MÚSICA

EL NADAL I LA MÚSICA DELS PASTORS.
Joan Vives
18 de desembre del 2018

És un recorregut musical que parteix de la llarga tradició de música nadalenca que ha marcat la història occidental des dels temps medievals. La nostra singladura però comença en el barroc amb una mostra de la preciosa literatura musical que esdevé una metàfora de les ofrenes sonores que els pastors va oferir davant del pessebre al nou nat.                                                       J.V.

El nostre apunt

La música dels pastors, un recorregut per analitzar la capacitat simbòlica de les coses, per el que representa l'essència de la música, en aquest cas el naixement del Nen Jesús a un pessebre i uns pastors que s'acosten per fer ofrenes. El Nadal ens convida a la celebració, un element de tendresa el qual pren un sentit especial, en contraposició en altres èpoques de l'any més sòbries... Les músiques de polifonia es permeten per Nadal,  fem memòria de cançons com "El noi de la mare" segle XVII i apareix el ritme de siciliana, "Tan patan tam" aquesta tradició semiòtica que fa servir aquest ritme per Nadal. Se'ns explica el pas a la música de coral (Bach, Luter etc) a diferència de les escoles de música de lesEsglésies tradició de S. Agustí)  

S'evoluciona cap a concerts de Nadal i ens parla de diferents compositors (Arcangelo Corelli, 1690 va escriure a Roma a ritme de siciliana).  I se'ns parla del concert de Francesco Manfredini , amb la Pastoral de Nadal del pare Martini també d'una simfonia de Giuseppe  Valentine.

 A París també  hi havia tradició  (Versalles amb diferents compositors) la Musica de CharPointer una música de l'alegria "dels pastors ballant per la bonanova". Aquí tenim a Joan Cererols (benedictí de Montserrat) metre de capella, figura enorme, moltes músiques anunciant el naixement del Jesús. 

A centreeuropa, amb Bach una cantata cada dia, el conjunt dels set dies corresponien a l'Oratori.  Uns luterans que escrivien una Pastoral, una tradició que venia d'Itàlia per la comunitat de Leipzig. 

Messies de Hendel, proclama de Jesús Nat. 

Boquerini, de Luca escriu quintets amb dos violins i una guitarra i acaba amb els fandango que és el que ballen els pastors, la Pastoral de Boquerini,

 La Pastoral de Beethoven cant a la natura, rierol, tempesta; Cant d'acció de gràcia dels pastors,

Segle XIX totes les tradicions religioses s'intuia el ritme de la siciliana (Sibelius i altres)

Per acabar el poblet de Oberndorf als  Alp Suís Joseph Mohr i l'organista Franz Gruber ens deixen un joiel meravellós i que tots ens hem fet nostre, La Santa Nit, "silent Night"

Es escoltar aquestes músiques, el que ens aviva per la celebració d'aquestes tradicions i festes i que agraïm  i entenem millor, fent el seguiment de tota la seva evolució,  escoltant diferents fragments i gaudint d'aquestes composicions musicals.

HISTÒRIA

EL NOSTRE APUNT
ESTRAPERLO
LUIS PERMANYER
11 desembre del 2018

El nostre conferenciant Sr. Permanyer,  ens acosta a un període dilatat a les acaballes de la Guerra Civil,  on hi va fer un fenomen a diferent escala,   anomenat ESTRAPERLO i que amb un seguit d'anècdotes i d'històries conegudes i a voltes mig silenciades ( o simplement amagades) fins que sortia algun que altre confident..
 Se'ns retrata unes  peripècies per sobreviure uns i enriquir-se enormement uns altres, moltes vegades amb càrrecs  en  el mateix règim. S'hi van crear diferents organismes per tal de fer  menguar aquestes pràctiques quan ja eren  massa evidents, però amb alguns casos van campar... durant anys, les quals  abastaven  tan a productes agrícoles de primera necessitat com també a productes per manufacturar o manufacturats.

