FILOSOFIA

Hanna Arendt: política i moral                                                                                      Norbert Bilbeny                                                                        

25 de gener de 2022  

El nostre apunt.

La nostra filòsofa alemanya, als trenta anys va marxar a USA després d'haver passat per França. Va a Nova Escola de recerca a New York  agafant diferents estils...Pertanyia a la comunitat jueva però no s'hi va comunicar del tot bé donat el seu caràcter  i pensament independent . Tots naixem en comunitat i en pluralitat, i a vegades no compartim les mateixes inquietuds. Ella s'inscriu en l'escola aristotèlica: el pensament sobre la polis i la societat grega i la pertinença de la comunitat a la política. 

La comunitat jueva de Nordamèrica, no la trobava fidel pel que feia del  judici d Adolf  Eichmann (organitzador dels camps de concentració, extermini, Auschwitz) . El qualificava de mediocre .Va ésser "un manat" que complia ordres sense pensar. El mal que va fer, ella considera que no era deliberat, era un mal banal, va ser un titella del règim nazi, -va dir. El van jutjar a Jerusalem i va ser penjat a l'Argentina. Ella va assistir al judici amb l'aval de la revista New Yorquer, prenent notes, i en fa una crònica impactant ple de reflexió ètica, jurídica i política. En van sortir diversos llibres,  un,  l'idiota banal on es defineix, el mal deliberat, altre mal, el mal messiànic, per una causa de justícia, religió etc. i per últim,  mal produït per l'absència de pensar. Aquesta empremta  es la que li arriba del seu mestre i amant,  Martin Heidegger. (pensador existencialista, compromès en la política nazi) i Karl Jasppers també la va influir. 

A part de la complicitat interior de pensar per un mateix es fa una reflexió sobre el Republicanisme i que no de gènere cap al totalitarisme, sobre els Drets Humans, o sigui el dret a tenir dret, el protegir el dret. Ens diu, els pàries són persones que no tenen valor de ser ciutadans de ple dret i els trobem a les ciutats en l'actualitat. El principi República hem de ser actius, hem de pensar. La vida de ser actors però també contempladors que han de jutjar el joc dels actors , que és el que es fa bé o no. Aquesta faceta es necessita per a poder jutjar la política ,

El llibre d'Hanna A. més dens és "L'Origen delTotalitarisme" del 1951" poc després de la proclamació dels Drets Humans, L'últim llibre "La vida del Espiritu" es refereix a la ment . Hem de buscar un equilibri entre la cosa pública i el que interessa a la comunitat. No hem de fer societats enfrontades, (exemple de la pandèmia i els negacionistes) També hi ha el llibre de La condició Humana del 1958 llibre de la naturalesa i condició Humana de 1958. Aplica les idees d'Aristòtil. 

La importància que dona a la veritat,  dir el que pensem, La veritat racional, la dels teoremes, raó pura , matemàtiques,  lógica científica és una veritat formal que no ens compromet. La veritat dels fets i aquesta és la que té importància en política. Si s'ha complert en el que s'havia compromès o, si ha estat frau o corrupció. 

                                        

HISTORIA, CIÈNCIA

 Émilie de Châtelet, l’univers de Newton als salons de la Il·lustració

Xavier Roqué, Centre d’Història de la Ciència, UAB 

11 DE GENER DE 2022

Emilie le Tonnelier de Breteuil (1706-1749) és una dona de ciència singular, autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principis matemàtics de la  filosofia natural d’Isaac Newton. Nascuda en el si, d’una família rica al servei de  la Cort de França, va rebre a casa una educació exquisida. El suport familiar fou  crucial per estimular la seva curiositat i la seva formació. Es casà als 18 anys amb  Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un noble militar que assegurava,  així, el seu llinatge. La parella tingué tres fills en set anys, durant els quals els  interessos intel·lectuals de la marquesa passaren momentàniament a segon pla. 

En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), nét de Lluís XIV, el  rei Sol. Les dones participaven en discussions i experiments científics als salons  de París, però no s’esperava d’elles que fessin aportacions pròpies. La ciència no  era encara una activitat professional. Châtelet va convèncer un dels membres de  l’Acadèmia Reial de França, Pierre-Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759),  perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora que reprenia la seva formació,  inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire  (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg. 

