CIÈNCIES SOCIALS

Vicens Lozano
Periodisme enganyós i periodisme compromés.
5 de Novembre

El Periodisme com a Quart Poder, entès com la consciència de la societat i una fiscalització necessària del poder. El Periodisme basat en la ètica, la independència i el rigor enfrontant cada dia més a l'autodestrucció.

La banalització, el cofoisme i el despreci dels principis que justifiquen l’existència i la raó de ser del periodisme s’imposen.

En base a l’experiència professional en diversos mitjans ( Diari de Barcelona , Avui, Mundo Diario, El Pais i TV3 )  i exemples pràctics de manipulació, censura i frivolització de la informació,  podem recórrer un divertit icamí  i obrir els ulls a un fenòmen que, al cap i la fi, desvirtualitza la societat democràtica i ens fa més vulnerables.

                                                                                                 V.L. 

Amb el bagatge nacional i internacional de periodisme que té el nostre professor ens endinsa a poc a poc en aquest món, on hi passen moltes coses. La importància que tenen els titulars i ens diu  que  el periodisme ha d'ésser informatiu i la funció és:

*fiscalització del poder
*més control dels tres poders fàctics
*cita el periodisme banal i enganyós i el compromés.

 Es parla de molta banalització en els magatzins dels matins, en moltes cadenes es llegeix tan sols com un entreteniment... Quan entra la televisió privada es dona el que la gent demana, si es visceral, augmenta l'expectació,  es magnifica un tema banal. Recorda   "El pequeño Gabriel" amb rècords històrics d'audiència i es traspassa el que diríem el que és pura informació i el que és espectacle. "Les Reality shows" que n'hi continuen havent... En parla la pel·lícula "Primera plana 1974", del periodisme d'oportunitat.  Subterfugis per desviar l'atenció dels vertaders problemes que tenim com a societat i crear-ne uns altres i després oferir solucions.

S'hi mouen diferents estratègies de qui té el poder, exemple, acceptar decisions impopulars presentades com a doloroses i necessàries. (crisi i retallades) Recursos publicitaris, utilitzar les emocions en el lloc de la reflexió (Tema Alcasser) mantenir el públic en un estat "pla" i mediocre, i reforçar l'autoculpabilitat.
En canvi es mantenen temes invisibles, com són algunes institucions, el militarisme, anunciants poderosos, temes incòmodes (malalties mentals, presons  i altres etc.)i actualment amb l'explosió digital entren les Fake News:
Informació deliberadament falsa en moments clau, no es contrasta les fonts, es retoquen fotos etc.

Es trenquen les regles d'un periodisme honest i posa el conferenciant molts exemples passats i actuals.

També es parla del periodisme compromès on a darrera hi ha una investigació rigorosa. Cas de Watergate, pel que va haver de dimitir el Pressident d'USA Richard Nixon. El cas de Wikileaks  de com els USA tenen presos clandestins.
Detenen Julien Assange que l'estan jutjant a Londres.  Com el Sr Edward  Snowden (ara a Moscou)per filtrar milers de documents de com els estats poden espiar, quasi bé tot. Els papers de Panamà i Paradís Papers (2017)  Ens parla dels grans recursos dels mitjans a tot l'estat  i a preguntes del col.loqui de com s'ha d'actuar,  doncs defensant  els mitjans que ens serveixen,, ser a la vegada crítics amb tots els mitjans i aprendre a valorar el que està ben fet, ens diu per acabar el nostre ponent: la llibertat d'informació i un ciutadà crític i informat són dos pilars fonamentals per defensar la DEMOCRÀCIA.

MEDICINA, SALUT.

Drogues, Medicaments i altres mirades.
Oriol Romaní 
22 d'Octubre de 2019.

Es farà un repàs del que han estat les drogues al llarg de la història, i el que són en diverses cultures, fent especial esment en un tipus específic de drogues destinades a paliar o curar, quan sigui possible les  dolències: parlem dels medicaments.
En definitiva, parlarem d'aquelles substàncies químiques que la humanitat sempre ha fet servir per gestionar el plaer o el dolor, cosa que il·lustrarem amb diverses diapositives..
Per entendre que signifiquen i com funcionen aquestes substàncies, cal tenir en consideració, a més de la pròpia substància, les condicions del qui les pren i els contexts on es prenen.
Centrant-nos ja en la nostra pròpia societat, discutirem els avantatges i els inconvenients dels diferents tipus de regulació -o de no regulació- de les esmentades substàncies, tenint en compte especialment la presència cada cop més abassegadora del mercat.
Finalment, tancarem amb unes breus reflexions sobre el paper de la ciència en
relació a les polítiques de drogues.                                                          0. R.   

