HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I SOCIOLOGIA

 LA XINA: CONFLICTES I TENSIONS REGIONALS

ANTONI RAJA I VICH

25 DE FEBRER DE 2025

                                       

La Xina: Conflictes i tensions regionals

En els últims 40 anys la Xina s’ha convertit en un dels països més poderosos del món. A partirde 1979, amb l’adopció del model de desenvolupament econòmic capitalista sota una dictadura de partit únic, el país asiàtic ha construït un model industrial que ha col·locat la Xina al centre de la producció mundial. Aquest ascens meteòric ha incomodat a veïns regionals que contemplen el poder econòmic i militar del país comunista com una amenaça existencial.

                                                 

 El Japó, Corea del Sud, Singapur, Vietnam, les Filipines, la Índia, o Malàisia, tots ells busquen la manera de beneficiar-se d’aquest creixement asiàtic sense quedar enrere davant del gegant xinès. És en aquest context que els Estats Units proven de coordinar una resistència continental contra el que sembla una Xina imparable. Des d’una perspectiva geogràfica, aquesta sessió enumerarà els diferents conflictes regionals, les seves causes, i el possible desenvolupament per la Xina, la zona, i el món.

HISTÒRIA DE L'ART, CINEMA

L'ESPLENDOR DE LES BANDES SONORES DEL CINEMA CLÀSSIC

4 DE FEBRER DE 2024

ALBERT BEORLEGUI

     

En aquesta conferència ens endinsem en la consagració del concepte de música cinematogràfica en l’època daurada dels grans estudis, als anys 40 i 50 del segle passat. Bernard Herrmann, Miklós Rózsa, Victor Young, Elmer Bernstein o Alex North potser siguin noms desconeguts pel gran públic però les seves músiques van fer encara més grans les pel·lícules que les acompanyaven. La conferència també dedica apartats a la música del cinema negre, els westerns i el jazz.                              A.B.

Erich Wolfgang Korngold temes al cinema americà de 230 bandes sonores amb nou Oscars. Les músiques afegeixen emoció i son presents en les dècades  dels 1940 i 50.

 Bernard Herr exemple Psicosi. Coneix Orson Welles on col.laborarà amb cinquanta títols. Música amb elements hipnòtic.

Miklos Rozsa amb millor banda amb "Ben Hur". "El Ladron de Bagdad" "Recuerda".També hi ha les bandes sonores del Cinema Negra.

Víctor Young 350 Bandes sonores. Esgotament. "La Vuelta al Mundo en 80 dias" "El hombre tranquilo" 

Als anys cinquanta  Richard Hagemann ha dibuixat grans espectacles visuals, molts westerns "Fort Apache" 

Max Steiner "Tambores lejanos" "Centauros del Desierto" "Solo ante el peligro" etc .

Als cinquanta s'acopla jazz a les Bandes Sonores temes socials, drogodicció, racisme repressió sexual, temes carcelaris etc.

exemple "Un tranvia llamado deseo" "El largo y cálido verano" 

amb música de Miles Davis i Duke Ellington  "Anatomia d'un assessinat". Música histriònica, esvoranc existencial, la música de jazz incidiosa, preten incomodar a l'espectador. 

Alex North "El tormento y el éxtasis" Cleopatra" "Espartaco" "las Sandalias del Pescador"

 Elmer Bernstein 255 Bandes Sonora "Els deu manaments" "Matar a un ruiseñor" "Hombre de Alcatraz" 14 nominacions a l'Oscar 

La culminació de la música simfònica als anys cinquanta, paradigma Ben Hur. .                                                                  R.T

                               

                              

MÚSICA,

 ELS SETZE JUTGES: CRÒNICA TENDRE I IRÒNICA D'UN PAÍS                                                                                                       Fermí Puig Llinares                                                                             28 de gener de 2025

Els antecedents: com era la situació de la Cancó Catalana a finals de la dècada dels 50. Es publica un article de Lluís Serrahima "Ens calen cançons d'ara" que esperona a un nucli de persones com Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, essent considerats, el nucli fundador de la "Nova Cancó".

                                                     

Es decideix posar el nom del grup "Els setze jutges". En el grup originari s'incorporen Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat i sobretot Guillermina Motta. Després apareix el fenòmen Joan Manuel Serrat. 

El grup va anar incorporant els managers, els músics i les discogràfiques com Edigsa. Es tanca el cercle amb els anomenats "La Novíssima cancó", amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, i Lluís Llach. Els entrebancs per enregistrar i actuar i per sortejar la censura, era l'habitual en època i t'ho trobaves a cada concert.

