Resum de les activitats de l'aula
durant el curs 2017-2018
Participació i avaluació de les activitats.
Música en viu!!
Comiat amb pica-pica!
miércoles, 16 de mayo de 2018
jueves, 10 de mayo de 2018
FISICA
Alfred Einstein
La vessant humana d'un geni
Andreu Valls
Neix al 1880. Família de tradició jueva, pares viuen a Suavia, comerciants de blat i negoci familiar de matalassos que va en decadència.
Mare Paulina té estudis de música i tenen estudiants a dispesa. El seu oncle i un estudiant l'influencien en la Física. No se sent gens bé a l'escola memorística i rígida que anava. Encara que les notes d'ell en aquesta escola semblaven baixes, també a l'hora de fer l'equivalència en un altre país, feia que no es transcriguessin amb exactitud. Va a l'escola cantonal AAran 1896. Als 15 anys ell no vol anar a l'escola alemanya i llavors se'n va a la Politècnica. Renuncia llavors a la nacionalitat alemanya per no fer el servei militar.Als 17 anys es matricula a la normal de Zurich té un company Marcel Grossman (matemàtiques) i Mileva Maric de Sérbia, (germans Milos i Zorka)
cinc anys més gran que ell, ment privilegiada, fa que hi hagi una atracció intel·lectual i amorosa, als 21 anys es graduen (menys la Mileva) El professor H Weber no el contracta per indisciplinat. Coneix un altre professor Minkowski 1864-1909 treballa en el concepte espai-temps.
Del 1900 al 1909 s'emplea a una oficina de patens té permís del pare que està a Suissa, (la mare no ho veu gaire bé).En aquesta oficina farà de funcionari les vuit hores, però la resta es dedica a l'estudi. Troba un amic que l'acompanyarà sempre. M. Besso. Es casa amb Mileva el 1903 (Havia tingut una filla il·legítima amb ell: Lieserl, es va donar en adopció) Tindran dos fills més Hans Albert 1904 i Eduard al 1905.
El 1905 publica quatre articles i obté el premi Nobel desenvolupant idees que ja persistien en l'antic Demòcrit.
La matèria estava formada per àtoms.
Equació E=mc2.
Matèria és equivalent a energia.
Demana baixa i va a casa dels pares de Mileva a Sèrbia, però ell no reconeix l'ajut intel·lectual de Mileva.
Llavors coneix a Max Planck iniciador de la mecànica quàntica.
El tempta l'oferta a la Universitat de Praga, ell prefereix investigar, no vol donar classes. Mileva s'oposa i el fill gran veu el malestar de la mare.
El 1911 obté reconeixament internacional al Congrés industrial Solvay. A Berlin té contactes amb la seva cosina Elsa Lowenthal, també jueva mestressa de casa, divorciada i molt culta que l'introdueix en cercles culturals. Coneix Madam Curie entre d'altres.
Mileva descobreix la infidelitat. El Kaiser el vol anomenar director d'un Institut on hi ha els millors físics del moment.
La Mileva posa condicions a aquesta estada a Berlín.
Ella es quedarà els fills i el premi Nobel ja que el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i la Mileva ha de fer esforços per mantenir els fills i alguna infermetat d'esquizofrènia de fill segon: L'Eduard.
Hi haurà un primer esborrany del divorci al 1916.
Einstein com a suís no participa de cap guerra.
però si en dues expedicions angleses d'eclipsi de sol. Demostra la llum es corba quan topa amb objecte sòlit.
Cap el 1920 descriuríem una confortable llar familiar amb Elsa que té dues filles. Després ella entendrà la seva extralimitació conjugal amb altres. La etapa fins al 1932 es veurà viatjant i amb bones relacions socials. El 1921 va a New York amb Weismann. El segueix l'FBI i el 1922 obté el premi Nobel. No pot tornar a Alemanya durant la segona Guerra Mundial renuncia a la ID alemanya i s'exilia a USA,
No té bones relacions amb els fills d'ell i Mileva moren joves, l'Eduard el 1965 i Mileva mort el 1948 en un atac de feridura. I Elsa exilada a Princeton des de 1933 i mort el 1936, als 60 anys.
Totes les seves teories de la Geometria no plana i el temps el qual no està lligat al sistemes de referència, fa que hagin revolucionat la vella manera d'entendre la matèria i l'energia i els canvis en tots els camps d'aplicacions de la Física.
