulacions estratègiques dins el pensament i l’acció anarquista d’aquest període, tals com la pràctica cultural, la pedagògica i la sindicalista. M- G
EL NOSTRE APUNT.
Vistes unes imatges de Barcelona s'observa un creixement exponencial, passant de 80.000 h.(1850) a 1.000.000h.el 1930 . Per diferents motius. Hi ha hagut la Rev. Industrial i es passa d'una economia agrària a una d'industrial. Llavors tenim una explotació laboral, en condicions pèssimes, insalubritat i epidèmies; (enderrocament muralles) traçat de Cerdà per donar amplitud.
Hi ha creixement i transformació urbana, exemple de l'Avinguda Paral·lel on van arrelant idees revolucionàries en alguns bars...s'hi troben els marxistes i anarquistes. Aquests volen eradicar l'Estat. En canvi els marxistes volien coordinar el moviment obrer a tot Europa. Giuseppe Fanelli el 1868 crearà Federació Regional Espanyola FRE de la AIT, la qual es dissolt el 1870
Hi ha diferents tàctiques revolucionàries, 1Propaganda pels fets (atemptat personal). 2 Cultura i educació: Ateneus, i 3 Sindicalisme (anarco-sindicalisme).
Els anarquistes s'aprofiten de la modernització, apareix la bomba orsini (sense metxa).A finals del XIX hi havien set mil exemplars de La Vanguardia, i davant d'un fet, (atemptats etc.) llavors apareixien diaris que en parlaven. S'ha de parlar del atemptat de Pallas contra Martínez Campos 1893. Neix l'apostolat laic. Bomba del Liceo al 1893 i l'actitud de Santiago Salvador durant el judici. Bomba de Canvis Nous 1896 on són detingudes mil persones durant un any, a les masmorres de Monjuïc. Van agafar cap de turc, un obrer de Marsella. No es va saber qui havia tirat la bomba.
Llavors els anarquistes obren la via cultural. Apareixen teories (naixement de l'antropologia criminal per Rabasal) "els trets físics delaten a un criminal" etc. etc.
Neix l'Ateneu Enciclopèdic Popular c/ del Carme, i els que els unia a tots aquest grups revolucionaris seria l'anticleralisme; s'afegeixen a les tertúlies Valle Inclàn, Ortega Gasset etc Apareix l'Ateneu eclèctic, (nudistes, vegetarians) els moviments llibertaris i l'escola Moderna de Ferrer i Guardia al 1901 . El mestre postula, ha d'esser com un guia per l'alumne". Idees de coeducació i sortides al camp. Per tot això es crea "alerta" sobretot a l'església.
I per últim la via sindicalista. vaga general revolucionària i sense serveis mínims, es volia "refundar una nova societat" per sobre de les runes! Primer intent fracassa el 1902, Es crea Societat Obrera el 1907 i al 1909 convoquen la Setmana Tràgica. Els anarquistes declaren vaga general i el resultat va ser un caos. Veien el vot d'un enemic comú: les esglésies. Llavors Maura va treure l'exèrcit contra les barricades i van morir un centenar de persones. Conseqüències "havien de trobar un culpable" que serà Ferrer i Guardia. Executat el 1909, va tenir un ampli resó internacional. Un corrent que portarà una corrent de simpatia a l'anarquisme i es crearà la CNT a tot l'Estat amb un resultat de canalitzar la mobilització sindical a tot l'estat. Del 1910 al 1919 hi haurà 700.000 associats inscrits a tot Espanya.
En el col·loqui hi ha moltes preguntes sobre aquest període, que ha suscitat molt d'interès, de la concurrència!!
dimecres, 10 de novembre del 2021
LITERATURA
9 de Novembre de 2021 Les rebel·lies de Maria-Mercè Marçal FINA LLORCA
He volgut partir de la famosa Divisa del primer recull publicat (i premiat) de MMM, on es declarava “tres voltes rebel”, i rellegir amb vosaltres alguns poemes on em sembla que s’expressen aquestes contestacions, que són profundes, amb causa, i viscudes en primera persona per la poeta. Recordarem la dificultat d’escriure, com ella pretenia des del començament, “des d’uns ulls de dona”, i el camí fet, paral·lel al seu esdevenir biogràfic. Una tradició literària ocultada a la generació dels cinquanta, la catalana, i una autoria majoritàriament masculina, no li posa les coses fàcils. Marçal va ser molt conscient que calia recuperar i (re) construir una tradició pròpia, i en aquesta tasca va esmerçar molts esforços. La feina feta en aquest camp forma part del llegat (poesia, assaig, una novel·la, escrits polítics...), literari i de pensament, que ens va deixar. F. LL.
