HISTÒRIA DE L'ART

GALANS DE HOLLYWOOD
Albert Beorlegui i Tous
20 de Novembre de 2018

Grans Herois del Hollywood Clàssic (II): Com passa amb les actrius, una de les grans diferències del cinema d’ara respecte al de l’època daurada és la manca de sofisticació que acostuma a presidir a les figures d’avui dia. En aquesta conferència, que complementa una primera part dedicada als anys trentes, s’analitzen els diversos tipus dels actors dels anys quarantes i cinquantes estructurats en diverses categories: els rebels (Marlon Brando i James Dean), els galants (Paul Newman i Rock Hudson), els comediants (Jack Lemmon i Jerry Lewis), els durs (Burt Lancaster i Kirk Douglas), i els superherois (Gregory Peck i Charlton Heston) entre d’altres. Les petites biografies es complementen amb alguns fragments de les seves pel·lícules més identificatives.
                                                                                     A.B.

El nostre apunt

El cinema  va ésser un mitjà, en els anys 40 als 50 del segle XX, en l'època dorada del cinema,  destinat a projectar somnis o una il·lusió en època de guerres o postguerres. Se'ns expliquen a manera de resum, com a set  maneres d'interpretar amb un perfil idoni de personatges. els anomenats més amunt, rebels, galants etc. i se'ns fa resum d'una trajectòria  professional de cadascun d'ells: trets de  sexualitat d'en Marlon Brando, en el "Ultimo Tango en París, i amb el seu Oscar en " la Ley del Silencio" James Dean que admirava Brando, amb " Rebeldes sin Causa"   mite també per la seva mort prematura als 35 anys. Els galants com Rock Hudson convincent, amb melodrames com "Confidències a Medianoche",versàtil,  en "Pijama para dos"  etc. Paul Newman aniria agafant prestigi en "Exodo", "Dos hombres i un destino" i Oscar amb "El color del dinero", causes benèfiques i mite vivent.

Els anglesos elitistes dins Hollywood, com David Niven en el "Prisionero de Zenda, "La vuelta al mundo en 80 dias" i Rex Harrisson venia el teatre i té unes 80 pel.lícules. Oscars per" My Fair Lady" "El tormento i el éxtasis" entre d'altres i  cavaller d'Ordre Britànic. Els actors representant la duresa, com Kirk Dougles, "El gran cardenal" " El loco del pelo rojo""Cautivos del Mal""Espartaco" i Burt Lancaster acròbata de jove, pel.lícules d'aventures, en"El hombre de Alcatraz" melodrama tòrrid en  "D'aquí a l'eternitat"  desprès en "El Gatopardo" "Duelo de titanes" .

 Els comediants com Gary Grand i Jack Lemon "Escala en Hawai" Oscar "Con faldas i a lo loco" "Irma la dulce" " Dias de vino i rosas" admirat i estimat. Els que desprenien sarcasme, ironia com George Sanders  "Eva al desnudo" i Wince Prays, sofisticació real a "Laura" de Otto Preminger "Que el cielo la juzgue" "Los crimenes del museo de cera" "La mosca". Els superherois, els models de conducte: Gregory Peck, millor persona, "El mundo en sus manos, Moby Dick " Matar a un ruiseñor" va obtenir un Oscar" Vacaciones en Roma" i Charlton Heston en "El mayor espectàculo del mundo", "Los diez Mandamientos "Benhur" amb 11 oscars, "El Cid"  Actor  vinculat amb la Sociedat Americana del Rifle. 

Resumin varem recordar i recrear amb tràilers i vídeos  moltes de les pelí cules més amunt esmentades, aquells bons moments que molts afeccionats al Setè Art, tenim a la memòria i a l'estima. 

RELIGIÓ

EL PAPA FRANCESC: REFORMES I RESISTÈNCIES

VICENS LOZANO

6 DE NOVEMBRE DE 2016

A partir de la primera conferència “Els secrets del Vaticà”, ens endinsem en l'elecció del Papa Francesc , una “revolució “ a l'Església Catòlica.