El 1733 Châtelet i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París, al  departament d’Haute-Marne. El castell esdevingué per a ella un paradís terrestre,  “la meva acadèmia”. Hi rebien visitants il·lustres, com Francesco Algarotti, autor  d’un llibre de divulgació de les idees de Newton, El Newtonianisme per a les  dames (1737). Amb la col·laboració crucial de la marquesa ("Minerva em dictava  i jo escrivia”), Voltaire va escriure a Cirey el seu propi assaig newtonià, els  Elements de la Filosofia de Newton (1738). 

La ment de Châtelet, original i creativa, va mirar de superar les limitacions  imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar els  seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. A la portada s’hi  veia una figura ambigua, vestida amb una túnica, que s’elevava per damunt de  les muses de l’Agricultura, l’Astronomia, la Gramàtica o la Mecànica per assolir  la deesa de la Veritat. El llibre no només explicava la física de Newton, Descartes  i Leibniz, que presidien la portada; també contenia aportacions originals sobre  els problemes que havien plantejat tots tres pensadors. 

L’estudi de Newton havia convençut Châtelet de la necessitat de traduir els  Principia al francès. Era una tasca complicada, perquè Newton havia fet tres  edicions de l’obra i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del  moment. Châtelet no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents  versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. 

Mentre treballava en la traducció, Châtelet va quedar embarassada de Jean François de Saint-Lambert, soldat i poeta. Treballà intensament per completar la  traducció. El part va anar bé, però uns dies després moria sobtadament a causa  d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. 

La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759, quan tot just  s’havia confirmat brillantment la teoria de la gravitació de Newton pel retorn del  cometa Halley. Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra,  un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les  matemàtiques en els salons de la Il·lustració.

CONFERENCIES 2022 SEGON I TERCER TRIMESTRE AULA D'EXTENSIO UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

 DESITGEM QUE PASSIN UNES BONES FESTES I JOIOS NADAL!!

RELIGIO I FILOSOFIA

 MARC PEPIOL,                                                                         DIÀLEG DE LA FILOSOFIA I RELIGIO                                   21 DE DESEMBRE DE 2021

La cultura és fonamentalment diàleg, un gran diàleg articulat històricament a través de veus d’allò més diverses. En aquesta xerrada, i a partir de vuit qüestions fonamentals –com, per exemple, quina és l’essència de la religió? i la de la filosofia? en quina mesura podem dir que estan agermanades? quines contribucions ha fet la religió a la filosofia? o quines crítiques ha fet la filosofia a la religió?– abordarem l’intens i polèmic diàleg que han protagonitzat aquests dos sabers, la religió i la filosofia. Una xerrada que neix amb voluntat pedagògica, i que té la intenció d’aclarir, més que no pas de problematitzar ad infinitum, els elements clau d’aquest interessant debat.     M.P.

                                         

                                                                              

 EL NOSTRE APUNT

El professor ens va introduir a la història de la Filosofia i la Religió, encavalcant preguntes de les dues àrees de pensament. Ens anomena Bertrand Rusell, de com ell, defineix la Filosofia, com un sentit d'admiració, contrari a la indiferència i ens dona exemples...  

Quina és l'essència de la religió ? La relació amb Déu pot ser un tret definitori, Amb aquest Déu transcendent  vincle amb la divinitat. "Religare" la criatura amb Déu dona la transcendència. El que defineix el caràcter de la religió sempre proposa, una experiència de salvació.  Una altre aproximació a l'experiència del sagrat, és com una dislocació de la realitat d'un canvi de qualitat ! Una realitat que produeix pavor respecte, sentiment de pecat i que necessita un procés d'iniciació.  Processos d'anar de l'humà cap al Sagrat ! 

En una mesura la Filosofia i la Religió estan agermanades? Comparant-ho amb la Ciència, aquí la Ciència  és estudi i anàlisi a través del mètode científic. Podríem dir que ens deixa orfes de sentit. No ens explica la finalitat. La Religió i Filosofia són grans aportadores de sentit, volen donar resposta al sentit de la existència. La Religió es més consoladora. La Filosofia es troba bé amb el dubte, no és tan assertiva com la Religió. El sentit de tirar endavant -a pesar de- de lluitar. En aquest sentit estan agermanades.

