HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

300 dies de la Batalla de l'Ebre
Assumpta Montellà

Són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més sagnant i irracional de la nostre història contemporània, i que va tocar a moltes de les nostres famílies d'una manera o altra, tan els coetanis que encara viuen i recorden com van patir en pròpia pell aquell drama, com les generacions posteriors. Molts hem tingut un avi, pare o un oncle que va lluitar o morir a la batalla de l'Ebre i molts d'ells de la lleva del biberó...Val molt la pena fer una ruta per aquest escenaris que hores d'ara estan molt ben documentats, com el Poble Vell de Corbera "el Museu 115" a Corbera, "Trinxeres Les Devees" memorial de les Camposines"
                                                               A.M. 

El nostre apunt
El general Franco evita entrar a una Europa d'ambient bèlic, i resta a Vinaroz. Catalunya republicana va quedar aïllada, el general Yagüe es queda a Gandesa . El govern de la República anava de lloc en lloc. S'havia de canviar de formes,  hi havien el motiu militar:  ajudar València, el motiu polític Negrin necessitava victòria militar per restablir la seva reputació  i un altre motiu era l'internacional: l'esperat ajut europeu. El general Rojo va escoltar Negrin que deia que  era prioritari ajudar València i  aquest va senyalar com a punt estratètic l'Ebre. El general fa encarregar-ho a Modesto del partit comunista, Lister gallec i el tercer va triar Manuel Tagüenya, de Madrid jove brillant de 24 anys, amb la carrera de física. Van dibuixar una estratègia amb factor sorpresa que tenia moments lúcids i altres que s'escapava de les mans o que simplement fallava el suministre de material, faltaven armes o bé el  material de l'artilleria estava equivocat o simplement no arribava. 

Van cridar lleves i quintes excepcionals per fer un gruix molt fort, instrucció a base de" pals d'escombra" on Federica Montseny ho desaprova a lesCorts. Faltaven armes i la no intervenció europea, per el pacte de Munich, Hitler ho va desobeir. Intentava fer un assaig per a ell per a la guerra mundial.
Calia valor per tal de començar la batalla; primer a Tortosa els esperaven amb 10.000 soldats, 600 morts  i la primera fase va arribar a mig matí a Gandesa, Van creuar l'Ebre el 25/7/1938 (sense lluna). El lema esperat "los rojos han cruzado l'Ebro" es va fer realitat.Llavors Franco amb els còndor va bombardejar i va fer saltar tots els ponts, a  la primera nit del dia 26 de juliol van entrar els pontoners tota la nit refent els ponts que hi passaven els  camionets o mules de càrrega i van aconseguir passar. Els antiaeris de primer, no els coincidia el calibre amb el forat del canó...LLavors,   es va crear un tsunami amb l'aigua dels pantans de Trem i Camarasa ocupats per les "tropes de l'Alzamiento" L'aigua s'ho va endur tot, per això es deia de l'Ebre riu de sang...
Negrin va passar al pla B "resistir es vencer" van fer trinxeres, amb disciplina de ferro, a la serra de Pàndols.  Hi havia fronts que canvien fins a quatre vegades durant el dia , no els deixaven avançar. 
Tagüeña es queixava, es desesperava, hi havien els testimonis més cruents  de la guerra, s'ofegaven molts soldats al no saber nadar, patien set de tot...  35.000 homes havien d'arribar al port de Flix, amb un perímetre de seguretat. Aquests van resistir tot el dia i van poder passar milers de soldats. Havia estat impossible salvar els de la rereguarda, els qualses van quedar a la muntanya. 
Aquí resten les trinxeres a la Fatarella i les Camposines on hi ha el Cementiri dedicat dels soldats morts.

Desprès en el col.loqui ens recordaven testimonis de la quinta del biberó que l'autora va poder entrevistar. Tot plegat molt emotiu i proper encara que fos, fa 80 anys...