Amb anècdotes viscudes durant el Conclave i els primers dies del Papa Francesc repassem en una primera part de la Conferència  l'elecció del pontífex, el llegat que li va deixar Benet XVI, el seu pla de reformes i els passos que va fent així com les resistències ferotges dels sectors immobilistes. El fracàs reformista del Sínode del 2015 i la derrota de Francesc en aquesta batalla .

En una segona part fem un repàs a les anècdotes que ens permeten entendre la personalitat de Jorge Mario Bergoglio des de la seva posició de cap de l'Església Catòlica.

Una conferència amena i plena d'interrogants sobre el futur.                                                                                                             V.L.

El nostre apunt

El nostre professor ens explica quin era el llegat del Papa Benet XVI

cap al Papa Francesc "un pontificat conservador, una esglèsia dividida, una imatge deteriorada per diversos escàndols i la renúncia del pontificat".

Decideix, en vista dels consells escrits del seu antecessor, anar viure a Sta Marta i no al Palau Apostòlic. 

La seva elecció no es casual i juguen un important paper les Congregacions, la revolta de les esglésies perifèriques, i la necessitat d'un canvi. La premisa era que no havia de tenir res a veure amb Wikileaks i que no hagués residit mai al vaticà, es va fer realitat.

Jorge Mario Bergoglio, era un desconegut fora del vaticà, un controvertit 

cardenal argentí, el primer pontífex jesuita, un home conservador però 

revolucionari a la vegada, per l'intent d'adaptar-se al segle XXI.

Com a conservador estava enfront al divorci, les parelles gais i al avortament i  farà la política de no condemnar, ans el contrari, tenir misericòrdia...

Per tant per  aconseguir això, necessitarà el Cocell de Cardenals G9 que representen a l'església Universal. Diu "L'església ha de tornar als Principis que l'Evangeli ha deixat en el Concili Vaticà II de Joan XXIII,  una església més democràtica i amb el deure d'escoltar.

Vol reformar la Banca  Vaticana.Va fer tancar tres mil comptes vinculats al narcotràfic, màfia i tràfec d'armes.

Se'ns fa el símil del rellotge aturat que ell posa de nou en marxa amb 

sondeixos a 1200 milions de catòlics al món  i  basats en la família i amb preguntes fins llavors tabús (matrimoni i divorci, parelles no casades, adopció per parelles homosexuals i anticoncepció).

Es reconeixia la família i diferents tipologies de la mateixa, la sexualitat com a acte humà i natural, la denúncia del fetitxisme del diner i d'un sistema econòmic pervers que descarta els joves i grans, i  la violència contra la dona i els problemes de la immigració.

 Tot pendent del Sínode del Octubre del 2015. En ell hi havia el tema de la reinserció dels divorciats i l'acollida del homosexuals. "El Celibat no es toca i no hi haurà dones al sacerdoci, ni tampoc dones cardenals".

No s'acontenta a ningú, però diu: "si el cor s'aferra tan sols a la veritat de la llei, es tanca a la veritat de Deú"

Hi ha quinze cardenals resistents a les reformes finançats per Legionarios de Crist i esclata el Wikileaks 2,  amb documents robats  (Angel Vallejo i Francesca) on es citen pecats de la Cúria.

Futur de la esglèsia de Roma ple d'interrogants, els conservadors han guanyat la batalla, perilla la seguretat, hi ha a l'horitzó una mirada de futur possible,  de l'esglèsia a l'Âsia. 

I ens fa un resum d'anècdotes personals derivades de les seves vivències allà, que li demanem ens comenti, 

                                                                  

BIOLOGIA, FARMÀCIA I SALUT

Resum Morir bé es possible?

