FILOSOFIA

Hanna Arendt: política i moral                                                                                      Norbert Bilbeny                                                                        

25 de gener de 2022  

El nostre apunt.

La nostra filòsofa alemanya, als trenta anys va marxar a USA després d'haver passat per França. Va a Nova Escola de recerca a New York  agafant diferents estils...Pertanyia a la comunitat jueva però no s'hi va comunicar del tot bé donat el seu caràcter  i pensament independent . Tots naixem en comunitat i en pluralitat, i a vegades no compartim les mateixes inquietuds. Ella s'inscriu en l'escola aristotèlica: el pensament sobre la polis i la societat grega i la pertinença de la comunitat a la política. 

La comunitat jueva de Nordamèrica, no la trobava fidel pel que feia del  judici d Adolf  Eichmann (organitzador dels camps de concentració, extermini, Auschwitz) . El qualificava de mediocre .Va ésser "un manat" que complia ordres sense pensar. El mal que va fer, ella considera que no era deliberat, era un mal banal, va ser un titella del règim nazi, -va dir. El van jutjar a Jerusalem i va ser penjat a l'Argentina. Ella va assistir al judici amb l'aval de la revista New Yorquer, prenent notes, i en fa una crònica impactant ple de reflexió ètica, jurídica i política. En van sortir diversos llibres,  un,  l'idiota banal on es defineix, el mal deliberat, altre mal, el mal messiànic, per una causa de justícia, religió etc. i per últim,  mal produït per l'absència de pensar. Aquesta empremta  es la que li arriba del seu mestre i amant,  Martin Heidegger. (pensador existencialista, compromès en la política nazi) i Karl Jasppers també la va influir. 

A part de la complicitat interior de pensar per un mateix es fa una reflexió sobre el Republicanisme i que no de gènere cap al totalitarisme, sobre els Drets Humans, o sigui el dret a tenir dret, el protegir el dret. Ens diu, els pàries són persones que no tenen valor de ser ciutadans de ple dret i els trobem a les ciutats en l'actualitat. El principi República hem de ser actius, hem de pensar. La vida de ser actors però també contempladors que han de jutjar el joc dels actors , que és el que es fa bé o no. Aquesta faceta es necessita per a poder jutjar la política ,

El llibre d'Hanna A. més dens és "L'Origen delTotalitarisme" del 1951" poc després de la proclamació dels Drets Humans, L'últim llibre "La vida del Espiritu" es refereix a la ment . Hem de buscar un equilibri entre la cosa pública i el que interessa a la comunitat. No hem de fer societats enfrontades, (exemple de la pandèmia i els negacionistes) També hi ha el llibre de La condició Humana del 1958 llibre de la naturalesa i condició Humana de 1958. Aplica les idees d'Aristòtil. 

La importància que dona a la veritat,  dir el que pensem, La veritat racional, la dels teoremes, raó pura , matemàtiques,  lógica científica és una veritat formal que no ens compromet. La veritat dels fets i aquesta és la que té importància en política. Si s'ha complert en el que s'havia compromès o, si ha estat frau o corrupció.