Ell va fer càlculs per projecte Manhattan (fissió nuclear) però no per a la guerra. Qui pren la decisió de tirar les bombes atòmiques, va ser l'aparell militar de guerra de USA.
Una cosa que no va deixar mai, va ser la música que el va acompanyar al llarg de la seva vida, on s'hi va ocupar en tots els àmbits, música instrumental , crític i historiador i va publicar una revisió important i extensa del catàleg Köchel de la música de Mozart. gran part del seu temps.
La vessant humana d'un geni
Andreu Valls
Neix al 1880. Família de tradició jueva, pares viuen a Suavia, comerciants de blat i negoci familiar de matalassos que va en decadència.
Mare Paulina té estudis de música i tenen estudiants a dispesa. El seu oncle i un estudiant l'influencien en la Física. No se sent gens bé a l'escola memorística i rígida que anava. Encara que les notes d'ell en aquesta escola semblaven baixes, també a l'hora de fer l'equivalència en un altre país, feia que no es transcriguessin amb exactitud. Va a l'escola cantonal AAran 1896. Als 15 anys ell no vol anar a l'escola alemanya i llavors se'n va a la Politècnica. Renuncia llavors a la nacionalitat alemanya per no fer el servei militar.Als 17 anys es matricula a la normal de Zurich té un company Marcel Grossman (matemàtiques) i Mileva Maric de Sérbia, (germans Milos i Zorka)
cinc anys més gran que ell, ment privilegiada, fa que hi hagi una atracció intel·lectual i amorosa, als 21 anys es graduen (menys la Mileva) El professor H Weber no el contracta per indisciplinat. Coneix un altre professor Minkowski 1864-1909 treballa en el concepte espai-temps.
Del 1900 al 1909 s'emplea a una oficina de patens té permís del pare que està a Suissa, (la mare no ho veu gaire bé).En aquesta oficina farà de funcionari les vuit hores, però la resta es dedica a l'estudi. Troba un amic que l'acompanyarà sempre. M. Besso. Es casa amb Mileva el 1903 (Havia tingut una filla il·legítima amb ell: Lieserl, es va donar en adopció) Tindran dos fills més Hans Albert 1904 i Eduard al 1905.
El 1905 publica quatre articles i obté el premi Nobel desenvolupant idees que ja persistien en l'antic Demòcrit.
La matèria estava formada per àtoms.
Equació E=mc2.
Matèria és equivalent a energia.
Demana baixa i va a casa dels pares de Mileva a Sèrbia, però ell no reconeix l'ajut intel·lectual de Mileva.
Llavors coneix a Max Planck iniciador de la mecànica quàntica.
El tempta l'oferta a la Universitat de Praga, ell prefereix investigar, no vol donar classes. Mileva s'oposa i el fill gran veu el malestar de la mare.
El 1911 obté reconeixament internacional al Congrés industrial Solvay. A Berlin té contactes amb la seva cosina Elsa Lowenthal, també jueva mestressa de casa, divorciada i molt culta que l'introdueix en cercles culturals. Coneix Madam Curie entre d'altres.
Mileva descobreix la infidelitat. El Kaiser el vol anomenar director d'un Institut on hi ha els millors físics del moment.
La Mileva posa condicions a aquesta estada a Berlín.
Ella es quedarà els fills i el premi Nobel ja que el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i la Mileva ha de fer esforços per mantenir els fills i alguna infermetat d'esquizofrènia de fill segon: L'Eduard.
Hi haurà un primer esborrany del divorci al 1916.
Einstein com a suís no participa de cap guerra.
però si en dues expedicions angleses d'eclipsi de sol. Demostra la llum es corba quan topa amb objecte sòlit.
Cap el 1920 descriuríem una confortable llar familiar amb Elsa que té dues filles. Després ella entendrà la seva extralimitació conjugal amb altres. La etapa fins al 1932 es veurà viatjant i amb bones relacions socials. El 1921 va a New York amb Weismann. El segueix l'FBI i el 1922 obté el premi Nobel. No pot tornar a Alemanya durant la segona Guerra Mundial renuncia a la ID alemanya i s'exilia a USA,
No té bones relacions amb els fills d'ell i Mileva moren joves, l'Eduard el 1965 i Mileva mort el 1948 en un atac de feridura. I Elsa exilada a Princeton des de 1933 i mort el 1936, als 60 anys.
Totes les seves teories de la Geometria no plana i el temps el qual no està lligat al sistemes de referència, fa que hagin revolucionat la vella manera d'entendre la matèria i l'energia i els canvis en tots els camps d'aplicacions de la Física.