Joan Carles Trallero

23 d'octubre  

Breu resum de la conferència

La nostra societat viu d’esquena a la mort, negant-la com a possibilitat real. Aquesta negació no només no és tranquil·litzadora, sinó que ben al contrari ens fa molt més vulnerables i ens fa patir més i viure pitjor.

La nostra por juga un paper determinant en aquesta negació. Analitzem-la i veiem com podem millorar-la. Fer veure que no hi és no ajuda, en canvi parlar-ne, informar-se, reflexionar i preparar-se sí actua com a antídot contra bona part d’aquesta por. Integrar la mort sense negar-la, i apropiar-nos d’ella en lloc de deixar-ho tot en mans d’altres, ens allibera i ens dona més seguretat.

Cal fer aquesta reflexió en profunditat, cal invertir esforços en pensar què volem i què no volem, i és llavors quan la mort en pau i que deixa pau deixa de ser un somni màgic inabastable i pot esdevenir una realitat.

                                                                                                 JCTrallero

El nostre apunt:

També ens plau recordar un llibre de l'autor "Quinze procesos de mort" ens diu "tot el que passa abans de morir és vida" i ens parla de la por i de que com aquesta por, ens dificulta el viure. Ens aporta dites d'autors de la antiguitat com Ciceró "No quiero morir pero me 

importa un comino estar muerto" o Epicuro "Si estoy yo no està la muerte y si està la muerte no estoy yo" o els assajos de Montaigne, sobre la mort, ens diu: ve a ser "com adormir-se" .

Tanmateix ens parla de canviar el procés de morir; canviar el guió a les darreres pàgines del llibre de la vida. Afrontar-ho és fer alguna cosa diferent. L'antídot és el coneixement i la preparació i per això ens cal ser honestos des de dins i si cal  preparar Un Testament Vital i validar-lo.

Si som capaços d'integrar la mort, potser arribarem a acceptar-la, 

"el meu procés de morir em pertany tan sols a mi". 

La informació honesta i veritable, entre el  metge i el  malalt i amb els familiars,  amb atmosfera de sinceritat , no bloquejar amb falses expectatives, si hi ha mentida és com una "performance" aquest fet biològicament prescrit.

Se'ns apunta: regalat temps per trobar el lloc, l'acompanyament, la reconciliació que tinguis pendent amb d'altres  i amb tu mateix també,  per trobar-te en pau, i deixar en pau els que t'estimen, faràs amb això,  un dels millors regals postums, que els podem deixar  als nostres estimats. 

HISTÒRIA

El nostre apunt

Octavi Mallorquí

9 d'octubre de 2018

El professor Octavi Mallorquí en la seva conferència ens apropa el que va ser la Revolució Russa i ens ho mostra amb audiovisuals i anècdotes  que ens ho fa molt amè i entenedor. A tall de resum podríem anotar:

 El règim autoritari tsarista no va poder fer front a la situació de crisi social i econòmica agreujada per la 1ª Guerra Mundial i en conseqüència va haver la caiguda del darrer tsar Nicolàs II.

Ara s'escau justament el centenari de la revolució. El que hauria pogut esser una transició moderada cap a la democràcia, es va convertir, amb l'aparició de Vladimir Lenin en una de les aventures revolucionaries més importants de la història de la humanitat.

Retrocedim des de el 1533 al 1894 amb Ivan el Terrible, llavors Rùssia es converteix en un Imperi. Per un costat té Alemanya frenant l'expansió i per l'altre Sibèria en estat de semiesclavatge; i fins fa 300 anys Sibèria  no pertanyia a Rússia. Els russos van passar l'estret de Bering fins Alaska, que se la van vendre. Finlàndia i Polònia formaven part de Rússia,  amb Nicolàs II .