El nostre apunt.
El nostre professor antropòleg que ha treballat en diversos camps d'investigació en aquest camp i ha col.laborat en el grup Igia, ens endinsa
en fenomens sociocultural  dels medicaments i en el cas de les drogues d'unes substàncies químiques amb conseqüències diverses. Ens esmenta cada tipus de droga, cada addició i els problemes de la dependència.  També explica tècniques  de neuroimatges que marquen diferents zones d'afectacions al cervell,  i per diferents motius.

La distinció entre droga-medicament  genera el prohibicionisme a principis del segle XX  amb efectes moltes vegades negatius, ens parla de finalitats curatives, pal·liatives i d'efectes secundaris. 
Ens endinsa en diferents cultures a traves de temps antics, i ens mostra gravats, pintures, estàtues, que mostren ja consum d'aquestes substàncies.
Sense abandonar un toc d'humor i col·loquial ens mostra un cartell de Jarabe Bayer de Heroïna del 1912 etc i ens mostra pel·lícules de divulgació, com "Juventud drogada".
Ens posa al dia en el problema de la droga, i la drogodependència, fenòmen 
característic de societats contemporànies i la capacitat d'avui en dia de produir drogues sintètiques, on hi ha un creixement de la indústria farmacèutica i del seu consolidat  monopoli. 
Cap al 1961  s'imposa a tot el món el Conveni dels Estupefaents  com a fenòmen socio-cultural.  Es deriven varis enfocaments, el problema comportamental, (Capacitat de sortir-se'n) i l'Adicció (Malaltia cerebral).
i amb tot s'ha de superar el estigma que pot representar i posar un centre de drogodependència a un barri, pot ser a priori rebutjat. 
Ens mostra tot unes derivades de les regulacions i els seus efectes en la societat i en les polítiques que s'apliquen en els diferents països.
Ens parla  dels medicament, us i abús, de les píndoles màgiques, de la gestió de medicament entre metges i pacients. D'elements com dolor i plaer, inherents al esser humà i de la diversitat cultural a la seva gestió i també de la neuropolítica on moltes vegades es busca culpar al cervell i s'arregla amb fàrmacs.
Hi ha hagut un col.loqui on s'ha continuat parlant d'aquest tema, tantes vegades estigmatitzat, i poc resolt en la seves propostes de regulació legals.
Ha estat un tema que no havíem tractat a l'aula i que ha obtingut interés i bona rebuda pels  nous coneixements i punts de vista!!      

HISTÒRIA

8 d'Octubre de 2019
Conseqüències de l'Armistici de 2018 a Europa de la postguerra i a Russia.
Ramon Alquézar

    

:  Acabada la Primera Guerra Mundial, la pau social no s'instal·là a Europa. L'Europa d'entreguerres viu un període convuls que oscil·la entre  les denominades "Tres R":  REVOLUCIÓ, (projecció frustrada de la Revolució Soviètica), REACCIÓ  (feixisme italià, nazisme alemany i altres règims dictatorials) i REFORMISME (trajectòria de les democràcies parlamentàries). Paral·lelament a aquests fets, es produeix el fracàs de la Societat de Nacions, els primers moviments de descolonització, el crac del 29 i les seves conseqüències i el cas emblemàtic de la II República Espanyola i la Guerra Civil d'Espanya,                                                                                                                                                                                                            R.A. 

 El nostre apunt. El professor ens fa un anàlisi exhaustiu  del període del 1918 al 1939. En un context de genocidi armeni, de persecucions, de teories  per la millora de la raça i del  concepte de guerra total. La Societat  com a subjecte i objecte de persecució. Europa perd la hegemonia europea i emergeixen U.S.A. i Japó.
No s'ha de parlar una guerra civil europea, ens diu; Hi trobem les conseqüències del tractat de Versalles del 1919. 

 (Alemania culpable i l'altre costat   hi ha la revolució bolchevique)
Una República Alemanya  que havia nascut el 1919 comparada amb 1914 devastada per la guerra. A Europa les monarquies es troben en menguant    i neixen Repúbliques.  Del 1914 al 1945 han desaparegut els totalitarismes abans amb predicament. 