L'autarquia imposada per l'Estat condemnava al país al caos. La oferta no podia fer front a la demanda, no hi havia productes i va començar el racionament. El 1939 es crea Comisaria General de Abastecimiento i Transporte i 4 clases de "Cartilla de Racionamiento". Al 1940 es crea una altre Fiscalia de Tasas, organització dedicada a multar i rebre denúncies  dels qui feien pràctiques il·legals. Es crea una estructura burocràtica enormement copiosa amb més funcionaris, amb efectes perversos i destinada al fracàs. De tres holandesos empresaris que van arribar a Espanya, de les inicials de cadascun d'ells, neix la paraula Estra-per-lo (Estraus, Perle, Loeman) 
Es practica el suborn  amb Lerroux a qui  li oferien un bon percentatge de guanys i al alcalde Pic i Pont però hi havien amenaces de delatar i van dimitir. A la Guerra Civil es va comerciar amb aliments que no n'hi havia i s'estenia com una taca d'oli per tot el país,el sistema d'estraperlo. A finals dels 50 hi havien les llargues cues pel racionament. La pere i poma n'eren l'excepció, però aquí teniem les pomes de rebuig... Alguns pagesos s'esplaiaven en amagar collites d'oli o blat i l'entraven al mercat negre. L'exemple de paquets tirats des de el tren,uns quilos abans d'arribar a destí, per tal esquivar la vigilància de la policia. (A vegades era venuda la requisa, per ells mateixos) També hi havia cartilles de fumador. L'anècdota de vendre "picadura de la tribuna de les Corts" a les Rambles, un cop finalitzat el partit...
Diferents formes agafava el transport fraudulent, 
gepes, prenyades, doble fons de vestimentes etc.

A nivell d'Estat conflicte amb USA per el wolframi.
President Roosevelt va prohibir que venguessin aquest mineral a Alemanya, per bombes,  llavors ens vem quedar sense gasolina.
Volien fabricar una espècie de gasolina amb aigua, matas i flors. Em prou feines corrien cotxes, es feia servir gasògens després es  va intentar fabricar "una rubia" que no gastava gasolina,  anomenada Eucor i s'intenta exportar a l'Argentina. Recordem el biscuter (sense marxa enrere i no derrapant a les corbes) I on faltava llum elèctrica, per l'estat d'embassaments  destrossats per la guerra, s'imponien talls elèctrics (mig mati a tarda) grups electrògens a hospitals etc etc.

Hi havia  qui traficava en ferro, com Miguel Mateu, amb edificis com El  Circ Olimpia i un altre a la Ronda de Sant Pau que els van enderrocar per vendre's l'estructura de ferro.  
Altres afers com triple contabilitat, tràfic amb obres d'art, en nombroses galeries (quadres versus roba)  A Palència hi hagué un camp de concentració per empresaris, mentre les revistes satíriques en feien escarafalls, (TBO amb carpanta, Codorniz)  temps de casoris enlluernadors, nits de cabarets i prostíbuls. 

Cap al final d'aquesta dorada època de l'estraperlo es van posar tècnics i economistes i es van acabar les cartilles al 1958, i llavors es creen els Plans d'Estabilitat Estatal/Nacional. 

Varem afegir altres memòries de la època en  el col.loqui i ens va passar el temps sense adonar-nos!!

CONFERÈNCIES CURS 2018-2019 FINS JUNY

Desitgem a tots els socis de l'Aula d'Extensió              Universitària de Gràcia, un venturós Nadal i la
  millor sort per l'any que encetarem ben aviat! 

NADAL

No ens deixem atordir per les falles humanes

ni pels tràgics sotracs de l'entorn.

Ja ho sabem:formem part d'un procés imparable,

on caduquen uns noms i en sorgeixen de nous.

Grans de sorra, cruixim al sorral infinit

de a platja on la llum de l'etern ens destria

garbellant la matèria, polint l'esperit.

Així cal agrair tan el goig com l'angoixa

fruits dels gran privilegi de viure i sentir. 

Ens arriba Nadal com a cant d'esperança

que no es perd: a l'enllà cap rialla, cap plor

mentre aquí hi hagi algú que sofreix i que estima 

i algú altre que vol confortar-ho amb amor.

