HISTÒRIA, TRADICIONS

 2 de Març de 2021                                                                                                   "Sant Medir, recorregut en el temps".                                                                        Josep Maria Contel  

  EL NOSTRE APUNT.  

Llegendes lligades en la història. ( Sta Eulàlia coetània,) Amb la persecució de Dioclecià, es apressat Medir junt amb el bisbe Sever, aquell plantava faves i el haver parlat amb Sever,  la llegenda diu que les faves van florir i llavors el relacionen amb el cristianisme i els martiritzen. Cap el 909 es comença a anar a la capella de Sant Cugat. 

Apareix Josep Vidal i Granés sobre el qual Josep Cebrià fa una biografia poc exacte i més tard Esteve Camps fa un recull que evidencia diferències en les informacions.

Va nèixer al barri de Sta M. del Mar i al 1808 van marxar a Sant Cugat, a fer de forners, ja que hi havia la guerra del francès i eren una família molt catòlica. 

Hi havia llavors moltes ordres catòliques que arribaven aquí,  expulsades de França i a Sant Cugat no foren ben rebuts. El 1822 es va incorporar als Voluntaris Realistes. Ve Ferran VII amb tics absolutistes. Riego li fa jurar les Corts de Càdiz en el trienni liberal. País Basc i Catalunya no estan d'acord que li hagin fet jurar el Rei  a les Corts. Dins dels realistes sorgeixen els revoltats. Granés s'hi apunta. El 1823 els cent mil fills de St Lluis restauren l'absolutisme a Espanya (60.000 francesos i 36.000 vascos, navarresos i catalans que neutralitzaran l'exèrcit espanyol llavors s'acabarà el trienni liberal i vindrà el decenni negre fins els 1833. 

Vidal Granés rep la llicència de l'exercit realista i es casarà a Vilafranca i aquests seran testimonis de casament. El 1827 esclata la guerra dels Malcontents, revolta a Manresa ocupada per els realistes i fan trontollar la monarquia perquè els ha defraudat i consideren que el  Rei es massa tou amb els liberals. El Rei fa executar aquests realistes i el terror comença amb el capità general del Rei. Dels soldats que quedaven de St Lluís els fan fora de Barcelona. El 1828 al 1830 el Sr. Granés els passa a la Ciutadella, on van afusellar a gran quantitat de realistes, i ell es va passar  14 dies tancat a presó per incitador dels aldarulls. Cap al 1830 en una promesa va anar el Sr. Granés a l'ermita de St. Medir ,a la romeria . Es un exvot. Al 1833 va presentar un escrit a la màxima autoritat de Barcelona, explicant els fets. En un moment incert es fa la primera bandera de la seva colla de romeus. La filla va brodar un quadre amb la cara d'estampa, i el 1856 moria Josep Vidal Granés Les despulles foren enterrades en el cementiri de St. Genís de Agudells.

Reconeguda la seva immillorable conducta i la falsedat dels càrrecs imputats, va ser alliberat. Al 1997, Isabel Prats dipositària del document de Brasó, però no volia divulgar-lo, investigació del Sr. Contel al 1951).                                                

La festa de St Medir,  va néixer el 1830. Del 33 al 40 es dubte que hi hagi festa (es cremen convents per la desamortització de Mendizabal) . Cap els 40 comença a tenir força aquesta festa i es recorda el 1861 hi ha la Colla més antiga de Sant Gervasi, Aquestes colles tenen alts i baixos segons l'època, Nonell recull diners per la campana de l'ermita. Cap al segle XX al 1940 s'accepten dones, van apareixen colles i al 1980 amb la democràcia s'hi afegeixen Poble, Sec, Rabal, Sarrià etc. El 1996 es comença amb el pregó i el sopar de colles oficial, amb glosses. Ara es fan cartells i hi ha un monument en commemoració i després de diverses vicissituds, torna a la Plaça Trilla.

Tal com la coneixem ara es una festa que s'ha sociabilitat amb dones criatures i moltes colles d'arreu, i amb el llançament de tones de caramels que fan el gaudi  en el jugar a aplegar gran quantitat de caramels i es el contrapunt dolç de la festa!!