Desprès del temps d'estiu, ens plau
retrobar-nos amb il·lusió i esperança, i amb el pensament que la programació ens pot ajudar en la nostra formació i convivència així com trobar moments de sintonia conjunta.
Aula d'Extensió Universitària de
Gràcia. Octubre 2018
El programa: Un avís: el 11 i 18 de desembre les conferències començaran 1/2 hora més tard o sigui
a 2/4 de 8, per raons logístiques de la sala de conferències, alienes a la nostra programació, i que ja donarem avís per recordar-ho. Perdonin les molèsties i gràcies per la seva comprensió.
Fragment de "Pel camí dels mesos de l'any"
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella
possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant (...)
Parteixo, doncs, altre vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen els meus boscos, alzinars beneïts! rouredes estimades laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de destral invisibles. Entre cop i cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd (...)
Amb aquest i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu.
Les fulles grogues vacil·len o ja encatifen els camins humits vora torrents amagats al fons de les clotades.
Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.
Joan Vinyoli
No hay comentarios:
Publicar un comentario