Compartir, estimar i enyorar les absències

són tresors que Nadal sap posar-ho al cor

                                                  Joana Raspall (2013)

                                                                             Batec de Paraules

HISTÒRIA DE L'ART

GALANS DE HOLLYWOOD
Albert Beorlegui i Tous
20 de Novembre de 2018

Grans Herois del Hollywood Clàssic (II): Com passa amb les actrius, una de les grans diferències del cinema d’ara respecte al de l’època daurada és la manca de sofisticació que acostuma a presidir a les figures d’avui dia. En aquesta conferència, que complementa una primera part dedicada als anys trentes, s’analitzen els diversos tipus dels actors dels anys quarantes i cinquantes estructurats en diverses categories: els rebels (Marlon Brando i James Dean), els galants (Paul Newman i Rock Hudson), els comediants (Jack Lemmon i Jerry Lewis), els durs (Burt Lancaster i Kirk Douglas), i els superherois (Gregory Peck i Charlton Heston) entre d’altres. Les petites biografies es complementen amb alguns fragments de les seves pel·lícules més identificatives.
                                                                                     A.B.

El nostre apunt

El cinema  va ésser un mitjà, en els anys 40 als 50 del segle XX, en l'època dorada del cinema,  destinat a projectar somnis o una il·lusió en època de guerres o postguerres. Se'ns expliquen a manera de resum, com a set  maneres d'interpretar amb un perfil idoni de personatges. els anomenats més amunt, rebels, galants etc. i se'ns fa resum d'una trajectòria  professional de cadascun d'ells: trets de  sexualitat d'en Marlon Brando, en el "Ultimo Tango en París, i amb el seu Oscar en " la Ley del Silencio" James Dean que admirava Brando, amb " Rebeldes sin Causa"   mite també per la seva mort prematura als 35 anys. Els galants com Rock Hudson convincent, amb melodrames com "Confidències a Medianoche",versàtil,  en "Pijama para dos"  etc. Paul Newman aniria agafant prestigi en "Exodo", "Dos hombres i un destino" i Oscar amb "El color del dinero", causes benèfiques i mite vivent.

Els anglesos elitistes dins Hollywood, com David Niven en el "Prisionero de Zenda, "La vuelta al mundo en 80 dias" i Rex Harrisson venia el teatre i té unes 80 pel.lícules. Oscars per" My Fair Lady" "El tormento i el éxtasis" entre d'altres i  cavaller d'Ordre Britànic. Els actors representant la duresa, com Kirk Dougles, "El gran cardenal" " El loco del pelo rojo""Cautivos del Mal""Espartaco" i Burt Lancaster acròbata de jove, pel.lícules d'aventures, en"El hombre de Alcatraz" melodrama tòrrid en  "D'aquí a l'eternitat"  desprès en "El Gatopardo" "Duelo de titanes" .

 Els comediants com Gary Grand i Jack Lemon "Escala en Hawai" Oscar "Con faldas i a lo loco" "Irma la dulce" " Dias de vino i rosas" admirat i estimat. Els que desprenien sarcasme, ironia com George Sanders  "Eva al desnudo" i Wince Prays, sofisticació real a "Laura" de Otto Preminger "Que el cielo la juzgue" "Los crimenes del museo de cera" "La mosca". Els superherois, els models de conducte: Gregory Peck, millor persona, "El mundo en sus manos, Moby Dick " Matar a un ruiseñor" va obtenir un Oscar" Vacaciones en Roma" i Charlton Heston en "El mayor espectàculo del mundo", "Los diez Mandamientos "Benhur" amb 11 oscars, "El Cid"  Actor  vinculat amb la Sociedat Americana del Rifle. 

Resumin varem recordar i recrear amb tràilers i vídeos  moltes de les pelí cules més amunt esmentades, aquells bons moments que molts afeccionats al Setè Art, tenim a la memòria i a l'estima. 

