HISTÒRIA DE L'ART , CINEMA.

" EL DRET  EN EL CINEMA"

ALBERT BEORLEGUI

6 DE JUNY DE 2023

Encara que no siguem llicenciats en dret, el cinema ha popularitzat des de ben bé els seus inicis, però especialment a partir del final de la Segona Guerra Mundial, un subgènere de pel·lícules, “de judicis” o “d’advocats” que fa que puguem tenir (més o menys reals) de com funciona aquest món. 

                                  

 Com tot en cinema, però, la dramatització passa per davant del rigor, i és per això que hi ha diferències amb la realitat, les dues principals de les quals són que a la vida real, tot és molt més avorrit que no pas al cinema, i que a la vida real, la llei no sempre és justa: rarament hi ha Davids que guanyen a Goliats, o ideals que van per damunt d’interessos econòmics. Analitzant, però, alguns títols podem veure com han anat canviant societat i lleis, sense oblidar que el cinema ha estat també un revulsiu, en temes com el racisme.

                                                    

  En aquesta conferència es proposa fer un recorregut incomplet però significatiu de 13 situacions reflectides al cinema sobre judicis. Òbviament, falten molts títols, però tots ells són representatius de com el cinema ha retratat, sovint amb pel·lícules excel·lents, d'aquesta professió. Així, no hi pot faltar la que possiblement és la millor pel·lícula sobre el tema i on no surt cap advocat (12 hombres sin piedad, 1957); o aquella que va despertar vocacions per la integritat que va impregnar Gregory Peck en el seu personatge (Matar a un ruiseñor, 1962); o la que va enganyar un advocat ben astut, però al final es va complir una justícia més aviat poètica (Testigo de cargo, 1957).Tampoc hi falten aquells casos que exemplifiquen la desprotecció del ciutadà envers la llei (El proceso, 1962), o de quan l’idealisme deixa pas al pragmatisme (La tapadera, 1993); de quan un cas pot redimir un advocat (Veredicto final, 1982) o del paper més difícil d’un advocat defensor (¿Vencedores o vencidos?, 1961).

                                    

                                   

Al marge de l’art i de l’entreteniment, no oblidéssim tampoc que sovint, el cinema, ha servit per fer avançar la societat en algunes pel·lícules amb judicis, com és el cas de la conscienciació sobre la SIDA a Philadelphia (1993).Però tampoc siguem tan idealistes. Al capdavall, el cinema també essent fidel a la cita de Shakesperare: “La llei és la més perfecta injustícia”.                                   

Albert Beorlegui info@albertbeorlegui.cat