Per altre banda Japó reforçat després de la 1ª Guerra Mundial  el 1927 el primer ministre japonés va formulant teories. 
A la primera postguerra el nou emperador successor de Francesc Josep, escriu al seu Kaiser, el perill gros, no era Itàlia, França sinó la República dels Soviets del 1922. A la primera guerra els guanyadors aliats no estava tan clar que haguessin guanyat folgadament, així ara,  sí que  ho fan, a la Segona Guerra Mundial.  Traiem la reflexió que la guerra són situacions de crisis extremes i que sovint arrosseguen a un canvi d'Estat. Hi ha unes convulsions obreres 
i Rusia Zarista del 1914 passa a la URSS al 1941. (Lenin li agradava creure que la URSS faria esclatar la revolució a tots els altres països) i per tan URSS seria "l'anomalia" del procés de construcció del socialisme. 


El 1938 n Hitller ressuscita la vella unió del Imperi Austríac i les potències obligaven a pagar sancions. G.Bretanya i USA tenen política d'apaivagament als anys 30, però no França per l'Alsàcia i la Lorena.  
Quan Alemanya es derrotada al 1945 hi ha quatre zones d'ocupació . Una zona serà la República Federal Alemanya,  que no podrà participar en cap guerra reivindicativa. USA  imposa a Gran Bretanya i a França l'embrió de la Republica Federal. Mitterrand veu un perill de Europa influenciada pels més poderosos d'Europa mateix.  Es crea la Societat de Nacions el 1918 però compta en molt fracassos, moltes guerres que no poden aturar, arreu. Hi ha la hipocresia de USA que no s'integrarà, tan sols amb una passivitat nefasta, però en canvi intervendrà  a l'America Llatina. 

També s'ha de tenir en compte que desapareixeran tres imperis l'Otomà, Austro Hungarés i l'Alemany.  Alemanya havia de pagar 120 milions de marcs per anualitats. Els nazis al començar la guerra mundial no pagaven el deute. Vint-i-cinc països acreedors firmaren unes quites  per la meitat del deute, i al 2010  van acabar de pagar les deutes .

Llavors el professor ens va un  resum de les peculiaritats en el Estat Espanyol-  
Es poden descobrir situacions similars en els temps actuals,  quan tot just despuntava el segle XX. El 1919 "no discusió de l'Estatut" i "boicot oficial de los  comerciantes  contra los fenicios catalanes".
 Però retrocedint al 1905 apareix Jean Jaurés  socialista francés fundador del diari La Humanité que es va oposar a la guerra  europea però es assessinat el 1914. 


Amb tot, ens ha quedat el saber molt més d'aquest període i d'altres aspectes  de l'evolució de la mateixa Europa  i del període de la guerra freda,  que no dubtem tindrem una altre ocasió d'entomar-ho.  

MÚSICA CONCERT FINAL DE CURS

EL NOSTRE APUNT
11 JUNY DE 2019
JORDI CODINA
GUITARRISTA I COMPOSITOR
________________________________


COM A CLOENDA DE LES CONFERÈNCIES DEL  CURS 2018-2019,  I DESPRÈS LES ESTADÍSTIQUES DE COM HA ANAT EL CURS, EN QUAN A ASSISTÈNCIA I VALORACIONS DELS CONFERENCIANTS, HEM PASSAT  UNA ENQUESTA ALS ASSISTENTS I HEM AVANÇAT LA PROGRAMACIÓ DEL PROPER TRIMESTRE  QUE COMENÇARÀ  A L'OCTUBRE. TAMBÉ DONEM LES DADES DE MATRICULACIÓ. AIXÍ  DEL  QUE PUGUEM  INCORPORAR O INTRODUIR DE CARA AL NOU CURS,  2019 -2020, SIGUIN VISITES O SORTIDES.
AL ACABAR ENS RETROBEM EN UN PETIT REFRIGERI PER TAL D'ACOMIADAR-NOS FINS EL PROPER CURS, AMB UNA CORDIAL
SALUTACIÓ.

