LITERATURA

El nostre apunt
Montserrat Roig
Muntsa Roca

 Montserrat Roig a més de viure el seu temps i  participar de tots els moviments progressistes de l'època, tenia una vessant literària  que malgrat el seu traspàs tan jove, ens va deixar prou títols els quals pensem que encara són vigents avui, pel que fa al feminisme,(llavors incipients) progressisme i memòria històrica,  llavors incipient, . Formava part en els moviments  feministes i  de les  tertúlies encaminades cap el progrés de la dona  i el progrés en general.  La recordem  parlant de Simone de Beauvoir amb la Maria Aurèlia Capmany i tants d'altres.
  Esperit indomable amb paraules de Rosa Montero afegia que "era algú que li  agradaven les persones"  --sempre que escric una cosa es perquè no entenc el que veig. -- deia la Montserrat Roig. Nascuda en ambient culte , pare conservador, i mare amb set fills, que tenia  amor per els clàssics com  Narcís Oller. La mare deixa l'ofici d'escriure, ja que a ella també li agradava,  per a la filla Montserrat. 
Record dur d'escola, s'endinsa estudiant filosofia als anys 1960. Amb Pilar Aymerich  aconseguiren entrevistes amb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda,  Josep Maria Benet i Jornet, Ricard Salvat  etc . 
Comença com a periodista a Destino,Quadernos para el Diàlogo,  Serra d'Or, 
i entrevista a personatges com Jordi Pujol i Josep Tarradellas 
Com escriptora diu --el món el descric....A" Molta roba i Poc sabó" obté el premi Victor Català.. En la vessant política participa per a protestar per el procés de Burgos i ja havia participat també en la Caputxinada el 1966.  Amb Josep Maria Castellet  publica "Ramona Adéu" i amb el "Temps de les Cireres" guanya el premi Sant Jordi. Escriu també "Paradís Perdut" i la seva primavera de l'Hora Violeta. Ella diu--s'ha de mirar el món amb ulls propis-- i portava una vida completament activa . Amb el conte "Tiempo de mujer"va tenir una crítica severa o pitjor, silenciosa, després de viure a  Madrid i amb els programes "Los padres de nuestros padres" "Búscate la vida",  entrevista llavors a Neus català i d'aquí fa un projecte de "Els Catalans als Camps Nazis" treball exhaustiu d'edicions 62. Torna al carrer Bailen on va escriure "L'Agulla Daurada" fascinada per Sant Petersburg (Leningrado).

Va morir jove de càncer als quaranta-cinc però amb la plenitud d'haver lluitat com a dona progressista i feminista del seu temps. Amb tot el que ens va deixar: un valuós llegat, tan de la seva obra literària com en la de periodista, tan en els mitjans  escrits com en la televisió.