RELIGIÓ

EL PAPA FRANCESC: REFORMES I RESISTÈNCIES

VICENS LOZANO

6 DE NOVEMBRE DE 2016

A partir de la primera conferència “Els secrets del Vaticà”, ens endinsem en l'elecció del Papa Francesc , una “revolució “ a l'Església Catòlica.

Amb anècdotes viscudes durant el Conclave i els primers dies del Papa Francesc repassem en una primera part de la Conferència  l'elecció del pontífex, el llegat que li va deixar Benet XVI, el seu pla de reformes i els passos que va fent així com les resistències ferotges dels sectors immobilistes. El fracàs reformista del Sínode del 2015 i la derrota de Francesc en aquesta batalla .

En una segona part fem un repàs a les anècdotes que ens permeten entendre la personalitat de Jorge Mario Bergoglio des de la seva posició de cap de l'Església Catòlica.

Una conferència amena i plena d'interrogants sobre el futur.                                                                                                             V.L.

El nostre apunt

El nostre professor ens explica quin era el llegat del Papa Benet XVI

cap al Papa Francesc "un pontificat conservador, una esglèsia dividida, una imatge deteriorada per diversos escàndols i la renúncia del pontificat".

Decideix, en vista dels consells escrits del seu antecessor, anar viure a Sta Marta i no al Palau Apostòlic. 

La seva elecció no es casual i juguen un important paper les Congregacions, la revolta de les esglésies perifèriques, i la necessitat d'un canvi. La premisa era que no havia de tenir res a veure amb Wikileaks i que no hagués residit mai al vaticà, es va fer realitat.

Jorge Mario Bergoglio, era un desconegut fora del vaticà, un controvertit 

cardenal argentí, el primer pontífex jesuita, un home conservador però 

revolucionari a la vegada, per l'intent d'adaptar-se al segle XXI.

Com a conservador estava enfront al divorci, les parelles gais i al avortament i  farà la política de no condemnar, ans el contrari, tenir misericòrdia...

Per tant per  aconseguir això, necessitarà el Cocell de Cardenals G9 que representen a l'església Universal. Diu "L'església ha de tornar als Principis que l'Evangeli ha deixat en el Concili Vaticà II de Joan XXIII,  una església més democràtica i amb el deure d'escoltar.

Vol reformar la Banca  Vaticana.Va fer tancar tres mil comptes vinculats al narcotràfic, màfia i tràfec d'armes.

Se'ns fa el símil del rellotge aturat que ell posa de nou en marxa amb 

sondeixos a 1200 milions de catòlics al món  i  basats en la família i amb preguntes fins llavors tabús (matrimoni i divorci, parelles no casades, adopció per parelles homosexuals i anticoncepció).

Es reconeixia la família i diferents tipologies de la mateixa, la sexualitat com a acte humà i natural, la denúncia del fetitxisme del diner i d'un sistema econòmic pervers que descarta els joves i grans, i  la violència contra la dona i els problemes de la immigració.

 Tot pendent del Sínode del Octubre del 2015. En ell hi havia el tema de la reinserció dels divorciats i l'acollida del homosexuals. "El Celibat no es toca i no hi haurà dones al sacerdoci, ni tampoc dones cardenals".

No s'acontenta a ningú, però diu: "si el cor s'aferra tan sols a la veritat de la llei, es tanca a la veritat de Deú"

Hi ha quinze cardenals resistents a les reformes finançats per Legionarios de Crist i esclata el Wikileaks 2,  amb documents robats  (Angel Vallejo i Francesca) on es citen pecats de la Cúria.

Futur de la esglèsia de Roma ple d'interrogants, els conservadors han guanyat la batalla, perilla la seguretat, hi ha a l'horitzó una mirada de futur possible,  de l'esglèsia a l'Âsia. 

I ens fa un resum d'anècdotes personals derivades de les seves vivències allà, que li demanem ens comenti, 

                                                                  

BIOLOGIA, FARMÀCIA I SALUT

Resum Morir bé es possible?

