HISTÒRIA

LA ROSA DE FOC

MIQUEL GARAU

23 DE NOVEMBRE DE 2022

Al tombant de segle Barcelona va ser coneguda a tota Europa amb sobrenoms com ‘la ciutat de les bombes’ o ‘la Rosa de foc’. Aquests noms fan referència a un període clau en la implantació de les idees anarquistes a Barcelona (1890-1909). En aquesta conferència recorrerem aquesta reguera de pólvora recordant els atemptats anarquistes més sonors i analitzant les seves implicacions socials, polítiques i fins i tot urbanístiques. Més enllà de les vinculacions entre anarquisme i terrorisme coneixerem altres corrents i formulacions estratègiques dins el pensament i l’acció anarquista d’aquest període, tals com la pràctica cultural, la pedagògica i la sindicalista.                                                                                                                                 M- G

EL NOSTRE APUNT.

Vistes unes imatges de Barcelona s'observa un creixement exponencial, passant  de 80.000 h.(1850) a 1.000.000h.el 1930 . Per diferents motius. Hi ha hagut la Rev.  Industrial i es passa d'una economia agrària a una d'industrial. Llavors tenim una explotació laboral, en condicions pèssimes, insalubritat i epidèmies;  (enderrocament muralles) traçat de Cerdà per donar amplitud. 

Hi ha creixement i transformació urbana, exemple de l'Avinguda Paral·lel on van arrelant idees revolucionàries en alguns bars...s'hi troben els marxistes i anarquistes. Aquests volen eradicar l'Estat. En canvi els marxistes volien coordinar el moviment obrer a tot Europa. Giuseppe Fanelli el 1868 crearà Federació Regional Espanyola FRE de la AIT, la qual  es dissolt  el 1870

Hi ha diferents tàctiques revolucionàries, 1Propaganda pels fets (atemptat personal). 2 Cultura i educació: Ateneus, i 3 Sindicalisme (anarco-sindicalisme).

    

Els anarquistes s'aprofiten de la modernització, apareix la bomba orsini (sense metxa).A finals del XIX hi havien set mil exemplars de La Vanguardia, i davant d'un fet, (atemptats etc.) llavors apareixien  diaris que en parlaven. S'ha de parlar del atemptat de Pallas contra Martínez Campos 1893. Neix l'apostolat laic. Bomba del Liceo al 1893 i l'actitud de Santiago Salvador durant el judici. Bomba de Canvis Nous 1896 on són detingudes mil persones durant un any, a les masmorres de Monjuïc. Van agafar cap de turc,  un obrer de Marsella. No es va saber qui havia tirat la bomba.

 Llavors els anarquistes obren la via cultural.  Apareixen teories (naixement de l'antropologia criminal per Rabasal) "els trets físics delaten a un criminal" etc. etc. 

Neix l'Ateneu Enciclopèdic Popular c/ del Carme, i els que els unia a tots aquest grups revolucionaris seria l'anticleralisme; s'afegeixen a les tertúlies  Valle Inclàn, Ortega Gasset etc  Apareix l'Ateneu eclèctic, (nudistes, vegetarians) els moviments llibertaris i l'escola Moderna de Ferrer i Guardia  al 1901 . El mestre postula, ha d'esser com un guia per l'alumne". Idees de coeducació i sortides al camp. Per tot això  es crea "alerta" sobretot a l'església.

I  per últim la via sindicalista. vaga general revolucionària i sense serveis mínims, es volia "refundar una nova societat" per sobre de  les runes!  Primer intent fracassa el 1902, Es crea Societat Obrera el 1907 i al 1909 convoquen la Setmana Tràgica. Els anarquistes declaren vaga general i el resultat va ser un caos. Veien el vot d'un enemic comú: les esglésies. Llavors Maura va treure l'exèrcit contra les barricades i van morir un centenar de persones. Conseqüències "havien de trobar un culpable" que serà Ferrer i Guardia.  Executat el 1909,  va tenir un ampli resó internacional. Un corrent que portarà una corrent de simpatia a l'anarquisme i es crearà la CNT a tot l'Estat amb un resultat de  canalitzar la mobilització sindical a tot l'estat.  Del 1910 al 1919 hi haurà 700.000 associats inscrits a tot Espanya.