EN AQUESTA DARRERA SESSIÓ, HEM POGUT GAUDIR DE LES MINIATURES A GUITARRA DEL NOSTRE GUITARRISTA I COMPOSITOR JORDI CODINA.
"EL CONCERT "MI NIATURES" ÉS UNA PANORÀMICA (entre moltes possibles) EN FORMAT DE PECES BREUS, QUE DONA UNA IDEA DE LESPOSSIBILITATS D'UN INSTRUMENT TAN BONIC I COMPLEXE COM ES LA GUITARRA".                                                 JORDI CODINA 

EL SR. CODINA ENS HA OFERT TEMES CLÀSSICS DE  COMPOSITORS MESTRES I AMICS QUE HA CONEGUT I ADMIRAT EN LA SEVA  TRAJECTÒRIA I DILATADA CARRERA MUSICAL, I ENS HA FET A CADA PEÇA QUE TOCAVA UNA BREU DESCRIPCIÓ, PUNTUALITZANT ELS ASPECTES QUE PER ELL S'HAVIEN DE CONÈIXER.   ANOMENA FERRAN SORT, EMILI PUJOL, L'OBRA  "PAVANA" DE LUIS DEL MILA, I  DEL CREADOR FRANCESC TÀRREGA AMB UNA  NOVA MANERA DE FER REVOLUCIONANT LA TÈCNICA DE L'INSTRUMENT, I TANMATEIX  CANVIAVEN EL MODEL DE L'INSTRUMENT...
TAMBÉ ENS OFEREIX   PECES DELS TRES AMICS, PUJOL, LLOBET I GRACIÀ TARRAGÓ COM "BON TEMPS" I "CANÇÓ DEL LLADRE" UNA HAVANERA DE DANIEL FORTEA ,ALUMNE DE FRANCESC TARREGA. TAMBÉ OFEREIX EL ANÒNIM "CANT DELS OCELLS" DE PAU CASALS AMB LA VERSIÓ DE TARRAGÓ (ANY 1962). INTRODUCCIÓ DE LA GUITARRA CLÀSSICA VINCULADA A ANDALUSIA I ES A CATALUNYA ON HI HAVIA" LA TONADILLA". ENS DONA L'EXEMPLE DE FEDERICO MORENO TORROBA  AMB "CANCIONCILLA"
ORFEÓ NEGRO FILM MUSICAL, I DE GLORIA VILLANUEVA  59 PECES 1 SETMANA DE L'ANY "BLUETTE"  (BLUS PETIT) DELS BEATLES "YESTERDAY".  CAPITÀ CODINA DE ALBERT LLANES MÚSICA GUITARRISTA I DEL BON MENJAR!

CONFERÈNCIES 2019-2020

CONFERÈNCIES PER EL PROPER CURS 
2019-2020

LITERATURA

SALVADOR ESPRIU
AHIR, AVUI I SEMPRE
M. Isabel Pijoan i Picas
28 de maig de 2019

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 -Barcelona, 1985) és un dels escriptors nacionalment i internacional més rellevants del segle XX. I és que el seu missatge té una vigència peculiar en els temps que corren. La seva obra, que presenta un sincretisme recopilador de diferents tradicions culturals i espirituals (l’anomenada “forma enciclopèdica” de què parla la crítica), és un univers, únic i singular, a la recerca del sentit global de  l’existència humana, el qual esdevé una autèntica iniciació als secrets de la vida i la mort.

Espriu comença escrivint prosa narrativa als anys 30 del segle passat, cosa que li permet satiritzar la societat del seu temps, sovint presentada de manera
esperpèntica. Les seves narracions, que fustiguen els mals costums de l’època i
la manca d’una praxi ètica en la vida quotidiana, tenen una rabiosa actualitat. Així, els contes “El meu amic Salom” i “Teoria de Crisant”, per exemple, es configuren com a veritables retrats morals de la societat actual, sotmesa a una complicada situació sociopolítica.

La poesia d’Espriu, a la qual es consagra, ja a la postguerra, desencisat per
l’ensulsiada de Catalunya a causa de la Guerra Civil, l’emmena a pouar en les
fondàries metafísics de l’ésser humà per meditar sobre la mort, omnipresent en el context posterior de la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, bo i assumint-la i superant-la en l’elementalitat de les petites coses de la vida quotidiana, com
evoca Llibre de Sinera (1963). De la mateixa manera, ens presenta una solució ales difícils relacions de Catalunya i Espanya al llarg dels segles, estimulant-nos a establir ponts de diàleg entre els diferents pobles de la Península Ibèrica en  emblemàtic poemari La pell de brau (1960)



El teatre espriuà, iconoclasta de la tradició teatral anterior i reverencial de la
llengua catalana, com es veu a Primera història d’Esther (1948), incorpora sovint el mite d’arrels mediterrànies, des d’una dimensió nova, en atorgar-li un caràcterètic amb el desig d’establir un comportament cívicosocial per a les futures generacions.