Ell va fer càlculs per projecte Manhattan (fissió nuclear) però no per a la guerra. Qui pren la decisió de tirar les bombes atòmiques, va ser l'aparell militar de guerra de USA.
Una cosa que no va deixar mai, va ser la música que el va acompanyar al llarg de la seva vida, on s'hi va ocupar en tots els àmbits, música instrumental , crític i historiador i va publicar una revisió important i extensa del catàleg Köchel de la música de Mozart. gran part del seu temps.
miércoles, 18 de abril de 2018
LITERATURA, ESCRIURE FICCIÓ
El nostre apunt
17d' abril 2019
ESCRIURE FICCIÓ
Ramón Erra
En escriure ficció hi podem trobar una part acadèmica i una part d'experiència personal també. Volem explicar una mena de veritat, llavors escrivim, en la base d'invenció, de coses ja inventades i planifiquem tot abans d'escriure, o no planifiquem res i alguna cosa passarà... I tindrem sempre en compte l'equació: espai - temps.,
Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.
El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.
Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes, somiejos etc.
David Lodge ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat) canònica, com una picada d'ull...
Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència.
Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.
Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció.
La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes...
Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus" aquest és capaç de morir en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...
Aspectes com.
El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a idea de recolliment i/o com a idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc.
Qualsevol història .començant amb una paraula sense article: nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...
I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com,
'LA VIDA ES CANVI"
"L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT
tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!
Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.
El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.
Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes, somiejos etc.
David Lodge ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat) canònica, com una picada d'ull...
Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència.
Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.
Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció.
La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes...
Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus" aquest és capaç de morir en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...
Aspectes com.
El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a idea de recolliment i/o com a idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc.
Qualsevol història .començant amb una paraula sense article: nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...
I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com,
'LA VIDA ES CANVI"
"L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT
tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!
jueves, 5 de abril de 2018
HISTÒRIA
El nostre apunt
Franco, Reis Catòlics, Unitat d'Espanya. Mite o realitat
Francesc Albardaner
 |
En temps dels Reis Catòlics, al segle XV, no existia el Reino de España, hi havia la Confederació Catalano Aragonesa i el Regne de Castella. Va sorgir Corona d'Aragó ( per allò antic de Berenger IV que va voler ser Comte i no Rei!!)
La Heràldica ens desgrana moltes coses.
Estudiant l'escut en temps dels Reis Catòlics, l'àguila que hi figura al fons ve de la tetramorfos dels quatre evangelistes, en aquest cas, el de Sant Joan té l' aguila nimbada; Corona reial a la part de dalt de l'escut; i les dos columnes "porta d'un Emperador"" Plus Ultra" l'estret de Gibraltar (més enllà no hi ha res), i Carles I agafa aquest símbol el jou i les fletxes (després van esdevenir símbol de la Falange, partit únic, amb el jou i les fletxes, fundat per Enésimo Redondo. Es pot anar veien com pràcticament molts elements es van actualitzar en temps de Franco que va copiar l'escut de Isabel i Fernando, "el espíritu impera", i va instaurar un règim medieval, Reis Catòlics eren devots de Joan Evangelista, al presbiteri de Sant Juan de los Reyes de Toledo, l'escut està repetit 12 vegades , on figura Castella i Aragó, Rei de Sicília que el Rei Ferran va regalar a Isabel, el jou ve de Isabel i les fletxes de Fernando. Tanto monta, monta tanto, hi ha el nus gordià. així Fernando es quedava amb el jou i el nus tallat pel mig i Isabel es quedava amb les fletxes.
UNITAT dinàstica si, però no encara unitat d'estat i fiscal hi havien encara arancels d'Aduanes, Es fixa la hegemonia de Castella. A Aragó les Corts dominaven als Comtes i llavors es va instaurà per sobre de tot La Inquisició Espanyola, que pertanyia a la Corona de Castella i sotmetia a tota la resta., d'aquesta manera, es volia també una unificació i hegemonia total per part de Castella.
I en l'escut del Rei Juan Carles I hi ha també el jou i les fletxes, que prové del 1969 en que Franco va presentar el Príncep com a successor, i una monarquia que havia de continuar a partir del 1969, i al 22/11/1978 el Príncep va tornar a jurar els principis del Movimiento que es passava d'una doctrina política totalitària a una doctrina política democràtica.
La Nova Constitució no es va jurar mai.