En el col·loqui hi ha moltes preguntes sobre aquest període, que ha  suscitat molt d'interès, de la concurrència!! 

LITERATURA

9 de Novembre de 2021                                                                                            Les rebel·lies de Maria-Mercè Marçal                                                                      FINA LLORCA

 He volgut partir de la famosa Divisa del primer recull publicat (i premiat) de MMM, on es declarava “tres voltes rebel”, i rellegir amb vosaltres alguns poemes on em sembla que s’expressen aquestes contestacions, que són profundes, amb causa, i viscudes en primera persona per la poeta. Recordarem la dificultat d’escriure, com ella pretenia des del començament, “des d’uns ulls de dona”, i el camí fet, paral·lel al seu esdevenir biogràfic. Una tradició literària ocultada a la generació dels cinquanta, la catalana, i una autoria majoritàriament masculina, no li posa les coses fàcils. Marçal va ser molt conscient que calia recuperar i (re) construir una tradició pròpia, i en aquesta tasca va esmerçar molts esforços. La feina feta en aquest camp forma part del llegat (poesia, assaig, una novel·la, escrits polítics...), literari i de pensament, que ens va deixar.      F. LL.

EL NOSTRE APUNT.

Ens hem apropat a la figura de Maria Mercè Marçal, en les seves rebel·lies però com un valor més, com una rebel·lió, compartible i compartida, de classe de gènere, de país. Es coneix, es presenta en Cau de Lluna, el seu primer  poemari (24 anys). En els poemes ella contesta, amb experiència de la pròpia vida,  d'una rebel·lió amb causa. Ella es considera de classe baixa, nació oprimida, i catalana. Guanya el Carles Riba el 1977 i fins al 89 hi veu molta feina a fer, vol escriure també novel·la i troba mancances (autories en castellà  i punts de vista masculins) de qui, pot ella apropar-se. La tradició catalana la descobreix als 20 anys. El Sant Jordi de Novel·la l'obté la  Montserrat Roig. En poesia llegeix Teresa d'Arenys, la qual  havia guanyat el premi Recull de Blanes, Marta Pesarrodona a les Ed. de Dones de la Sal. Fins als 80 coneix Clementina Arderiu i la Salvà, que tenen una situació diferent. Cerca moltes mares literàries, simbòliques després del 2001 que es converteixen en referència i cerca tractats que vol investigar, com per exemple: l'amor entre dones, el  pare simbòlic. Fa un esbós i ho va treballant descobrint la poeta  "Renée Vivien". Va escriure assaig i novel·la a mesura que anava vivint sobre els temes,  amor entre dones, maternitat, malaltia,  mort. Tot amb un "do de llengua" "té l'ofici als dits" -es diu d'ella.  A part de formació clàssica, amb rimes, mètriques i ritme.  En el segon recull de poemes hi ha sonets perfectes, sextines, estrofes orientals, d'haikú, tankes. Hem de buscar "no què diu" sinò "com ho diu". Als seus 39 anys surt Desglaç, darrer poemari publicat en vida., Sal Oberta 1982. 

A la última part, es fa un tast de la seva poesia i es va comentant tots els aspectes d'amor entre dones, d'ordre, que no es tan sols  simbòlic, de veu masculina que val per homes i dones, de funció de la  mare dins la societat matriarcal, de la traïció de dona,  de passió amorosa, de la raó del cos, Bruixa de dol, etc . tot una meravella de poemes que deixen gust per endinsar-t'hi i apropar-t'hi  a aquest univers poètic de Maria Merce Marçal!.