Joan Carles Trallero

23 d'octubre  

Breu resum de la conferència

La nostra societat viu d’esquena a la mort, negant-la com a possibilitat real. Aquesta negació no només no és tranquil·litzadora, sinó que ben al contrari ens fa molt més vulnerables i ens fa patir més i viure pitjor.

La nostra por juga un paper determinant en aquesta negació. Analitzem-la i veiem com podem millorar-la. Fer veure que no hi és no ajuda, en canvi parlar-ne, informar-se, reflexionar i preparar-se sí actua com a antídot contra bona part d’aquesta por. Integrar la mort sense negar-la, i apropiar-nos d’ella en lloc de deixar-ho tot en mans d’altres, ens allibera i ens dona més seguretat.

Cal fer aquesta reflexió en profunditat, cal invertir esforços en pensar què volem i què no volem, i és llavors quan la mort en pau i que deixa pau deixa de ser un somni màgic inabastable i pot esdevenir una realitat.

                                                                                                 JCTrallero

El nostre apunt:

També ens plau recordar un llibre de l'autor "Quinze procesos de mort" ens diu "tot el que passa abans de morir és vida" i ens parla de la por i de que com aquesta por, ens dificulta el viure. Ens aporta dites d'autors de la antiguitat com Ciceró "No quiero morir pero me 

importa un comino estar muerto" o Epicuro "Si estoy yo no està la muerte y si està la muerte no estoy yo" o els assajos de Montaigne, sobre la mort, ens diu: ve a ser "com adormir-se" .

Tanmateix ens parla de canviar el procés de morir; canviar el guió a les darreres pàgines del llibre de la vida. Afrontar-ho és fer alguna cosa diferent. L'antídot és el coneixement i la preparació i per això ens cal ser honestos des de dins i si cal  preparar Un Testament Vital i validar-lo.

Si som capaços d'integrar la mort, potser arribarem a acceptar-la, 

"el meu procés de morir em pertany tan sols a mi". 

La informació honesta i veritable, entre el  metge i el  malalt i amb els familiars,  amb atmosfera de sinceritat , no bloquejar amb falses expectatives, si hi ha mentida és com una "performance" aquest fet biològicament prescrit.

Se'ns apunta: regalat temps per trobar el lloc, l'acompanyament, la reconciliació que tinguis pendent amb d'altres  i amb tu mateix també,  per trobar-te en pau, i deixar en pau els que t'estimen, faràs amb això,  un dels millors regals postums, que els podem deixar  als nostres estimats. 

HISTÒRIA

El nostre apunt

Octavi Mallorquí

9 d'octubre de 2018

El professor Octavi Mallorquí en la seva conferència ens apropa el que va ser la Revolució Russa i ens ho mostra amb audiovisuals i anècdotes  que ens ho fa molt amè i entenedor. A tall de resum podríem anotar:

 El règim autoritari tsarista no va poder fer front a la situació de crisi social i econòmica agreujada per la 1ª Guerra Mundial i en conseqüència va haver la caiguda del darrer tsar Nicolàs II.

Ara s'escau justament el centenari de la revolució. El que hauria pogut esser una transició moderada cap a la democràcia, es va convertir, amb l'aparició de Vladimir Lenin en una de les aventures revolucionaries més importants de la història de la humanitat.

Retrocedim des de el 1533 al 1894 amb Ivan el Terrible, llavors Rùssia es converteix en un Imperi. Per un costat té Alemanya frenant l'expansió i per l'altre Sibèria en estat de semiesclavatge; i fins fa 300 anys Sibèria  no pertanyia a Rússia. Els russos van passar l'estret de Bering fins Alaska, que se la van vendre. Finlàndia i Polònia formaven part de Rússia,  amb Nicolàs II .