EL NOSTRE APUNT.
Ens hem apropat a la figura de Maria Mercè Marçal, en les seves rebel·lies però com un valor més, com una rebel·lió, compartible i compartida, de classe de gènere, de país. Es coneix, es presenta en Cau de Lluna, el seu primer poemari (24 anys). En els poemes ella contesta, amb experiència de la pròpia vida, d'una rebel·lió amb causa. Ella es considera de classe baixa, nació oprimida, i catalana. Guanya el Carles Riba el 1977 i fins al 89 hi veu molta feina a fer, vol escriure també novel·la i troba mancances (autories en castellà i punts de vista masculins) de qui, pot ella apropar-se. La tradició catalana la descobreix als 20 anys. El Sant Jordi de Novel·la l'obté la Montserrat Roig. En poesia llegeix Teresa d'Arenys, la qual havia guanyat el premi Recull de Blanes, Marta Pesarrodona a les Ed. de Dones de la Sal. Fins als 80 coneix Clementina Arderiu i la Salvà, que tenen una situació diferent. Cerca moltes mares literàries, simbòliques després del 2001 que es converteixen en referència i cerca tractats que vol investigar, com per exemple: l'amor entre dones, el pare simbòlic. Fa un esbós i ho va treballant descobrint la poeta "Renée Vivien". Va escriure assaig i novel·la a mesura que anava vivint sobre els temes, amor entre dones, maternitat, malaltia, mort. Tot amb un "do de llengua" "té l'ofici als dits" -es diu d'ella. A part de formació clàssica, amb rimes, mètriques i ritme. En el segon recull de poemes hi ha sonets perfectes, sextines, estrofes orientals, d'haikú, tankes. Hem de buscar "no què diu" sinò "com ho diu". Als seus 39 anys surt Desglaç, darrer poemari publicat en vida., Sal Oberta 1982.
A la última part, es fa un tast de la seva poesia i es va comentant tots els aspectes d'amor entre dones, d'ordre, que no es tan sols simbòlic, de veu masculina que val per homes i dones, de funció de la mare dins la societat matriarcal, de la traïció de dona, de passió amorosa, de la raó del cos, Bruixa de dol, etc . tot una meravella de poemes que deixen gust per endinsar-t'hi i apropar-t'hi a aquest univers poètic de Maria Merce Marçal!.
dijous, 21 d’octubre del 2021
GLACIOLOGIA
El canvi climàtic a Catalunya i Pirineus Jordi Camins 19 d'Octubre de 2021
Des del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) hem presentat al Parlament el “Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” (TICCC), amb l’objectiu d’analitzar l’estat i l’evolució recent i futura, del clima a Catalunya. La síntesi d’aquest informe i el recent estudi de l’augment de les temperatures als Pirineus que triplica la mitjana mundial, realitzat en base a la regressió del gel, ens ajudarà a conèixer: on som i on anem climàticament parlant. Plantejarem les solucions de futur, i utilitzarem la fotografia comparativa, en aquesta ocasió procedent també de col·leccions històriques, com a eina didàctica J.C.
El nostre apunt
El canvi climàtic a nivell global, és genèric i les solucions han de ser generals. A Catalunya es presenta el tercer Informe on s'exposen: Bases Científiques i els Sistemes Naturals, com costes, fauna, mar, etc. i veure, quin impacte estan rebent!. I com ens hem d'adaptar, els sistemes humans i la gestió del canvi climàtic, a les noves situacions del Canvi Climàtic. Concretament a Catalunya la temperatura evoluciona, cada 40 anys puja un grau. La precipitació no mostra, en canvi, cap variació significativa.
A dades planetàries, increments de la temperatura des de l'any 1850 fins ara, en cap cas s'haurien de passar de 2 graus, no superar +1,5º C per tal d'evitar efectes devastadors. La pregunta ON SOM?
2021 a 1,3ºC a nivell planetari, 1,6ºC a Catalunya, 2,9º C a Pirineus Resultat estudi de regressió de les glaceres, en què compten una disminució en HA del 88% en 170 anys!!
Cert que hi ha, amb 1.000.000 (un milió d'anys), deu períodes de fred de 100.000 anys aprox. i 10 períodes de càlid i nosaltres venim d'un període càlid, de fa 18.000 anys. O sigui fa 18,000 anys que hem sortit de l'última glaciació.
ON ANEM? citem entre altres dues causes del Canvi Climàtic.
