LA HISTÒRIA EXPLICA EL DIFÍCIL PRESENT DE CATALUNYA
Josep Maria Solé i Sabaté
El professor analitza com en cada època i amb les seves vicissituds s'ha conformat una Història del present, que té a veure amb tots els processos polítics del passat. Ens fa una pinzellada amb els trets més cabdals en cada un dels últims segles, i així ens trobem ara, amb una cruïlla incerta. Una interpretació lliure de la Història, i tenim els fets que són el que són. Des de l'època medieval la península era un conglomerat de diferents regnes entre d'ells: Regne de València, Aragó, Castella fins el 1714. França en el segle XVIII va resultar decrèpita i aquí teniem el Imperi en baixa forma. Anglaterra tenia la Commonwealth of Nations en el XIX que donava pas a una bona relació amb les antigues colònies, cosa que el domini espanyol era més pròdig amb intimidació, d'una manera cruenta.
En un segle XIX molt difícil amb la guerra napoleònica s'acabava la prosperitat, no teníem aigua ni carbó, sols en comptades extraccions del territori. Tot s'enfonsa al 98. La generació del desastre, perdent l'Imperi Colonial, llavors ha de sorgit l'Espiritual...
El 1901 i 1903 retornen molta gent de la capital de Cuba i hi ha un moviment econòmic creixent. Tenim Pearson a les muntanyes de Lleida, cal modernitzar la societat, molt obert al partit modern de la Lliga es una classe social que vol dominar. Corre el somni de fer un país modern, solidari es creen centenars d'ateneus, casinos. Neix la consciència social, el 1901 amb eleccions municipals, ja no es dependrà dels partits monàrquics. El 1905 època convulsa, s'ataquen redaccions de diaris.
Prat de la Riba no s'enfronta amb l'Estat, amb una revolta, aconsegueix la Mancomunitat el 1914, el primer triomf del catalanisme espiritual. Es la suma de quatre Diputacions, les millores del dia a dia, arriben a llocs recòndits. Projecte de biblioteques, escoles, centrals hidroelèctriques. En les millores socials temptativa per la igualtat de salaris (bibliotecàries) escoles mixtes, xarxes de camins i per primera vegada els discapacitats rebran ajuts. Són grans fites obtingudes en aquell context que va durar fins la dictadura de Primo de Ribera, en la qual s'implanten el que més endavant esdevindran monopolis com la Campsa, Telefònica, etc. La població de Catalunya creix, hi ha immigració, venen estrangers, volen transformació industrial amb reformes militars, reestructuració del territori com vol la gent.
Entra la segona República i més tard la guerra civil, que es comptabilitza amb 470.000 exiliats dels quals 150.000 no tornaran ja mai més. Ens queda un país buit, desfet.
Als 60 hem de començar de nou, tot i vagues com la del tramvies, peró s'ha d'anar cap a una reconciliació, la CNT ha perdut la seva força. Neix el Congrés de Cultura Catalana. La revolta dels 68 a França, desfà vells tòpics, s'advoca per la llibertat sexual i per un corrent d'alliberament amb molts ámbits de la vida.
Llavors al 1971 tenim l'Assamblea de Catalunya, les forces opositores al franquisme tenen oposició, llavors comença la transició. Es produeix la mort de Carrero Blanco per la ETA i i sectors europeus cerquen solució a l'Estat Espanyol. Apareixen el PSOE, PSUC. Es podria dir d'una transició al ritme d'una transacció. Hi van haver més de 500 víctimes que se'n explica poc.
Tarradelles ve abans de que s'aprovés la Constitució Espanyola, les successives eleccions les guanya Jordi Pujol, Raventós del PSC està pel dret a l'autodeterminació. Cop d'estat de Tejero al 1981. i en el govern es fa la política de pactes, tan prodigada per el president Jordi Pujol.
Després venen els Jocs del 92, que beneficia en gran part a l'àrea metropolitana, on hi ha socialisme asimètric.
En general i per cloure podria sembla a la vista de com van les coses, que hi hagués pogut haver el projecte del federalisme, però impera la idea centralista de l'Estat Es una consideració en l'actual estat de la qüestió, amb el 155 vigent, empresonats els líders de diferents partits polítics del nostre país i una solució al conflicte polític que de moment no veu cap tipus de llum a curt plaç, ans al contrari, es veu repressió, evitar tot tipus de diàleg i l'aparició de jutges i magistrats per tal resoldre aquesta aquest conflicte de causa general de Catalunya.