En el de Felip VI desapareix el jou i fletxes.
"UNA una nació un partit únic, una cultura, una llengua, una religió, un govern, un líder absolut, unitat territorial, negació de tot concepte de pluri-nacional i pluricultural .
GRANDE equival a Imperi, i el que es projectava cap a Africa."Por el Imperio hacia Dios" Imperialisme Nacional Catòlic.
LIBRE no sotmesa a cap pressió internacional. Autarquia."
En la nostra observació actual, moltes coses del passat, tornen a aparèixer i arrosseguem diferents maneres de resoldre conflictes, entre centre i perifèria, per vies democràtiques o per vies autoritàries.
La Heràldica ens desgrana moltes coses.
Estudiant l'escut en temps dels Reis Catòlics, l'àguila que hi figura al fons ve de la tetramorfos dels quatre evangelistes, en aquest cas, el de Sant Joan té l' aguila nimbada; Corona reial a la part de dalt de l'escut; i les dos columnes "porta d'un Emperador"" Plus Ultra" l'estret de Gibraltar (més enllà no hi ha res), i Carles I agafa aquest símbol el jou i les fletxes (després van esdevenir símbol de la Falange, partit únic, amb el jou i les fletxes, fundat per Enésimo Redondo. Es pot anar veien com pràcticament molts elements es van actualitzar en temps de Franco que va copiar l'escut de Isabel i Fernando, "el espíritu impera", i va instaurar un règim medieval, Reis Catòlics eren devots de Joan Evangelista, al presbiteri de Sant Juan de los Reyes de Toledo, l'escut està repetit 12 vegades , on figura Castella i Aragó, Rei de Sicília que el Rei Ferran va regalar a Isabel, el jou ve de Isabel i les fletxes de Fernando. Tanto monta, monta tanto, hi ha el nus gordià. així Fernando es quedava amb el jou i el nus tallat pel mig i Isabel es quedava amb les fletxes.
UNITAT dinàstica si, però no encara unitat d'estat i fiscal hi havien encara arancels d'Aduanes, Es fixa la hegemonia de Castella. A Aragó les Corts dominaven als Comtes i llavors es va instaurà per sobre de tot La Inquisició Espanyola, que pertanyia a la Corona de Castella i sotmetia a tota la resta., d'aquesta manera, es volia també una unificació i hegemonia total per part de Castella.
I en l'escut del Rei Juan Carles I hi ha també el jou i les fletxes, que prové del 1969 en que Franco va presentar el Príncep com a successor, i una monarquia que havia de continuar a partir del 1969, i al 22/11/1978 el Príncep va tornar a jurar els principis del Movimiento que es passava d'una doctrina política totalitària a una doctrina política democràtica.
La Nova Constitució no es va jurar mai.
En el de Felip VI desapareix el jou i fletxes.
"UNA una nació un partit únic, una cultura, una llengua, una religió, un govern, un líder absolut, unitat territorial, negació de tot concepte de pluri-nacional i pluricultural .
GRANDE equival a Imperi, i el que es projectava cap a Africa."Por el Imperio hacia Dios" Imperialisme Nacional Catòlic.
LIBRE no sotmesa a cap pressió internacional. Autarquia."
En la nostra observació actual, moltes coses del passat, tornen a aparèixer i arrosseguem diferents maneres de resoldre conflictes, entre centre i perifèria, per vies democràtiques o per vies autoritàries.
viernes, 23 de marzo de 2018
AULA D'EXT UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA
Feliç primavera!
VULL
NO VULL PASSAR SERENA COM LA LLUNA,
SINÓ ESVAÏDA EN FLOR COM LA ROSADA,
O EXULTANT, COM LES FLORS DE PRIMAVERA,
I FORTA I JUGANERA COM EL VENT.
NO VULL ANAR LLENÇANT BOCINS DE VIDA
COM FULLS DE CALENDARI TAN INÚTILS,
QUAN HAN COMPLERT LA TASCA MARCANT DIES
.VULL DEIXAR AMOR I SOMNIS I PARAULES
QUE DURIN MES QUE JO, AL COR DELS ALTRE.
JOANA RASPALL
RECORDATORI: EL DIA 3 D'ABRIL ENS RETROBAREM A L'AULA
PER LA CONFERÈNCIA QUE DONARÀ FRANCESC ALBARDENER.