GLACIOLOGIA

El canvi climàtic a Catalunya i Pirineus                                                                      Jordi Camins                                                                                                                  19 d'Octubre de 2021

Des del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) hem presentat al Parlament el “Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” (TICCC), amb l’objectiu d’analitzar l’estat i l’evolució recent i futura, del clima a Catalunya. La síntesi d’aquest informe i el recent estudi de l’augment de les temperatures als Pirineus que triplica la mitjana mundial, realitzat en base a la regressió del gel, ens ajudarà a conèixer: on som i on anem climàticament parlant.                                                                                                      Plantejarem les solucions de futur, i utilitzarem la fotografia comparativa, en aquesta ocasió procedent també de col·leccions històriques, com a eina didàctica                                                                                   J.C.

El nostre apunt

El canvi climàtic a nivell global, és genèric i les solucions han de ser generals. A Catalunya es presenta el tercer Informe on s'exposen: Bases Científiques i els Sistemes Naturals, com costes, fauna, mar, etc. i veure,  quin impacte estan rebent!. I com ens hem d'adaptar, els sistemes humans  i la gestió del canvi climàtic, a les noves situacions del Canvi Climàtic.  Concretament a Catalunya la temperatura evoluciona, cada 40 anys puja un grau. La precipitació no mostra, en canvi,  cap variació significativa.

A dades planetàries, increments de la temperatura des de l'any 1850 fins ara, en cap cas s'haurien de passar de 2 graus, no superar +1,5º C per tal d'evitar efectes devastadors. La pregunta ON SOM?

 2021 a 1,3ºC a nivell planetari, 1,6ºC a Catalunya, 2,9º C a Pirineus Resultat estudi de regressió de les glaceres, en què compten una disminució en HA del 88% en 170 anys!!

Cert que hi ha, amb 1.000.000 (un milió d'anys), deu períodes de fred de 100.000 anys aprox. i 10 períodes de càlid i nosaltres venim d'un període càlid, de fa 18.000 anys. O sigui fa 18,000 anys que hem sortit de l'última glaciació.

ON ANEM? citem entre altres dues causes del Canvi Climàtic.

1) Origen natural , fenòmens còsmics cada 90.000 anys, la obliqüitat del eix de la terra amb 2,5º en períodes de 40.000 anys i el moviment de precessió cicle de 27.000 anys de Variacions o "Cicles de Milancovitch" La pròpia activitat del sol no sabem els cicles que té. Sabem que va escalfar menys durant 500 anys, però  no sabem les causes.

2 Causa dels humans 

 En l'augment de la temperatura hi ha un augment del diòxid de carboni, de 280 parts hem incrementat 400 parts. Es va descobrir a l'Antàrtida fent extracció de gel a molta profunditat i estudiant les bombolles d'aire d'aquest gel. S'analitza la composició química que tenia la nevada en un període determinat. 

Tot un seguit de dades que corroboren tots els estudis que es fan i que es tenen i l'increment del CO2 fa que desapareixen glaceres: el 1982 93, al 2017, 64 i el 2021 55 i el 2050 previsió de 0 glaceres!!.

A l 'Aneto de 1986, 2014 i 2017-2020 10 mts de gruix de pèruda en la glacera Ossoue, la glacera més extensa de Aneto, són altres dades i estudis que s'han fet.

Solucions:

1)Mitigar crema de combustibles fòssils per energies renovables.

2) preservar les selves tropicals, bosc boreal per retornar de manera natural als nivells de gasos d'efecte hivernacle, que correspon al cicle climàtic.

3) Estabilitzar el creixement demogràfic fent-lo sostenible  

Mentrestant, adaptació dels nostres comportaments i activitats a la nova situació, cosa fàcil de dir, i difícil de portar-ho a la pràctica,  ens diu els nostre professor!!. 

Tema que ha estat molt ben rebut i ple de qüestions per l'actualitat del mateix, al col·loqui posterior.

 

 

MÚSICA

 5 d'Octubre de 2021 

 La música popular es vesteix de frac   *                                  

 Marc Pepiol

El nostre apunt

Les relacions de la música popular i la culta, venen de lluny, hi ha diferents significats. "Mena de música clàssica que esdevé popular, música anònima que ve de les músiques tradicionals" i que "han vestit circumstàncies quotidianes" com cançons de noces, de bressol, de teixir ,de camp... 

