MÚSICA

 BEETHOVEEN "LA NOVENA SIMFONIA"                                                                     PERE ANDREU JARIOD                                                                                            28 DE FEBRER DE 2023

La Novena, de la gènesi als nostres dies

•                  

La Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven és sens dubte la seva simfonia més singular, especialment per la inclusió de les veus solistes i el cor en l’últim moviment. Som a l’última etapa de la vida del compositor. Fa 10 anys que no estrena una simfonia i aquesta arriba després de l’encàrrec que rep de la Societat Filharmònica de Londres. L’estrena tindrà lloc el 27 de maig de 1824 al Kärntnertor-Theater de Viena.

 L’obra serà rebuda amb entusiasme, però també amb algunes crítiques. No tardarà gaire, però, en ser considerada un cim de la música de Beethoven i una de les més grans simfonies de tots els medium; La Novena Simfonia inclou l’Oda a l’Alegria de Friedrich Schiller. Un text que va inspirar molts altres compositors, però cap amb la dimensió de Beethoven. És un cant de germanor de la humanitat, que expressa l’anhel de Beethoven, a partir de les paraules de Schiller, que els pobles algun dia puguin ser germans.La Simfonia Coral, com s’anomena des d’aleshores aquesta obra, inaugurarà un nou gènere simfònic, precisament el de les simfonies que inclouen la veu i el cor en la seva música.

                                                                      

Compositors posteriors com Mendelssohn, Berlioz, Mahler o Xostakóvitx, agafaran el testimoni de Beethoven. Però l’empremta d’aquesta obra s’allargarà en el temps i influirà en compositors especialment de l’àmbit germànic, com Richard Wagner -que considerarà la Novena un model a seguir, per la conjunció perfecte d’orquestra i veus - o Johannes Brahms -tardarà 40 anys a poder completar la seva Primera Simfonia, per la pressió de mirar d’aportar alguna cosa nova en el món simfònic La Novena de Beethoven ha influït diferents àmbits artístics, més enllà del musical. Per exemple, Gustav Klimt va pintar el Fris de Beethoven, per a intentar plasmar plàsticament la idea que el compositor va transmetre amb la seva música. O Maurice Béjart va voler fer dansar la simfonia en la seva totalitat, en una de les coreografies més inspirades que va fer mai.

                                                                      

 La Novena, a més, va ser l’obra triada per a configurar la durada dels discos compactes. Hi havia de poder caber en un sol CD. Així ho va proposar el director d’orquestra Herbert von Karajan als responsables del segell Sony. Però la Novena és present encara als nostres dies. S’ha interpretat en versions multitudinàries (a l’Àfrica, el Brasil o el Japó), i també ha tingut diversos usos polítics, en situacions diferents i contrastants entre sí. Segurament una de les més recordades va ser la interpretació que va tenir lloc el Nadal de 1989, just després de la caiguda del Mur de Berlín. Leonard Bernstein va dirigir l’obra a un conjunt format per músics de les dues alemanyes i va fer cantar Freitheit (llibertat) en comptes de Freude (alegria).L’any que ve es compliran 200 anys de l’estrena d’una obra que continua colpint-nos i demostrant que la música i els ideals de Beethoven són més necessaris que mai.