"L'himne dels setze jutges" i la medalla d'Or del Parlament a l'any 2007, on es va reconeixa la seva aportació a la Cultura i Canço Catalanes. Més tard apareix el bilingüisme, la divisió dels cantants i una disolució, mai anunciada. També apareixen les fitxes del Sr. Pedrerol. Queda un llibre on es recull tot el fenòmen de La Nova Cancó on també hi intervé el conferenciant i una placeta a Sarrià amb el nom dels"Setze Jutges" i tot els records d'una generació del postfranquisma on buscava una escletxa de llum i llibertat en aquests concerts.                F. P.   

                                  

                                                         

FÍSICA, CIENCIES

 LISA MEINER, UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEVA HUMANITAT

XAVIER ROQUÉ

14 DE FEBRER DE 2025

Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat

Lise Meitner (1878–1968) fou una física austríaca contemporània de Marie Curie. En el període d'entreguerres, des del seu laboratori a Berlin, liderà les investigacions sobre el nucli atòmic.;Però l'estiu de 1938, arran de l'annexió d'Aústria, Meitner va haver de fugir d'Alemanya.

                                              

Des de l'exili a Estocolm participà en les investigacions que pocs mesos després culminarien amb el descobriment de la fissió nuclear. Els seus col·legues alemanys, però, no van reconèixer el seu paper, i el 1945 Otto Hahn va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel descobriment... En aquells moments els Estats Units ja havien llençat sobre el Japó les dues primeres armes atòmiques.

         Meitner no va participar en el Projecte Manhattan, però sí ho va fer el seu nebot, el físic Otto R. Frisch, que va escriure el seu epitafi: "Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat". A la xerrada parlaré de Meitner a partir del meu treball sobre els seus arxius a Cambridge, Berlin i Estocolm.                    X.R.

2025 CONFERÈNCIES DEL PRIMER SEMESTRE

  AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

PROGRAMACIÓ DEL PRIMER SEMESTRE DEL 2025 

ELS FELICITA LES FESTES I ELS DESITJA UN 

VENTURÓS ANY NOU!! 

  

EL SIMBOLISME DEL PESSEBRE: 800 ANYS D'UN ART POPULAR

Enric Benavente

17 de desembre de 2024

                                          

 La celebració dels 800 anys del pessebre que Sant Francesc va organitzar a Greccio, la nit de Nadal, és una gran ocasió per valorar aquesta tradició tan popular. Diem que va ser el primer pessebre, però no ho sabem amb total certesa, i tampoc importa. El cas és que el pobrissó d’Assís va voler escenificar el naixement de Jesús durant la missa del gall de 1223, amb un bou, una mula, un jaç de palla. Volia que la gent senzilla de les comarques pogués tenir una experiència de fe profunda, com la que vivien les persones que podien peregrinar a Terra Santa. Els biògrafs del sant relaten que en aquella celebració es va produir una experiència mística que va omplir d’alegria dels assistents. Una imatge del nen Jesús, en braços.

                         

El que sí que sabem és que la devoció pel pessebre va rebre un impuls molt notable. Primer, dins les ordres religioses, tant masculines com femenines, que feien el pessebre com a objecte de devoció i pregària. Més endavant, durant el barroc, algunes famílies benestants van incorporar el pessebre com a element decoratiu de les seves llars i feien ostentació de les figures encarregades a escultors prestigiosos. Posteriorment (segles XVII-XIX), les famílies senzilles, volent imitar el que feien els rics, van popularitzar el pessebre, fet amb elements de la natura i figures senzilles que representaven la vida rural que les grans ciutats començaven a deixar enrere. La sofisticació d’aquestes representacions va promoure les visites als pessebres de les cases i això va desembocar en la constitució de les associacions de pessebristes (segle XX). El pessebre, com qualsevol art, ha evolucionat amb la societat i actualment podem veure propostes molt diverses, algunes impregnades d’elements de l’art contemporani.

  

                                                   Enric Benavent Vallès

 

MÚSICA

GIACOMO PUCCINI 100 ANYS

Joan Vives Bellalta

2 desembre de 2024

Giacomo Puccini (1858-1924) va portar al cim la manera d'escriure òpera. La seva música era única, barrejant els elements clàssics de l’òpera italiana tradicional amb estils més nous del seu temps.

                                       

                                   

                                   

 Tenia, a més, l'habilitat de retratar, a través de la seva música, les emocions més diverses així com els detalls més delicats. Les seves òperes van canviar el panorama mundial delgènere i el van portar a un nivell completament nou.

            

 Títols, com ara “Manon Lescaut”, “Tosca”, “Madama Butterfly”, “La Bohème” o “Turandot”, van tenir un gran èxit que segueix ressonant entre el públic de tot el món com a testimoni del geni que va ser. El dia 29 de novembre es commemora el centenari del seu traspàs.                                                            J.V.B.