PER LA CONFERÈNCIA QUE DONARÀ FRANCESC ALBARDENER.
jueves, 22 de marzo de 2018
MUSICA
El nostre apunt
Antonio Vivaldi i les "Quatre Estacions"
Antoni Vivaldi, violinista i compositor, va néixer el 4 de març de 1678, en un barri a la perifèria de Venècia, darrera la Basílica de Sta. Maria della Pietà. El pare venia d'Ucraina i es va casar amb una veneciana. Ell tenia el tenia el pel roig com el pare i el nas aguilenc. Per això el van anomenar" el capellà roig". Va estudiar amb el mestre de capella de Sta Maria va esdevenir prevere, però al tenir asma, el van dispensar d'oficis religiosos i va anant-se dedicant molt més a compondre música. Alhora apareixien molts més feligresos quan s'hi practicava música als "orfandats" desprès anomenats "Conservatorios". Li van trobar feina a "Ospedale della Pietà",en qualitat de professor de violí. que encara que aquest era tan sols de noies."Los ospedali són els millor lloc per escoltar musica" De Brosses va escriure. Encara serà un músic a sou, i no un músic independent com Beethoven i Litz.
Les estructures econòmiques a Venècia van canviar. Fins llavors hi havia hagut supremacia a la Mediterrània. i ara passava al Atlàntic. Venècia en l' època de Vivaldi hi havien 200.000 habitants a la ciutat, llavors es reinventa, es troba que aprofitant l'estima per la música i els bons compositors del moment, entre ells Antonio Vivadi, a Venècia s'hi afegeix també, la bellesa dels seus palaus i les seves esglésies i tot això fa que la ciutat, es converteix en un pol d'atracció per la població de la resta Europa.
Corelli a Roma feia sonates, com "la folia" i Vivaldi als seus 27 anys feia "Les Variacions de la follia", que tenien una gran capacitat tècnica. Els concerts són conduits per més de 40 novícies , cantant i tocant però en una gelosia per tal de no ser vistes.... però ho feien extraordinàriament bé. Al 1711 a Àmsterdam ja es publicava en planxes, amb 4 violins "música que flueix" "les rosalies venecianes" una alenada d'expressivitat. (Bach a Leipzig va substituir els quatre violins per clavicèmbals)
Vivaldi compon llavors música sacra, hi va vendre a dotzenes de concerts. Componia tant, que se'n resen el resultat, a no ser que amb els últims descobriments sobre la seva vida, se'ns afegeixin elements nous. Viurà en diferents llocs, s'agafava permís, muntava les produccions en un teatre i d'aquesta manera va anar produint moltíssim.
Vivaldi, retrata la natura, s'imbueix d'ella obra la paleta expressiva de notes musicals:la cadernera, el rossinyol,els ocells, els pastors, (bordons de gaites amb xel.los) trompes de caçadors (imitades per els violins) les tempestes. La natura i el temps són importants, i ell té la virtut de moure'ns l'ànima."Sóm naus amb onades gegants, tota la vida en un mar, on hi ha vents impetuosos, els nostres sentiments, i un escull són els nostres desitjos; tota la vida un mar"
lunes, 12 de marzo de 2018
LITERATURA
El nostre apunt
Montserrat Roig
Muntsa Roca
Montserrat Roig a més de viure el seu temps i participar de tots els moviments progressistes de l'època, tenia una vessant literària que malgrat el seu traspàs tan jove, ens va deixar prou títols els quals pensem que encara són vigents avui, pel que fa al feminisme,(llavors incipients) progressisme i memòria històrica, llavors incipient, . Formava part en els moviments feministes i de les tertúlies encaminades cap el progrés de la dona i el progrés en general. La recordem parlant de Simone de Beauvoir amb la Maria Aurèlia Capmany i tants d'altres.
Esperit indomable amb paraules de Rosa Montero afegia que "era algú que li agradaven les persones" --sempre que escric una cosa es perquè no entenc el que veig. -- deia la Montserrat Roig. Nascuda en ambient culte , pare conservador, i mare amb set fills, que tenia amor per els clàssics com Narcís Oller. La mare deixa l'ofici d'escriure, ja que a ella també li agradava, per a la filla Montserrat.
Record dur d'escola, s'endinsa estudiant filosofia als anys 1960. Amb Pilar Aymerich aconseguiren entrevistes amb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Josep Maria Benet i Jornet, Ricard Salvat etc .