La Filosofia té un caràcter religiós?  Si pensem en els grecs, la Filosofia de llavors era diferent. Ara, tenim "el manual", la visió de la Filosofia a la modernitat, té una dimensió acadèmica. Visionant Epicur  amb l'hedonisme, la filosofia era una medicina del cos. Sòcrates amb la praxis, la contenció, la mesura, es va convertir en màrtir del seu evangeli filosòfic. Algunes escoles antigues van convertir en una tessitura religiosa, Pels Platònics era un espècie de camí que havia de portar a una experiència mística. Des de aquesta perspectiva si tindria un component religiós .

Els Filòsofs han estat creients? Voltaire guanya la partida als filòsofs creients. Pot haver-hi religió sense comunitat?, sense misteri? Com se l'han imaginat? Es pensa en un Déu que dona explicació per aquest món ordenat, que ha de donar resposta a una intel·ligència ordenadora. Es pensa com a garantia de l'ordre moral . Déu concebut dins del deisme obeeix a l'exigència de la raó. 

Quines Crítiques ha fet la filosofia a la Religió? Simon Freud, Nietzsche, K Marx van posar qüestions a aquest legat i ens explica cada un,  les seves variants de pensament. 

La religió que ens ha lloat l'esperit, porta a la condemna al cos (desig) Al cos abstinència ... A Occident tenim un problema amb el nostre cos...

La Teologia té un caràcter filosòfic sobre Déu. La Teosofia es la saviesa sobre Déu. La Teologia parteix d'un acte de fe però tot el discurs té un component. El cristianisme té missatge potent: te'ns dignitat i et dona esperança. Seràs salvat! 

Per molts pares de l'església el cristianisme és el platonisme del poble. El poble no pot entendre a Plató però les paràboles evangèliques dialoguen amb la tradició. Si Déu es bondadós com podem explicar l'experiència del mal. Una altre pregunta.

La Religió ha fet alguna contribució significativa a l'ambit de la filosofia? Abans fora de la Polis, les persones,  no eren res . Dins la Polis els esclaus eren esclaus i  no tenien cap dignitat. Quina religió aporta densitat a l'individu? El cristianisme aporta el concepte de persona. És una ètica cristiana. 

Enmig de cada apartat es van intercalar Oratoris i Musiques de Nadal de diferents autors, B. Britten,  de Mozart "et incarnatus" Monpou  Pessebre la figura del pastor  i Bach entre d'altre Oratori de Nadal, una cantata. 

Varem estar en l'ambient pre-nadalenc i vam  omplir de bellesa i espiritualitat el nostre saber.  

HISTORIA DE L'ART . PINTURA

MUNTSA LAMÚA                                                                                                                                      VIDA I OBRA DEL PINTOR MARIÀ FORTUNY                                                              

14-DESEMBRE DE 2021

Contemplar l'obra de Marià Fortuny, es introduir-se en uns exultants ambients plens de color i sumptuositat; d'un preciosisme decoratiu que cap altre va poder realitzar, sense caure en l'excés o la carrincloneria. Nosaltres resseguíem les seves passes per esbrinar què, com va interpretar i plasmar les accions i els panorames de les seves obres convertint-les en admirades.                                                                                                                  M. L.

 

EL NOSTRE APUNT.

Neix a Reus, a una família de treballadors, i viu amb els avis, ja que els pares moren d'epidèmia. Estudia i té la primera preparació a Reus , l'avi li va ensenyar les bases per fer camí... Van marxar a Barcelona i va entrar a l'escola de Belles Arts, amb professors com Milà i Fontanals, que tenien visió moderna. Va entrar a la Llotja, on dibuixa al natural, anatomia.

 Va guanyar un premi per anar a Roma. Va treballar els clàssics ( treballava per Lorenzano)." bocets" "Homer recitant" Llavors va a Marroc i el van contractar per fer reportatge gràfic. Va fer La Batalla de Tetuan, on anava als llocs prenent apunts i fent proves. No la va veure directament aquesta batalla, però va estudiar tots els escenaris. Quan va tornar a Reus,  li encarregaven retrats. Estava casat amb una filla de la família Madrazo. Després se'n va a Paris on aprenen dels pintors del moment (Vernet , Ernest Meissonier,  Jean Leon Gerome etc).Es va donar compte que el pol d'atracció,  era Paris i li van presentar  Adolphe Goupil (Un dels primers marxants d'art, que li va proposar un contracte).