La situació era dolenta al 1894. Diferents potències estaven Interessades  en els seus minerals i al mateix temps, el camp,  estava en situació precària. La majoria de pagesos eren  dependents dels terratinents i l'exercit no estava preparat per solventar la situació. I en mig de la situació, la Coronació del Tsar "bajo palio" va acabar amb tragèdia  (Iodinka) per l'aglomeració de gent. Coexisteixen  censura , fam i  repressió mentre la vida  del tsar que li costava governar,  estava dedicada sobretot als esports, fotografia, espiritisme.  La capital era a Sant Peterburg . En la situació externa russos i japonesos interessats ambdós per Corea, es declaren en guerra i els russos van perdre, amb la humiliació subsegüent. 

Durant el 1905 al Palau d'Hivern de Sant Peterburg, el 22 de gener , una manifestació pacífica acaba en "diumenge sagnant" . Revolució Potemkin a Odessa, Finalment el Manifest d'Octubre  de 1905 es crea la Duma, El Parlament, que el Tsar autoritza però és tan sols una obertura fictícia en mans de de Piotr Stolypin, ministre de l'Interior del Tsar fins 1911.Apareix Grigori Rasputin, pseudomonjo siberià, amb do d'hipnotitzar i  guarir malalties;  s'aprofita de la família del tsar que tenia l'hereu amb hemofília. en constant perill de mort.

Per els Balcans hi ha conflicte i Rasputin profetitza mar de llàgrimes si Rússia intervé  en el conflicte. Itàlia volia guanys territorials. Austria s'enfronta a Sèrbia. Sèrbia i Rússia es fan  aliats i Alemanya enfronta a Austria que li declara la guerra. 

El 20 de julio del 1914 Declaració de guerra (1ª Guerra Mundial) 

Canvien el nom de Sant Peterburg per Petrogard i el 1916 apareix el cos de Rasputin al riu Volga de mans d'un noble. Rasputin  preconitza que si el maten a ell, també morirà el Tsar. 

Situats al 1917 tenim la revolució de febrer, vagues obrers, manifestacions populars i gent que vol que s'acabi la guerra. El tsar abdica el 2 de març de 1917. Comandament de Alexander Kerenski Rússia es converteix en una República.

Però no s'acaba així perquè apareix en Vladimir Lenin , que es influenciat  per la mort del seu germà, per  Marx Engels i per Chernyshevski. El 1905 havia fundat el diari Prana i s'estarà a Polònia i a Suissa.  

La primera Guerra Mundial va resultar un conflicte de classes i serà el final del capitalisme, "Si el poble té armes pot tombar el poder" Un fet: el Kaiser Guillem entra en contacte amb Lenin sap que la Revolució de Febrer no ha canviat res de fons.  El porten a Sant Peterburg i Lenin hi va amb un tren segellat i es rebut clamurosament. ja que té al cap la revolució. 

(Previament , ell s'havia  preparat amb treballadoras de fàbriques i altres fonts.El 80% d'analfabets amb pocs anys es redueixen  a zero, gràcies també a Nàdia  Krupskaia, comisària de cultura. Lenin detingut a Sibèria es va escapar  a Suisssa )

El poble vol pa, terra i pau. Nosaltres hem de lluitar fins al final, diu Lenin. El poder existent i la revolució estan nivellats, dualitat de poders. 

El 10 d'octubre del 1917 esperen a les eleccions a fer un cop d'estat. Al Palau Smolny bolchevics anulen armament , el vaixell Aurora encorat llença un tret, llavors  els bolchevics assalten el Palau d'Hivern hi ha  Alexander Kerenski i el govern. Aquest fuig a l'exili disfressat de dona, gràcies a un cónsul de US. Els Bolxevics entren al poder.

En el context s'arriba al final de la primera Guerra Mundial, Rússia es rendeix, perd molt de territori: les Repúbliques  Bàltiques,  Polònia, Ucraïna i llavors s'inicia la Guerra Civil  Russa "blancs enfront  rojos" 
Durarà  del  1918 al 1922.  Els ataquen per totes parts als russos,  guanyaran els comunistes i es dona l'ordre per part de Lenin d'executar el tsar i família a Ekaterimburg. Stalin georgià abraça les idees comunistes, envia diners a Lenin per tal d'ajudar-lo amb la revolució  i més tard es farà amb el poder de la URSS..
.

CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

     Benvinguts al nou  curs 2018-2019

    Desprès del temps d'estiu, ens plau 

retrobar-nos  amb il·lusió i esperança, i amb el pensament que la programació ens pot ajudar en la nostra formació i convivència així com trobar moments de sintonia conjunta.

 Aula d'Extensió Universitària de 

Gràcia.                     Octubre 2018

El programa: Un avís: el 11 i 18 de desembre les conferències començaran 1/2 hora més tard o sigui 

a 2/4 de 8, per raons logístiques de la sala de conferències, alienes a la nostra programació, i que ja donarem avís per recordar-ho. Perdonin les molèsties i gràcies per la seva comprensió.

Fragment de "Pel camí dels mesos de l'any"

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella

possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i  fer de caminant (...)

Parteixo, doncs, altre vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen els meus boscos, alzinars beneïts! rouredes estimades laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de destral invisibles. Entre cop i cop sento només  el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd (...) 

Amb aquest i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu.

Les fulles grogues vacil·len o ja encatifen els camins humits  vora torrents amagats al fons de les clotades.

 Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals. 

                                                    Joan Vinyoli

HISTÒRIA, GEOGRAFIA

 EL nostre apunt
Josep Maria Contel 
La transformació de Gràcia 

El nostre conferenciant ens parla de Gràcia, com a bon  gracienc, nascut al carrer Verdi i vinculat al Taller d'Història de Gràcia, així com  de la seva evolució i transformació urbanística amb les parcel·lacions que hi van haver al llarg dels segles XVIII i sobretot el segle XIX que es configura el que s'esdevindrà actualment el barri/districte de Gràcia.

La ciutat de Barcelona encara emmurallada, estava envoltada  de terrenys fins a Collserola, terrenys més agrestes per a cultivar, eren el lloc óptim per l'expansió de la ciutat, amb dos eixos la Travesera de Gràcia i el carrer Gran amb masies escampades: Josepets (Masia Can Alegre 1688 )Torre Guinardó, Dalmau passa a Carmelites de Gràcia, després passa a convent dels  Carmelites.El Baró de Malda està enterrat als Josepets. També hi va haver El
Palau Virreina  del Virrey Amat del Perú, pensat per estiuejar, que la seva entrada era per c/Torrijos; ara hi ha l'esglèsia de Sant Joan, va ser actiu del 1780 al 1880 que va ser enderrocat per fer la església abans esmentada, abans però va ser hospital, manicomi, l'alcalde de llavors, es mostrava disconforme a enderrocar aquest Palau de la Virreina.
 Anomenem altres  masies com Fontana, Cal Xipreret Cal Compte,Can Focs estaven distribuïdes per aquest territori.

En l'evolució del cens, teniem un creixement demogràfic que anava de les  1500 persones el 1817 a 62.000 el 1897 en que va arribar a convertir-se en la segona ciutat de Catalunya i novena d'Espanya,  any en que es va tornar annexionar a Barcelona. En el segle XX tenim els 70.000 habitants del 1905 als 125.000 el 2018 en tot el districte. 

Al llarg  del segle XIX es passa de rural a urbà, amb alguns 
exemples  d'aquesta urbanització. El 1801 s'urbanitza el Carrer Gran, Travessera amb Riera de Sant Miquel. El 1814 s'acaba la guerra del Francès i es creix sense parar.Casa Fuster era hort del convent de la casa Juncosa, després
La Enher, i ara Hotel. El 1825 es continua amb els carrers Milà i Fontanals (Masia Cal Focs) Banyoles i Igualada. 