Comença com a periodista a Destino,Quadernos para el Diàlogo, Serra d'Or,
i entrevista a personatges com Jordi Pujol i Josep Tarradellas
Com escriptora diu --el món el descric....A" Molta roba i Poc sabó" obté el premi Victor Català.. En la vessant política participa per a protestar per el procés de Burgos i ja havia participat també en la Caputxinada el 1966. Amb Josep Maria Castellet publica "Ramona Adéu" i amb el "Temps de les Cireres" guanya el premi Sant Jordi. Escriu també "Paradís Perdut" i la seva primavera de l'Hora Violeta. Ella diu--s'ha de mirar el món amb ulls propis-- i portava una vida completament activa . Amb el conte "Tiempo de mujer"va tenir una crítica severa o pitjor, silenciosa, després de viure a Madrid i amb els programes "Los padres de nuestros padres" "Búscate la vida", entrevista llavors a Neus català i d'aquí fa un projecte de "Els Catalans als Camps Nazis" treball exhaustiu d'edicions 62. Torna al carrer Bailen on va escriure "L'Agulla Daurada" fascinada per Sant Petersburg (Leningrado).
Va morir jove de càncer als quaranta-cinc però amb la plenitud d'haver lluitat com a dona progressista i feminista del seu temps. Amb tot el que ens va deixar: un valuós llegat, tan de la seva obra literària com en la de periodista, tan en els mitjans escrits com en la televisió.
Montserrat Roig
Muntsa Roca
Montserrat Roig a més de viure el seu temps i participar de tots els moviments progressistes de l'època, tenia una vessant literària que malgrat el seu traspàs tan jove, ens va deixar prou títols els quals pensem que encara són vigents avui, pel que fa al feminisme,(llavors incipients) progressisme i memòria històrica, llavors incipient, . Formava part en els moviments feministes i de les tertúlies encaminades cap el progrés de la dona i el progrés en general. La recordem parlant de Simone de Beauvoir amb la Maria Aurèlia Capmany i tants d'altres.
Esperit indomable amb paraules de Rosa Montero afegia que "era algú que li agradaven les persones" --sempre que escric una cosa es perquè no entenc el que veig. -- deia la Montserrat Roig. Nascuda en ambient culte , pare conservador, i mare amb set fills, que tenia amor per els clàssics com Narcís Oller. La mare deixa l'ofici d'escriure, ja que a ella també li agradava, per a la filla Montserrat.
Record dur d'escola, s'endinsa estudiant filosofia als anys 1960. Amb Pilar Aymerich aconseguiren entrevistes amb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Josep Maria Benet i Jornet, Ricard Salvat etc .
Comença com a periodista a Destino,Quadernos para el Diàlogo, Serra d'Or,
i entrevista a personatges com Jordi Pujol i Josep Tarradellas
Com escriptora diu --el món el descric....A" Molta roba i Poc sabó" obté el premi Victor Català.. En la vessant política participa per a protestar per el procés de Burgos i ja havia participat també en la Caputxinada el 1966. Amb Josep Maria Castellet publica "Ramona Adéu" i amb el "Temps de les Cireres" guanya el premi Sant Jordi. Escriu també "Paradís Perdut" i la seva primavera de l'Hora Violeta. Ella diu--s'ha de mirar el món amb ulls propis-- i portava una vida completament activa . Amb el conte "Tiempo de mujer"va tenir una crítica severa o pitjor, silenciosa, després de viure a Madrid i amb els programes "Los padres de nuestros padres" "Búscate la vida", entrevista llavors a Neus català i d'aquí fa un projecte de "Els Catalans als Camps Nazis" treball exhaustiu d'edicions 62. Torna al carrer Bailen on va escriure "L'Agulla Daurada" fascinada per Sant Petersburg (Leningrado).
Va morir jove de càncer als quaranta-cinc però amb la plenitud d'haver lluitat com a dona progressista i feminista del seu temps. Amb tot el que ens va deixar: un valuós llegat, tan de la seva obra literària com en la de periodista, tan en els mitjans escrits com en la televisió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
16 de GENER 2018 JOSEP PUIG I CADAFALCH : UNA VIDA PLURIDIMENSIONAL I COMPROMESA AMB LA SEVA ÈPOCA MUNTSA LAMÚA CASSOU ...
-
12 de març del 2019 Estampats, Indianes i l'origen de la industrialització de Catalunya. Marta Prevosti. Tots sabem que l’origen d... -
JAUME PLENSA ESCULTOR DE LA LLUM I DE L'ESPERIT Mariona Milla 13 desembre de 2022 He plantejat aquesta conferència, no pas des del punt...