La situació era dolenta al 1894. Diferents potències estaven Interessades  en els seus minerals i al mateix temps, el camp,  estava en situació precària. La majoria de pagesos eren  dependents dels terratinents i l'exercit no estava preparat per solventar la situació. I en mig de la situació, la Coronació del Tsar "bajo palio" va acabar amb tragèdia  (Iodinka) per l'aglomeració de gent. Coexisteixen  censura , fam i  repressió mentre la vida  del tsar que li costava governar,  estava dedicada sobretot als esports, fotografia, espiritisme.  La capital era a Sant Peterburg . En la situació externa russos i japonesos interessats ambdós per Corea, es declaren en guerra i els russos van perdre, amb la humiliació subsegüent. 

Durant el 1905 al Palau d'Hivern de Sant Peterburg, el 22 de gener , una manifestació pacífica acaba en "diumenge sagnant" . Revolució Potemkin a Odessa, Finalment el Manifest d'Octubre  de 1905 es crea la Duma, El Parlament, que el Tsar autoritza però és tan sols una obertura fictícia en mans de de Piotr Stolypin, ministre de l'Interior del Tsar fins 1911.Apareix Grigori Rasputin, pseudomonjo siberià, amb do d'hipnotitzar i  guarir malalties;  s'aprofita de la família del tsar que tenia l'hereu amb hemofília. en constant perill de mort.

Per els Balcans hi ha conflicte i Rasputin profetitza mar de llàgrimes si Rússia intervé  en el conflicte. Itàlia volia guanys territorials. Austria s'enfronta a Sèrbia. Sèrbia i Rússia es fan  aliats i Alemanya enfronta a Austria que li declara la guerra. 

El 20 de julio del 1914 Declaració de guerra (1ª Guerra Mundial) 

Canvien el nom de Sant Peterburg per Petrogard i el 1916 apareix el cos de Rasputin al riu Volga de mans d'un noble. Rasputin  preconitza que si el maten a ell, també morirà el Tsar. 

Situats al 1917 tenim la revolució de febrer, vagues obrers, manifestacions populars i gent que vol que s'acabi la guerra. El tsar abdica el 2 de març de 1917. Comandament de Alexander Kerenski Rússia es converteix en una República.

Però no s'acaba així perquè apareix en Vladimir Lenin , que es influenciat  per la mort del seu germà, per  Marx Engels i per Chernyshevski. El 1905 havia fundat el diari Prana i s'estarà a Polònia i a Suissa.  

La primera Guerra Mundial va resultar un conflicte de classes i serà el final del capitalisme, "Si el poble té armes pot tombar el poder" Un fet: el Kaiser Guillem entra en contacte amb Lenin sap que la Revolució de Febrer no ha canviat res de fons.  El porten a Sant Peterburg i Lenin hi va amb un tren segellat i es rebut clamurosament. ja que té al cap la revolució. 

(Previament , ell s'havia  preparat amb treballadoras de fàbriques i altres fonts.El 80% d'analfabets amb pocs anys es redueixen  a zero, gràcies també a Nàdia  Krupskaia, comisària de cultura. Lenin detingut a Sibèria es va escapar  a Suisssa )

El poble vol pa, terra i pau. Nosaltres hem de lluitar fins al final, diu Lenin. El poder existent i la revolució estan nivellats, dualitat de poders. 

El 10 d'octubre del 1917 esperen a les eleccions a fer un cop d'estat. Al Palau Smolny bolchevics anulen armament , el vaixell Aurora encorat llença un tret, llavors  els bolchevics assalten el Palau d'Hivern hi ha  Alexander Kerenski i el govern. Aquest fuig a l'exili disfressat de dona, gràcies a un cónsul de US. Els Bolxevics entren al poder.

En el context s'arriba al final de la primera Guerra Mundial, Rússia es rendeix, perd molt de territori: les Repúbliques  Bàltiques,  Polònia, Ucraïna i llavors s'inicia la Guerra Civil  Russa "blancs enfront  rojos" 
Durarà  del  1918 al 1922.  Els ataquen per totes parts als russos,  guanyaran els comunistes i es dona l'ordre per part de Lenin d'executar el tsar i família a Ekaterimburg. Stalin georgià abraça les idees comunistes, envia diners a Lenin per tal d'ajudar-lo amb la revolució  i més tard es farà amb el poder de la URSS..
.