Salvador Espriu, que ha cultivat també la crítica literària en comentar la poesia del seu gran amic, el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, ha excel·lit en tots els gèneres, entre altres temes, pel mestratge demostrat en l’ús d’un llenguatge propi, el qual té la potència del qui s’expressa en la fermesa de la sinceritat però, com a persona respectuosa dels altres, sap que la “veritat”, fins i tot la seva, és unconcepte relatiu, mai absolut.

                                                                                  M. Isabel Pijoan i Picas
                                                                               

MÚSICA

El nostre apunt
Maria Callas
Una vida d'òpera
Enric Mayolas

Se'ns fa un resum de la vida de la diva, des del naixement  a New York 4/12/1923 fins 16/9/77 a París. Una infància amb precarietat i havent d'emigrar amb la mare a Grècia,  El pare es queda a USA. Poc afavorida però amb una memòria excepcional i unes condicions musicals favorables, afegint la seva gran capacitat de treball.

Ja concursa a un musical als 11 anys. Ella però se sent sovint  utilitzada pels seus propers. Té la sort d'escoltar a Rosa Ponsella cantant Norma.
Serà un primer referent. També coneix Elvira Hidalgo (Vallderoures) al Conservatori d'Atenes  la seva  professora  i amiga durant tota la seva vida: la seva mentora. Debuta en el rol de Sour Angèlica "per aclarir la veu". El 1942 debuta a Atenes amb 19 anys cantant La Tosca, a l'aire lliure". Al 1945 es retroba la família a USA . Té un episodi agradolç al Metropolitan de New York , degut a uns contractes firmats a darrera per el seu pare i Bagarozy. Refusa el MET amb 23 anys i al 1947 debuta a Arena de Verona amb Gioconda amb Tullio Serafin Coneix Meneghini, marit i protector, però es porten 30 anys.  Zennatello la contracta  i Tullio Serafin director, l'aconsella que estudiï i no ho deixi.  Hidalgo sempre l'acompanyarà en les seves actuacions.
És a Venecia on mostra les seves capacitats  i on es casa amb Batista Meneghini representant, però ella no se sent cómode. Descobreix en "Norma" allò que busca i li agrada cantar, seguint els acords, "crechendos i diminuendos".Cada nota té el seu valor i s'ha d'entendre bé, i en fa paradigma.
Tullio Serafí la porta al Fenice per fer Walkiria i descobreix les potencialitats, pot expressar amor, odi, gelos, tristesa nostàlgia, força etc més enllà de la bellesa.
Utilitza tècniques vocals diferents i inflexions de veu en obres molt diferents.
Ella formula: Respecte al text, comprensió, servir a la música, disciplina i magnetisme, "Deixem el manierisme i tornem a la manera d'abans, "El secret és a la partitura" diu: Jo tinc un gest per a cada òpera. La Maria treballa amb una rigorositat brutal, a l'Escala de Milà tenim a la Callas fenomènica. Té contactes amb Visconti, amb la Traviata coneix a Bernstein i a Onasisi molts d'altres vinculats al món de la musica i la fama. Per fer Medea s'aprima i ella es veu, tal com es vol veure...

En aquesta etapa dona 132 funcions en 23 papers d'amor i odi.  Al 1960 flueix un esgotament, i després de trencar amb Onasis es diu "Cantaré sols per a mi i vull viure com una dona corrent". i el 1962 Onasis es casa amb la Jakie la qual cosa fa que es desfaci  el seu món.

El 1975 es mor fill i pare Onasis i ella esta reclosa a casa d'uns amics francesos.
Li falla la veu, entra en depressió  i al 1977  mort sola a París havent aconseguit nivell d'excel·lència  artística i de drama vital. 
En resum varem gaudir d'una diva de la òpera amb uns films i fotos extraordinaris i varem fer memòria visual i auditiva  i vam tenir l'oportunitat d'apropar-nos a ella amb millor coneixement d'un  personatge tan excepcional.