Mitjançant la família Madrazo fa fer molts contactes , inclús la reina li va demanar un quadre : Maria Cristina de Borbó,  Llavors torna a Marroc i es va disfressar per passar desapercebut. Introdueix la llum i el color, que fa que els seus quadres adquireixin realisme. Va tenir gust pel palaus,  ( i un fill es va dedicar a la moda i es va establir a Venècia)

Pinta entre d'altres:  Fantasia sobre Faust,  un homenatge a un pianista anomenat Pujol, que surt al quadre. Cecília la dona interpretava a Mozart. Es veia com vivien els amics. Es com un quadre retrat que està al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

En alguns quadres trobem orientalisme de com disposa de les figures, de senzilla i ampulosa sensibilitat, "taques que no ho son". També se'ns explica que era un col·leccionisme voraç .

I la relació amb el marxant es va trencar als dotze anys. Va obtenir  més llibertat per tal de  poder avançar, amb el que ell volia del seu ofici.  Va emmalaltir de malària i es va complicar amb una llaga i va morir dessagnat als 38 anys.

Tot un art per entendre la pintura plena de detalls i vivències i la Sra Lamúa va  acostar-nos molt  a aquesta singular i important  figura que va ser, i és, el pintor Marià  Fortuny. 

HISTÒRIA

LA ROSA DE FOC

MIQUEL GARAU

23 DE NOVEMBRE DE 2022

Al tombant de segle Barcelona va ser coneguda a tota Europa amb sobrenoms com ‘la ciutat de les bombes’ o ‘la Rosa de foc’. Aquests noms fan referència a un període clau en la implantació de les idees anarquistes a Barcelona (1890-1909). En aquesta conferència recorrerem aquesta reguera de pólvora recordant els atemptats anarquistes més sonors i analitzant les seves implicacions socials, polítiques i fins i tot urbanístiques. Més enllà de les vinculacions entre anarquisme i terrorisme coneixerem altres corrents i formulacions estratègiques dins el pensament i l’acció anarquista d’aquest període, tals com la pràctica cultural, la pedagògica i la sindicalista.                                                                                                                                 M- G

EL NOSTRE APUNT.

Vistes unes imatges de Barcelona s'observa un creixement exponencial, passant  de 80.000 h.(1850) a 1.000.000h.el 1930 . Per diferents motius. Hi ha hagut la Rev.  Industrial i es passa d'una economia agrària a una d'industrial. Llavors tenim una explotació laboral, en condicions pèssimes, insalubritat i epidèmies;  (enderrocament muralles) traçat de Cerdà per donar amplitud. 

Hi ha creixement i transformació urbana, exemple de l'Avinguda Paral·lel on van arrelant idees revolucionàries en alguns bars...s'hi troben els marxistes i anarquistes. Aquests volen eradicar l'Estat. En canvi els marxistes volien coordinar el moviment obrer a tot Europa. Giuseppe Fanelli el 1868 crearà Federació Regional Espanyola FRE de la AIT, la qual  es dissolt  el 1870

Hi ha diferents tàctiques revolucionàries, 1Propaganda pels fets (atemptat personal). 2 Cultura i educació: Ateneus, i 3 Sindicalisme (anarco-sindicalisme).

    

Els anarquistes s'aprofiten de la modernització, apareix la bomba orsini (sense metxa).A finals del XIX hi havien set mil exemplars de La Vanguardia, i davant d'un fet, (atemptats etc.) llavors apareixien  diaris que en parlaven. S'ha de parlar del atemptat de Pallas contra Martínez Campos 1893. Neix l'apostolat laic. Bomba del Liceo al 1893 i l'actitud de Santiago Salvador durant el judici. Bomba de Canvis Nous 1896 on són detingudes mil persones durant un any, a les masmorres de Monjuïc. Van agafar cap de turc,  un obrer de Marsella. No es va saber qui havia tirat la bomba.

 Llavors els anarquistes obren la via cultural.  Apareixen teories (naixement de l'antropologia criminal per Rabasal) "els trets físics delaten a un criminal" etc. etc. 

Neix l'Ateneu Enciclopèdic Popular c/ del Carme, i els que els unia a tots aquest grups revolucionaris seria l'anticleralisme; s'afegeixen a les tertúlies  Valle Inclàn, Ortega Gasset etc  Apareix l'Ateneu eclèctic, (nudistes, vegetarians) els moviments llibertaris i l'escola Moderna de Ferrer i Guardia  al 1901 . El mestre postula, ha d'esser com un guia per l'alumne". Idees de coeducació i sortides al camp. Per tot això  es crea "alerta" sobretot a l'església.

