Josep Maria Puig i Cadafalch
Muntsa Lamúa Cassou
Muntsa Lamúa Cassou
Tot i essent tan interessant la vida de Josep Maria Puig i Cadafach voldriem remarcar alguns aspectes per tal de fer memòria per nosaltres mateixos i l'aula. Sabem que va néixer a Mataró el 17d'octubre de 1867 i que la casa on va néixer, ara ja passa a altres propietaris, tot i així és fa un recorregut Modernista per aquesta vil.la, per tal de poder copsar in situ les seves obres arquitectòniques i l'explicació de la seva vida. Tot seguit va assumir el càrrec d'arquitecte municipal de Mataró, on hi ha els seus primers edificis. La seva família tenia un negoci en els teixits on ell observava tot uns acabats de molta qualitat i elegants amb puntes. D'alguna manera també sabia dissenyar mobles d'una gran finesa i sobre els ampits de les portes i finestres també "brodava les pedres" Hi havia normalment en els seus edificis l'escultura de Sant Jordi matant el drac i una curiosa d'ell muntant en bicicleta ja que era un transport molt usual per part d'ell, en aquella època. També estava influenciat per les construccions del Nord d'Europa Paisos Baixos per ell significaven un salt qualitatiu.
Catedràtic de l'Escola d'arquitectura de Barcelona i posteriorment va assumir el càrrec de President de la Mancomunitat. Impulsà un pla d'ensenyança i cultura i van avançar en gran manera les excavacions d' Empúries.
No oblidem que en la primera década del 1900 hi van haver temps convulsos
i entraven els moviments obrer amb unes reivindicacions molt fortes,
En el fer del modernisme es tornava a la cerca del treball artesanal i d'ofici, que donava llocs de treball per fer aquestes obres, revestides de ceràmica, vitralls, ferros forjats etc. Citarem la casa Amatller al Passeig de Gràcia la Casa Martí on hi havia els Quatre Gats a la planta baixa i la casa de les Punxes a la Diagonal
En un segon període va anar sorgint noves formes i un estil mes racional basat amb els nous gustos de la alta burgesia com la casa Trinxet, la casa Muntades, i la casa Company.
També va portar a terme la urbanització de Montjüic coincidint en la Exposició Universal, on es va construir els Palaus d'Alfons XIII i Victoria Eugenia i les 4 columnes mes tard enderrocades i tornades a construir no fa molts anys.
També va ser membre de la Real Academia de Belles Arts de Sant Jordi i
tot aquesta diversitat ens dona una vida pluridimensional que va excel·lir en molts camps i molt productiva. Més enllà del seu pericle per Europa (exili per la guerra civil) va tornar però no se li va permetre fer d'arquitecte, si més no, rehabilitar i restaurar edificis i monuments històrics. Al 1942 va ser anomenat president del Institud d'Estudis Catalans càrrec que exercirà fins el seu traspàs al 23 de desembre de 1956 als 89 anys.