1) Origen natural , fenòmens còsmics cada 90.000 anys, la obliqüitat del eix de la terra amb 2,5º en períodes de 40.000 anys i el moviment de precessió cicle de 27.000 anys de Variacions o "Cicles de Milancovitch" La pròpia activitat del sol no sabem els cicles que té. Sabem que va escalfar menys durant 500 anys, però no sabem les causes.
2 Causa dels humans
En l'augment de la temperatura hi ha un augment del diòxid de carboni, de 280 parts hem incrementat 400 parts. Es va descobrir a l'Antàrtida fent extracció de gel a molta profunditat i estudiant les bombolles d'aire d'aquest gel. S'analitza la composició química que tenia la nevada en un període determinat.
Tot un seguit de dades que corroboren tots els estudis que es fan i que es tenen i l'increment del CO2 fa que desapareixen glaceres: el 1982 93, al 2017, 64 i el 2021 55 i el 2050 previsió de 0 glaceres!!.
A l 'Aneto de 1986, 2014 i 2017-2020 10 mts de gruix de pèruda en la glacera Ossoue, la glacera més extensa de Aneto, són altres dades i estudis que s'han fet.
Solucions:
1)Mitigar crema de combustibles fòssils per energies renovables.
2) preservar les selves tropicals, bosc boreal per retornar de manera natural als nivells de gasos d'efecte hivernacle, que correspon al cicle climàtic.
3) Estabilitzar el creixement demogràfic fent-lo sostenible
Mentrestant, adaptació dels nostres comportaments i activitats a la nova situació, cosa fàcil de dir, i difícil de portar-ho a la pràctica, ens diu els nostre professor!!.
Tema que ha estat molt ben rebut i ple de qüestions per l'actualitat del mateix, al col·loqui posterior.
divendres, 8 d’octubre del 2021
MÚSICA
5 d'Octubre de 2021
La música popular es vesteix de frac *
Marc Pepiol
El nostre apunt
Les relacions de la música popular i la culta, venen de lluny, hi ha diferents significats. "Mena de música clàssica que esdevé popular, música anònima que ve de les músiques tradicionals" i que "han vestit circumstàncies quotidianes" com cançons de noces, de bressol, de teixir ,de camp...
Les peces populars transmeten una manera de ser de la comunitat. Ara cada cop més les nostres oïdes estan imbuïdes de música comercial, creant una indústria, ensucrada i que funciona.
Des dels segles XIV i XV, tot el barroc, romanticisme, han estat un motor d'aquesta música . Primer existia la música culta (tragèdies gregues) després esdevé popular. Les classes populars anaven a l'església i cantaven i seguien els cants gregorians com també el "cante jondo" del poble andalús, en la litúrgia bizantina. Peces que tenien una melodia que feia de cant eclesiàstic. Anomenem Juan de Enzina , el mateix cant en àmbit popular. Renaixement el Cant Gregorià el feien servir per a totes les veus. Missa l'Homme Arme cant popular, "Guillem Dofé". Construïen una missa sobre un cant popular. Polífonia.
Neix l'Òpera al XVIII a Florència, en una petita camerata que pretén revifar la tragèdia grega, que recitaven i cantaven i llavors neix per a les èlits culturals, esdevenint un espectacle refinadíssim. Ho copsarà Monteverdi. Les coses canvien a Venècia i uns empresaris van veure que es podria introduir àries. LLavors comença la rivalitat per omplir teatres. Hi ha una gran transformació. Hi ha els gondolers que saben reproduir molt bé les cançons. Més endavant s'alimenta la imaginació dels músics romàntics que van començar a fer composicions que recreen els gondolers. Chopin i Schumann creen peces pianístiques. Citem a Meldeson dues cançons venecianes Haydn i Mozart . Neix el sentiment republicà a França i la constitució de Nacions Estats. La sensibilitat romàntica volen crear l'esperit del poble, i alguns autors creen cants pseudo-populars, Haydn també imita l'estil del cant popular.
Casos d'Integració de la música popular i casos podríem dir d'integració sublim. Cita entre altres Stravinsky cas d'integració de la primavera, (ell diu que no hi ha cant popular, no cita els cants, els descompon i els torna a recompondre...(trencadís de Gaudí). En el cas de la sublimació, no evoquen un cas popular, però la inspiració ve de la música popular. "Igor Liqueti", fa entreveure la influència de les músiques africanes. Són ritmes, tambors, que es toquen en asimetries de 30 " És un caos organitzat i la música popular ha alimentat en molts casos la música culta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)