Les peces populars transmeten una manera de ser de la comunitat. Ara cada cop més les nostres oïdes estan imbuïdes de música comercial, creant una indústria, ensucrada i que funciona.

Des dels segles XIV i XV, tot el barroc, romanticisme, han estat un motor d'aquesta música . Primer existia la música culta (tragèdies gregues) després esdevé popular. Les classes  populars anaven a l'església i cantaven i seguien els cants gregorians com també el "cante jondo" del poble andalús, en la litúrgia bizantina. Peces que tenien una melodia que feia de cant eclesiàstic. Anomenem Juan de Enzina , el mateix cant en àmbit popular. Renaixement el Cant Gregorià el feien servir per a totes les veus. Missa l'Homme Arme cant popular, "Guillem Dofé". Construïen una missa sobre un cant popular. Polífonia.

Neix l'Òpera al XVIII a Florència, en una petita camerata que pretén revifar la tragèdia grega, que recitaven i cantaven i llavors neix per a les èlits culturals, esdevenint un espectacle refinadíssim. Ho copsarà  Monteverdi.  Les coses canvien a Venècia i uns empresaris van veure que  es podria introduir àries. LLavors comença la rivalitat per omplir teatres. Hi ha una gran transformació. Hi ha els gondolers que saben reproduir molt bé les cançons. Més endavant s'alimenta la imaginació dels músics romàntics que van començar a fer composicions que recreen els gondolers. Chopin i Schumann creen peces pianístiques. Citem a Meldeson dues cançons venecianes Haydn i Mozart . Neix el sentiment republicà a França i la constitució de Nacions Estats.  La sensibilitat romàntica volen crear l'esperit del poble, i alguns autors creen cants pseudo-populars, Haydn també imita l'estil del cant popular.

Casos d'Integració de la música popular i casos podríem dir d'integració sublim. Cita entre altres Stravinsky cas d'integració de la primavera, (ell diu que no hi ha cant popular, no cita els cants, els descompon i els torna a recompondre...(trencadís de Gaudí). En el cas de la sublimació, no evoquen un cas popular, però la inspiració ve de la música popular. "Igor Liqueti", fa entreveure la influència de les músiques africanes. Són ritmes, tambors,  que es toquen en  asimetries de 30 " És un caos organitzat i la música popular ha alimentat en molts casos la música culta.

AULA DÉXTENSIO UNIVERSITÀRIA, INICI DEL NOU CURS 2021 OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE

 

Benvolguts, benvolgudes

Esperem que hores d'ara esteu tots bé de salut i poguem anomenar  el curs post-covid!

Estem preparant les activitats pel proper curs. Tenim ja enllestides les conferències del trimestre octubre-novembre-desembre i que adjuntem a aquest correu.

No apugem el preu. Mantenim el preu de 50 euros per les 18 conferències que tenim pensat programar.

Farem les matriculacions presencials els dies 13, 14, 15 i 16 de setembre de 10 a 12 hores al segon pis del Centre de Cultura Popular La Violeta (c. Maspons, 6).

També es pot fer la matrícula per transferència bancària al compte

           ES05 3025 0002 4014 3340 3761

de la Caixa d'Enginyers, indicant el nom i cognoms del remitent.

Us recordem que les conferències tindran lloc els dimarts a les 19:00 a la Sala d'Actes del Centre de Cultura Popular La Violeta tot respectant les mesures COVID que en aquell moment determini el Departament de Salut. Mantindrem la possibilitat de veure en streaming la conferència. Hi estem treballant amb aquesta

possibilitat,

Esperem poder seguir comptant amb el vostre suport.