(Curiosament un dels 100.000 fills de St. Lluís es qui funda St. Medir. Torna l'Absolutisme amb Ferran VII i el 1827 hi ha la guerra dels malcontents ocupen Manresa)

El 1831 ordenació de la Plaça Trilla (Masia Trilla) (amb monges de Jesús Paciente amb l'anècdota d'una monja que parlava amb Franco) amb els carrers Badia, Sta. Àgata etc. urbanitzen places que s'utilitzen obrers per la construcció i que desgraven a la propietat, on hi  posen una font, en la dita plaça Trilla.

Llavors ve la Desamortització de Mendizabal cap el 1935. El convent del Josepets se'l venen, i dissolen l'ordre de les Carmelites.Els de Jesús tanquen però la Església la converteixen en Parròquia de Gràcia, des de llavors celebren l'Assumpció.en controvèrsia amb l'Anunciació que era preferida de l'altre ordre.
Els Carmelites es refunden a Badalona, altres a Roma i creen els Santuari del Carme que són els carmelites de la Diagonal i Sant Josep de la Muntanya, hereus dels Josepets. Atributs de la Mare de Deu de Gràcia els lliris i color blau.

Hi ha d'urbanització Felix Casañas al 1938, després d'urbanització Mas. Places unificades. 1850 Gràcia s'erigeix com a municipi independent, ordenació de Josep Rosell es comença Verdi (abans carrer Ample). El 1855 neix l'eixample amb el Projecte Rovira però es fa estratègicament, el de  Ildelfons Cerdà . Torre Sicart afectada per la via O,  ara es la Salle de Gracia,  els Lluisos. Torrente, Massens i Rabassa posen la placa Rovira en honor gendre d'un d'ells que havia fet el campanar i era una persona reconeguda. 

El 1877 la ordenació dels germans Joànic, en l'antiga fàbrica de sedes  Reig on hi haurà les cotxeres dels tramvia.  El 1883 l'Hospital de la Santa Creu,  el que quedava dels Amat que ara és Sant Pau. Resta la Masoveria de la Virreina al carrers St Lluis/ Torrijos conservada i essent un dels edificis de l'època més antics de Gràcia. 


El 1915 Ordenació de cal Comte 1934 Urbanització de l'Escorial i Pi Margall (Xemeneia de Cal Reig)
El 1957 urbanització entorn i masia fàbrica Batlló, de Reig i Bonet, i Can Reig que desapareix, ara Camp d'Europa. John Lenon es fa plaça publica (Cal Comte).

Reurbanització de la Plaça Lesseps i Trav. de Dalt , Església la Salut a la casa Morera. Can San Pere on hi ha el Camp d'Europa que hi havia el tennis hispano francés, Can Toda, passa a Club natació de Catalunya, Plaça de les dones del 36 al carrer Sta Agata, s'enderroquen unes casetes baixes i s'habilita la dita plaça.

 Amb tot això es podria dir que el teixit industrial que va existir en els segles passats corresponien a fàbriques mitjanes i teixidores a mà I moltes casetes petites ocupades per obrers i artesans sovint s'han vist enderrocades per aixecar grans edificis de vivendes. 

Una altre visió del teixit cultural i associacionisme ho podrem veure en una altre ocasió, i molts altres aspectes que no coneixem prou de la vila i ens hi emplaça el Sr. Josep Maria Contel. 

CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA GRÀCIA

Propostes curs  2018-2019        Dimarts de 19 a 20.30

9  d’octubre	Revolució  russa	Octavi  Mallorquí Vicens Historiador
23 d'Octubre	Morir be es possible?	Joan Carles Tallero Dr. en Medicina President  de Fundació Paliaclínic
6 Novembre	Papa Francesc Reformes i Resistències	Vicens Lozano Periodista i historiador
20 Novembre	Galans de Hollywood	Albert Beorlegui  i Tous Comentarista Cinematogràfic
11 Desembre 18 Desembre	Estraperlo El Nadal i la música dels pastors	Lluis Permànyer Periodista, Escriptor Conferenciant Joan Vives Musicòleg de Catalunya Radio