I  per últim la via sindicalista. vaga general revolucionària i sense serveis mínims, es volia "refundar una nova societat" per sobre de  les runes!  Primer intent fracassa el 1902, Es crea Societat Obrera el 1907 i al 1909 convoquen la Setmana Tràgica. Els anarquistes declaren vaga general i el resultat va ser un caos. Veien el vot d'un enemic comú: les esglésies. Llavors Maura va treure l'exèrcit contra les barricades i van morir un centenar de persones. Conseqüències "havien de trobar un culpable" que serà Ferrer i Guardia.  Executat el 1909,  va tenir un ampli resó internacional. Un corrent que portarà una corrent de simpatia a l'anarquisme i es crearà la CNT a tot l'Estat amb un resultat de  canalitzar la mobilització sindical a tot l'estat.  Del 1910 al 1919 hi haurà 700.000 associats inscrits a tot Espanya.

En el col·loqui hi ha moltes preguntes sobre aquest període, que ha  suscitat molt d'interès, de la concurrència!! 

LITERATURA

9 de Novembre de 2021                                                                                            Les rebel·lies de Maria-Mercè Marçal                                                                      FINA LLORCA

 He volgut partir de la famosa Divisa del primer recull publicat (i premiat) de MMM, on es declarava “tres voltes rebel”, i rellegir amb vosaltres alguns poemes on em sembla que s’expressen aquestes contestacions, que són profundes, amb causa, i viscudes en primera persona per la poeta. Recordarem la dificultat d’escriure, com ella pretenia des del començament, “des d’uns ulls de dona”, i el camí fet, paral·lel al seu esdevenir biogràfic. Una tradició literària ocultada a la generació dels cinquanta, la catalana, i una autoria majoritàriament masculina, no li posa les coses fàcils. Marçal va ser molt conscient que calia recuperar i (re) construir una tradició pròpia, i en aquesta tasca va esmerçar molts esforços. La feina feta en aquest camp forma part del llegat (poesia, assaig, una novel·la, escrits polítics...), literari i de pensament, que ens va deixar.      F. LL.

EL NOSTRE APUNT.

Ens hem apropat a la figura de Maria Mercè Marçal, en les seves rebel·lies però com un valor més, com una rebel·lió, compartible i compartida, de classe de gènere, de país. Es coneix, es presenta en Cau de Lluna, el seu primer  poemari (24 anys). En els poemes ella contesta, amb experiència de la pròpia vida,  d'una rebel·lió amb causa. Ella es considera de classe baixa, nació oprimida, i catalana. Guanya el Carles Riba el 1977 i fins al 89 hi veu molta feina a fer, vol escriure també novel·la i troba mancances (autories en castellà  i punts de vista masculins) de qui, pot ella apropar-se. La tradició catalana la descobreix als 20 anys. El Sant Jordi de Novel·la l'obté la  Montserrat Roig. En poesia llegeix Teresa d'Arenys, la qual  havia guanyat el premi Recull de Blanes, Marta Pesarrodona a les Ed. de Dones de la Sal. Fins als 80 coneix Clementina Arderiu i la Salvà, que tenen una situació diferent. Cerca moltes mares literàries, simbòliques després del 2001 que es converteixen en referència i cerca tractats que vol investigar, com per exemple: l'amor entre dones, el  pare simbòlic. Fa un esbós i ho va treballant descobrint la poeta  "Renée Vivien". Va escriure assaig i novel·la a mesura que anava vivint sobre els temes,  amor entre dones, maternitat, malaltia,  mort. Tot amb un "do de llengua" "té l'ofici als dits" -es diu d'ella.  A part de formació clàssica, amb rimes, mètriques i ritme.  En el segon recull de poemes hi ha sonets perfectes, sextines, estrofes orientals, d'haikú, tankes. Hem de buscar "no què diu" sinò "com ho diu". Als seus 39 anys surt Desglaç, darrer poemari publicat en vida., Sal Oberta 1982. 

A la última part, es fa un tast de la seva poesia i es va comentant tots els aspectes d'amor entre dones, d'ordre, que no es tan sols  simbòlic, de veu masculina que val per homes i dones, de funció de la  mare dins la societat matriarcal, de la traïció de dona,  de passió amorosa, de la raó del cos, Bruixa de dol, etc . tot una meravella de poemes que deixen gust per endinsar-t'hi i apropar-t'hi  a aquest univers poètic de Maria Merce Marçal!.