Recordar-vos que podeu consultar les notícies i activitats de l'Aula al blog www.aulagracia.blogspot.com

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Cordialment,

Aula D'Ext Unv de Gràcia 

CONFERÈNCIES PROPER CURS 2021 OCTUBRE, NOVEMBRE , DESEMBRE

  APROFITEM, DESPRÉS DE PASSAR UN CURS TAN EXCEPCIONALMENT   MARCAT  PER LA PANDÈMIA DE LA COVID,  PER COMUNICAR I FER DIFUSIÓ DE LA PROGRAMACIÓ PER PROPER CURS 2021, A LA TARDOR. 

ESPEREM RETROBAR-NOS AL SETEMBRE I DURANT TOT L'ANY. HAN PASSAT COSES NEGATIVES I ALGUNES DE POSSITIVES COM PODER DONAR-HO PER YOU TUBE DE LA VIOLETA,  I  COMFIEM AMB ESPERANÇA DE  CONTINUAR AMB EL QUE VAREM COMENÇAR AMB TANTA  IL.LUSIÓ.

PASSIN UN BON ESTIU I UNES BONES VACANCES!!

AULA D'EXT UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

HISTÒRIA DE L'ART, CINEMA

15 de juny de 2021

Viatge a Londres a través del cinema 

Albert Beorlegi

Un viatge a Londres a través del cinema: És una de les ciutats més visitades del

 món amb diversos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat.  Però el que fa Londres diferent és el caràcter anglès, flemàtic, irònic, correctíssim, tradicional, que s’ha acabat convertint en un tòpic, gràcies a la cultura popular, com el Cinema. Aquesta conferència proposa fer un recorregut pel seu centre visitant alguns dels llocs que han estat escenaris, en la ficció o en la realitat, d’algunes de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. Shakespeare in love(1997), La volta al món en 80 dies(1956), My Fair Lady (1964), El discurso del rey (2010) Mary Poppins(1964), Love Actually(2003), Peter Pan(1953), Skyfall(2012), o Harry Potter y la piedra filosofal(2001), són algunes de les pel·lícules que es comenten.        A. B.

                                    

El nostre apunt

Des d'una introducció a l'europea ciutat de Londres, la dels negocis, estudis, (43 Universitats) i de 300 idiomes de parla, ens topem amb la peculiar

característica del caràcter anglès, aquella imperturbalitat, ironia i respecte

a les tradicions, i la puntualitat. En l'àmbit del cinema Londres seria la ciutat del Peter Pan de  J. Barrie. A travers del mapa ens senyala un recorregut puntejant les aturades per llocs emblemàtics, en molts dels quals, ens fa la ressenya de la pel·lícula famosa que s'hi va gravar i l'èxit del lloc... Ens mostra el teatre Globe i la relació amb Shakespeare  i la història d'amor de "William i Julieta in love". Una altre punt de passejada és al Big Ben l'origen del nom i les anècdotes d'aquesta torre de rellotge, des del temps de les guerres mundials.

Neix una productora:London Film, amb pel.lícules famoses, "Quatro Plumas" i "Història d'Enric VIII". Altres punts del recorregut, National Gallery, pel.lícula de James Blond:  Skyfall, són uns anacronismes; el 2012 se'ns mostra el nou agent secret... Un altre punt el Londres de l'elegància i distinció, la camiseria Sabil Row 7, en Fog  personatge de Julius Verne  en "La Vuelta al Mundo en 80 dies" situava la seva vivenda allí. Un altre recorregut pel Metro de London  el més antic del món. Harry Potter comença la pel.lícula a l'Estació. Els últims llocs dels recorregut a 221, Baker Street, creat el personatge de Sherlock Homes, i Port Porlant es roda la pel.lícula "el Discurso del Rei"i moltes altres anècdotes que fan la conferència de la ciutat

del cinema, London,  que enriqueixi la nostra visió de la ciutat. Un regitzell 

d'altres pel.lícules i llocs més sòrdids en pel·lícules de terror.

Concluint   que sempre sortim en ganes de relacionar més coneixements que ja tenim,  amb visions cinèfiles o literàries. Tot amplia la nostra panoràmica,

dels llocs possiblement coneguts però ara més integrats amb noves visions.